Tadjikistan
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Tadjik | ||||
| Capital | Duixanbe 38º 33' N, 68º 48' E |
||||
| Ciutat més gran | Duixanbe | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
República Emomali Rahmonovj Akil Akilov |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
143,100 km² (92è) 0,3% |
||||
| Població - Estimació 2003 - Cens - Densitat |
6.863.752 (95è) - 50 hab/km² (120è) |
||||
| Moneda | Somoni (TJS) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+5) (UTC+5) |
||||
| Independència de la Unió Soviètica |
9 de setembre del 1991 |
||||
| Himne nacional | Surudi milli | ||||
| Domini internet | .tj | ||||
| Codi telefònic | +992 |
||||
| Gentilici | Tadjik (masculí i femení) | ||||
El Tadjikistan (en tadjik Тоҗикистон, transcrit Todjikiston) és un estat de l'Àsia central. Limita al nord amb el Kirguizistan, a l'est amb la República Popular de la Xina, al sud amb l'Afganistan i a l'oest i el nord amb l'Uzbekistan.
Taula de continguts |
[edita] Història
La terra que ara pertany al Tadjikistan ha pertangut a diversos imperis al llarg de la història. En els anys abans de Crist, va ser part de l'Imperi Bactri. Els àrabs van dur amb ells l'islam en el segle VII. L'imperi samànida va substituir als àrabs, però va ser alhora substituït pels invasores turcs. Els mongols varen prendre posteriorment el control de la regió, i el Tadjikistan es va convertir en part de l'emirat de Bukhara.
En el segle XIX, l'Imperi Rus va encetar la seva expansió, i es va estendre cap a l'Àsia central. Durant el Gran Joc, va passar a controlar el Tadjikistan. Després de la caiguda del Tsar el 1917, les guerrilles tadjikes es varen enfrontar en una guerra contra els exèrcits bolxevics en un intent fallit de mantenir la seva independència. Els bolxevics varen romandre-hi després d'una guerra de quatre anys, en què mesquites i llogarrons varen ser cremats i la població fortament reprimida.
Com a part de la Unió Soviètica, el Tadjikistan va ser unit al que avui en dia és l'Uzbekistan en les Repúbliques Socialistes Soviètiques Autònomes, però posteriorment es va separar, formant per si sol la República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
És considerat membre de les Nacions Unides des del 2 de març del 1992 i forma part de la Comunitat d'Estats Independents.
[edita] Política
Just després de la independència, el Tadjikistan es va veure immers en una ferotge guerra civil, on els dos bàndols principals eren ajudats per Rússia i l'Iran. 25.000 dels 400.000 habitants de classe mitja i ètnia russa van haver de fugir al seu país d'origen. El 1997 la guerra ja s'havia acabat i va començar a prendre forma el govern central, que va convocar eleccions democràtiques el 1999.
Oficialment, el Tadjikistan és una república on el poble tria el president i el parlament. Les últimes eleccions van ser el 2005 i, com en totes les anteriors, hi ha hagut observadors internacionals que creuen que es van produir. La majoria dels partits de l'oposició acusa el president Emomali Rahmonov d'haver-les manipulat.
Actualment, el Tadjikistan és l'únic estat de l'Àsia central que té una forta oposició al propi govern. Molt sovint l'oposició contribueix en les decisions de govern però, malgrat això, encara no s'ha assolit un bon grau d'estabilitat.
[edita] Subdivisió administrativa
El Tadjikistan se subdivideix en 3 províncies (singular: viloiat, plural: viloiatho) i una província autònoma (viloiati mukhtor). A més; la capital, Duixanbe, té un estatus similar al d'una província.
 |
|
[edita] Geografia
El Tadjikistan no té cap sortida al mar, i és l'estat més petit de l'Àsia Central en extensió. El Tadjikistan té nombroses serres i serralades, incloent-hi la Tian Shan. Més del 50% del país està per sobre del nivell del mar. Els rius Amu-Darya i Pyanj formen la frontera amb l'Afganistan.
[edita] Economia
El Tadjikistan és l'estat més pobre de la CEI i un dels més pobres del món. Com les inversions estrangeres depenen en gran mesura de la exportació del cotó i l'alumini, l'economia és altament vulnerable a crisis externes. A finals del 2000, l'assistència internacional va seguir sent una font essencial de recolzament per a programes de rehabilitació que desenvolupessin als excombatents de la guerra civil a l'economia civil, contribuint-hi a mantenir la pau. L'assistència internacional també va ser necessària degut a la caiguda de la producció alimentària com a conseqüència del segon any consecutiu de sequera.
[edita] Demografia
El Tadjikistan té 6.440.732 habitants. El grup ètnic més nombrós és el tadjik, però hi ha una minoria considerable d'uzbeks i una petita població de russos. La població russa tendeix a caure degut a l'emigració. De la mateixa forma, l'idioma oficial és el tadjik, mentre que el rus es parla en profusió en cercles empresarials i governamentals. Encara que els tadjiks i los uzbeks són classificats avui com a ètnies diferents, aquest és, lingüísticament, un fenomen relativament nou i té el seu origen en la conquesta de l'Àsia Central per part de l'Imperi Rus en el segle XIX.
Tot i la seva pobresa, el Tadjikistan té una taxa alta d'alfabetització: del voltant del 98% de la població que pot llegir i escriure. La majoria de la població segueix l'islam sunnita, encara que també existeix una població xiïta considerable.
[edita] Cultura
La cultura del Tadjikistan estava originalment compartida amb la de l'Uzbekistan, però durant l'era comunista, la fàbrica cultural de la regió va ser interrompuda pel lideratge soviètic, que va imposar fronteres artificials i la noció d'estat-nació, que no existia fins a aquell moment. Això no ha estat completament negatiu, ja que al Tadjikistan se'l l'ha conegut per la seva passió pel teatre i els seus novel·listes famosos durant l'era soviètica. Entre aquests escriptors hi va haver individus que van tractar de purificar l'idioma tadjik lligant-lo més amb el persa i eliminant les paraules provinents de l'àrab.
La major part dels ciutadans del Tadjikistan són musulmans. L'impacte de l'islam ha crescut últimament, i va ser un fort lligam durant els anys de la guerra contra la Unió Soviètica i durant la seva guerra civil. Històricament, molta de la cultura tadjika està lligada a la de Pèrsia, ja que durant molts segles segles, aquest imperi va ocupar la regió donant vida a escriptors, científics i poetes perses com Ibn Sina, Firdausi, Rudaki o Omar Khaiam.
[edita] Enllaços externs
- Viatgeteca (català)
 |
Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) |
 Armènia |  Azerbaidjan |  Bielorússia |  Estònia |  Geòrgia |  Kazakhstan |  Kirguizistan |  Letònia |  Lituània |  Moldàvia |  Rússia |  Tadjikistan |  Turkmenistan |  Ucraïna |  Uzbekistan |
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 |  Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Birmània |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord |  Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines |  Geòrgia1 |  Iemen |  Índia |  Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Nepal |  Oman |  Pakistan |  Qatar |  Rússia1 |  Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina |  Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
