Forma de govern

De Viquipèdia

La forma de govern, sistema de govern o tipus de règim són diferents termes per referir-se al conjunt de les institucions polítiques per mitjà de les quals un estat s’organitza per a exercir els seus poders sobre una comunitat política. Cal notar que aquesta definició és vàlida encara que el govern sigui il·legítim o si està incapacitat per a exercir els seus poders.

Taula de continguts 1 Classificació de les formes de govern segons l'estructura política actual 1.1 Sistemes republicans 1.1.1 Parlamentarisme 1.1.2 Presidencialisme 1.1.3 Semipresidencialisme 1.1.4 Repúbliques unipartidistes i apartidistes 1.2 Monarquies 1.2.1 Monarquies constitucionals 1.2.2 Reialme del Commonwealth 1.2.3 Monarquies semi-constitucionals 1.2.4 Monarquies absolutes 1.3 Teocràcies 1.4 Juntes Militars 1.5 No classificats o en transició 2 Altra classificació segons la filosofia de govern 3 Forma interna de govern 3.1 Estats unitaris purs 3.2 Estats unitaris o centralitzats 3.3 Estats regionals o descentralitzats 3.4 Estats federats 4 Vegeu també 5 Referències

[edita] Classificació de les formes de govern segons l'estructura política actual

Com a subdisciplina de les ciències polítiques, l’estudi de l’organització política i de les institucions polítiques és una ciència comparativa i especialitzada, i en constant actualització. No existeix una classificació fixa i exhaustiva de les diverses formes de govern atès llur variabilitat. La divisió tradicional dels governs ha estat la dicotomia entre "democràcia" i "dictadura" i no pas una topologia amb múltiples possibilitats. La majoria dels investigadors s’enfoquen en l’estudi especialitzat i comparatiu de dos o tres diferents tipus de règims. Els expertes en els sistemes electorals permeten definir i comparar els diversos sistemes d’elecció dels poders de govern d’un règim determinat o independentment del règim. Així, una altra dicotomia per classificar les formes de govern és "república" i "monarquia", independentment de la forma d'organització governamental nacional i regional, o del grau de democràcia dels estats.

[edita] Sistemes republicans

Una república és una organització d’un estat en què tots els càrrecs públics són escollits democràticament. No obstant alguns governs dictatorials, unipartidistes sovint utilitzen el terme "república" per a referir-se al règim de govern encara que els funcionaris públics no siguin elegits de manera democràtica. Les llistes següents inclouen a totes les repúbliques segons el seu règim intern constitucional independentment de que s’hagin elegit democràticament o no.

[edita] Parlamentarisme

El parlamentarisme és un sistema d’organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d’un vot de confiança. El poder executiu dels sistemes parlamentaris prové i depèn del poder legislatiu; el cap de govern (anomenat "primer ministre") sovint és el líder del partit o coalició amb major representació en el parlament o cos legislatiu. Existeix també un cap d'Estat independent (anomenat "president") amb poders limitats, simbòlics o merament cerimonials. Els següents estats són repúbliques parlamentàries:

Europa Albània Alemanya Àustria Bulgària Croàcia Eslovàquia Eslovènia Estònia Finlàndia

Grècia Hongria Irlanda Islàndia Itàlia República Txeca Letònia Lituània Macedònia Malta

Polònia Portugal Suïssa[1] Àsia Bangladesh[2] Etiòpia Índia Iraq Israel Singapur

Timor Oriental Turquia Àfrica Maurici Amèrica Dominica Trinitat i Tobago Oceania Fiji Vanuatu

[edita] Presidencialisme

Els sistemes presidencialistes tenen una clara separació de poders de govern; l’executiu és electe de manera independent de la branca legislativa, la qual sovint es coneix com a "congrés". El cap de govern és alhora cap d’estat (anomenat "president") i per tant no existeix el càrrec de primer ministre. Els següents estats són repúbliques presidencialistes:

Europa Azerbaidjan Bielorússia Geòrgia Sèrbia i Montenegro Xipre Àsia Afganistan Armènia Filipines Indonèsia Kazakhstan República de Corea Kirguizistan Maldives Tadjikistan Turkmenistan

Uzbekistan Àfrica Benín Botswana Burkina Faso Burundi Camerun Comores Costa d'Ivori Djibouti Guinea Equatorial Gabon Gàmbia Ghana Guinea Guinea Bissau Kenya

