Testimonis de Jehovà

De Viquipèdia

Els Testimonis de Jehovà són una denominació cristiana restauracionista d'arrels adventistes, que es consideren com a restauradors del cristianisme original. Aquest grup va ser fundat el 1875 per Carles Taze Russell, a Pittsburgh (Pennsilvània), amb el nom de "Societat de Tractats La Torre de Guaita" (Watch Tower Tract Society, més l'apel·latiu "de Sió" (Zion's) des de 1884, substituït per "Bíblia" (Bible) el 1886). El seu segon president Joseph Rutherford, va canviar el nom a l'actual de "Testimonis de Jehovà" el 1931. Són coneguts també com a "Estudiants de la Bíblia" (Bible Students). A Espanya estan inscrits en el Registre del Ministeri de Justícia com a "Testimonis cristians de Jehovà".

[edita] Creences

La font de les creences dels testimonis de Jehovà és la seva traducció i interpretació de la Bíblia anomenada "Traducció del Nou Món de les Sagrades Escriptures", realitzada entre el 1950 i 1961 en anglès, i després traduïda a altres llengües. Les publicacions de la societat Watch Tower (des de Russell fins ara) es consideren una guia per al correcte enteniment de la seva traducció de la Bíblia, però no infal·libles. La traducció del Nou Món ha estat molt criticada per no observar les regles gramaticals gregues elementals.

Els ensenyaments dels Testimonis de Jehovà difereixen de la resta de les denominacions cristianes en els següents aspectes:

• Rebutgen la doctrina de la Trinitat, la qual creuen té arrels en el Neoplatonisme. Creuen en un Déu únic, Jehovà, i que Jesucrist és la primera criatura angèlica creada per Déu, superior a les altres i amb la col·laboració de les quals va crear totes les altres coses, i que l'Esperit Sant és només la força activa impersonal de Déu. A les escriptures on es fa referència a Jesús com a divinitat la traducció del Nou Món escriu déu (amb minúscula), o hi afegeixen l'article "un" (i el Verb era un déu, Joan 1:1).
• Creuen també que Satanàs lluita contra els creients directament i també a través d'entitats terrestres a les quals pot controlar com ho són: el comerç, la política, els Estats, l'ONU, i la religió (especialment la resta de les esglésies cristianes i principalment l'Església Catòlica). Així doncs, al considerar que la resta de les denominacions cristianes estan controlades pel diable, els Testimonis de Jehovà se separen de la resta de les denominacions cristianes i no participen de les reunions ecumèniques comunes entre protestants, catòlics i ortodoxos.
• Proclamen el retorn de Crist de forma invisible el 1914 amb l'objectiu d'assumir el govern de la Terra, assistit per 144.000 elegits que ja havien mort i que van començar a ressuscitar el 1918, però que no han ressucitat tots. Han vaticinat l'any de la fi del món en diverses ocasions (dates que ja han passat).
• Creuen que l'odi, guerres, fam, malalties, catàstrofes naturals són signes que indiquen que estem vivint en els "últims dies" de la humanitat.
• Creuen que la batalla d'Armagedó, l'última guerra del món, és imminent i inaugurarà el Mil·lenni (o "regne de Crist"), temps de prova en la Terra per als Testimonis de Jehovà i per a moltes altres persones ressuscitades que tindran ocasió d'aprendre a subjectar-se a Déu. Finalitzat aquest període, després de l'última prova i el judici definitiu, arribarà el regne de Déu i els justs viuran per sempre en felicitat a la Terra transformada novament en un paradís com el de l'Edèn (excepte els 144.000 que ho faran en el cel amb Crist)
• Els que refusin acceptar la fe dels Testimonis de Jehovà moriran definitivament (es rebutja que existeixi un infern de turment, sinó que el càstig pel pecat és la mort eterna, la no-existència).

Atès que hi ha grans diferències entre la doctrina cristiana ortodoxa i la doctrina dels Testimonis de Jehovà, alguns teòlegs han anomenat la seva doctrina paracristiana, i en altres casos, heretgia.

[edita] Vida dels Testimonis de Jehovà

Consideren que estem vivint en els "últims dies", i per això centren les seves vides a aconseguir l'aprovació divina. Per això veuen els estudis i l'èxit en el sistema com una cosa secundària. Fins fa poc recomanaven de seguir només els estudis necessaris per a aconseguir una ocupació que els permetés de mantenir-se, amb la qual cosa no gaires decidien seguir estudis universitaris. Avui dia, donats els creixents requisits per part del mercat de treball per a aconseguir ocupació, es considera que això pot resultar imprescindible, i cada vegada més adeptes escullen estudiar una carrera.

Els seguidors d'aquesta fe tenen la missió de testificar per tot el món l'existència de Jehovà i donar a conèixer quina és la seva voluntat per a l'ésser humà i la Terra, mostrant els errors de les religions que consideren falses, així com de dur una vida moral exemplar.

[edita] Difusió

La difusió d'aquesta doctrina es porta a terme principalment per parelles de creients, en converses rondaires i visites domiciliàries, oralment o mitjançant fullets i llibres; els oïdors interessats són convidats a assistir a les seves reunions d'estudi de la Bíblia i les seves publicacions. Els sis milions de Testimonis de Jehovà -a Espanya uns 100.000- (2002) estan estesos per desenes de països, en les llengües dels quals s'editen les seves principals publicacions periòdiques: La Talaia i Desperteu!. La societat Watch Tower, entitat legal que utilitzen com a editorial, i que és considerada per alguns com la més gran del món.

Existeixen diversos grups amb creences semblants, de menor grandària, escindits la majoria després de la mort de Russell i els canvis realitzats en temps de Rutherford.

Al llarg de la història, molts han considerat controvertides les seves doctrines i pràctiques (com el seu rebuig a fer transfusions de sang, i a empunyar armes). La naturalesa pública i global de la seva obra de predicació ha incrementat l'oposició a ells fins al punt de sofrir atacs de xusmes, opressió per part de governs -incloent-hi ser perseguits en l'Holocaust-, i crítiques generalitzades de membres d'altres religions. No obstant això, s'han caracteritzat per la seva política de neutralitat a la política, doctrina per la qual no participen d'algunes activitats civils.