Turkmenistan
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Turcman | ||||
| Capital | Aşgabat 37° 58' N, 58° 20' E |
||||
| Ciutat més gran | Aşgabat | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Democràcia parlamentària Saparmurat Niyazov Saparmurat Niyazov |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
488.100 km² (51è) — |
||||
| Població - Estimació 2002 - Cens - Densitat |
4.603.244 (113è) — 9,4 hab/km² (173è) |
||||
| Moneda | Manat turcman (TMM) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
Únic (UTC+5) Sí (UTC+5) |
||||
| Sobirania de la Unió Soviètica |
27 d'octubre de 1991 | ||||
| Himne nacional | Himne Nacional del Turkmenistan Independent i Neutral | ||||
| Domini internet | .tm | ||||
| Codi telefònic | +993 |
||||
| Gentilici | Turcman, turcmana | ||||
La República del Turkmenistan o el Turkmenistan és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia. Va ser una de les repúbliques constituents de l'URSS del 1925 al 1991 sota el nom de República Socialista Soviètica del Turkmenistan.
Taula de continguts |
[edita] Història
El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguitat. Les tribus turcmanes dedicades a la criança de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.
L'exèrcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les dècades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ja el 1874 es va consolidar la presència russa amb la creació del districte militar de Transcàspia. Annexionat per l'Imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet.
El 1917 van arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establerta la Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganitzat des del 1921 com a Turquestan) es va establir com a una república autònoma, per a passar aquell mateix any a ser una de les repúbliques constituents de la Unió.
Durant aquella època, es van fixar les fronteres de la república soviètica, i es van desenvolupar ambiciosos projectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. També es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producció de cotó i petroli es va convertir en una de les activitats econòmiques principals.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent. El controvertit president Saparmurat Niyazov ha dominat la vida política del país des de llavors.
[edita] Política
El president Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista, ha dominat el país des del 1985. Ell exerceix el control absolut sobre el país i no és tolerat cap moviment d'oposició. L'únic partit legal és el del mateix president i s'anomena Partit Democràtic
El poder del president és tan absolut que el seu rostre està imprès en els bitllets, les ampolles de vodka i, fins i tot, és el logo de la televisió del país.
[edita] Subdivisió administrativa
El Turkmenistan se subdivideix en 5 províncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (Aşgabat):
 |
|
[edita] Geografia
El Turkmenistan té una superfície de 488.100 km² dels quals el 90 % estan coberts pel desert del Karakum.
El clima és subtropical desèrtic amb poca pluja. Els vents són càlids i secs, i la major part de la precipitació es concentre entre el gener i el maig.
[edita] Demografia
La població, d'uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcomans (turkmens), un 9,2% d'uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i també majoritària és el turkmen que es parlat per un 72% de la població, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l'uzbek que és la llengua del 9%. També existeix varietat de religions, donat que un 89% són musulmans, i un 9% són membres de l'església ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehovà pateixen la manca de llibertat religiosa.
[edita] Enllaços externs
- (català) Mapa de Peters (dades del Turkmenistan)
- (rus) (anglès) Govern del Turkmenistan
 |
Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) |
 Armènia |  Azerbaidjan |  Bielorússia |  Estònia |  Geòrgia |  Kazakhstan |  Kirguizistan |  Letònia |  Lituània |  Moldàvia |  Rússia |  Tadjikistan |  Turkmenistan |  Ucraïna |  Uzbekistan |
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 |  Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Birmània |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord |  Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines |  Geòrgia1 |  Iemen |  Índia |  Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Nepal |  Oman |  Pakistan |  Qatar |  Rússia1 |  Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina |  Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