Libèria Madagascar Malawi Mali Mauritània Moçambic Namíbia Níger Nigèria Repúbl. Centreafricana Rep. Dem. del Congo República del Congo Rwanda Senegal Seychelles Sierra Leone Sudan

Tanzània Togo Tunísia Txad Uganda Zàmbia Zimbabwe Amèrica Argentina Bolívia Brasil Colòmbia Costa Rica El Salvador Equador Estats Units Guatemala

Hondures Mèxic Nicaragua Panamà Paraguai Perú República Dominicana Surinam Uruguai Veneçuela Xile Oceania Kiribati Illes Marshall Micronèsia Nauru Palau

[edita] Semipresidencialisme

En els sistemes semipresidencialistes existeix un primer ministre i un president. A diferència dels sistemes parlamentaris el president no és una figura cerimonial, sinó que posseeix alguns poders executius i s’encarrega d’algunes àrees del govern. El president sovint s’elegeix de manera separada de la branca legislativa. Les següents són repúbliques semipresidencialistes (s’hi inclouen governs de pobles que aspiren a la independència i que són reconeguts per la comunitat internacional):

Europa Bòsnia i Herzegovina França Moldàvia Romania

Rússia San Marino Ucraïna Àsia Iemen

Líban Mongòlia Pakistan Palestina Sri Lanka

Taiwan Àfrica Algèria Angola Cap Verd

Egipte Sàhara Occidental[3] São Tomé i Príncipe Sud-àfrica Amèrica Guyana

[edita] Repúbliques unipartidistes i apartidistes

Les repúbliques unipartidistes són estats no democràtics en què un partit únic té tot el poder de govern, o estats en què l’estructura del partit és alhora l’estructura del govern i que no permeten la creació d’altres partits (o si hi existeixen altres partits, tenen una representació molt limitada). Als estats apartidistes no es permet la creació de cap partit polític. Les següents són repúbliques unipartidistes:

• Amèrica
• Cuba (Partit Comunista de Cuba)
• Àfrica
• Eritrea (Front Popular per la Democràcia i la Justícia)
• Àsia
• Corea del Nord (Partit dels Treballadors de Corea)
• Laos (Partit Popular Revolucionari)
• República Popular de Xina (Partit Comunista de Xina)
• Síria (Partit Àrab Socialista Ba'ath)
• Turkmenistan (Partit Democràtic de Turkmenistan)
• Vietnam (Partit Comunista de Vietnam)

[edita] Monarquies

Les monarquies són sistemes de govern en què el cap d’estat no és electe de manera democràtica (sovint és un càrrec hereditari).

[edita] Monarquies constitucionals

En les monarquies constitucionals el monarca és el cap d’estat amb poders molt limitats o merament simbòlics o cerimonials que exerceix la seva autoritat per mitjà del cap de govern (anomenat «primer ministre» o, més rarament, «president del govern») el qual és el líder del partit o coalició amb major representació en el parlament o cos legislatiu electe democràticament. Per tant, les monarquies constitucionals no difereixen en res de les repúbliques parlamentàries, llevat del fet que el cap d’estat no és escollit de manera democràtica. Les següents són monarquies constitucionals o parlamentàries:

Europa Andorra[4] Bèlgica Dinamarca Espanya Luxemburg

Noruega Països Baixos Suècia Àsia Cambodja Japó

Malàisia Tailàndia Àfrica Lesotho Oceania Samoa

[edita] Reialme del Commonwealth

El Reialme del Commonwealth està integrat per tots els estats el cap d’estat dels quals és la reina Elisabet II d'Anglaterra. Ella és el monarca de cadascú dels estats i per tant pren el títol corresponent (i.e. reina d'Austràlia, reina de Canadà, etc.). La reina designa un Governador-General per a cada estat (llevat del Regne Unit) com a representant seu amb poders executius limitats i cerimonials. El primer ministre és el cap de govern de la branca executiva de cadascú dels estats del Reialme del Commonwealth, el qual prové del cos legislatiu com a líder del partit o coalició amb més representació. Llevat de l’existència del Governador-General com a representant del cap d’estat, els estats que conformen el Reialme del Commonwealth són monarquies constitucionals i de fet sistemes parlamentaris. El Reialme del Commonwealth està integrat pels següents estats:

Europa Regne Unit Amèrica Antigua i Barbuda Bahames Barbados

Belize Canadà Grenada Jamaica Saint Kitts i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i les Grenadines

Oceania Austràlia Nova Zelanda Papua Nova Guinea Illes Salomó Tuvalu

[edita] Monarquies semi-constitucionals

Les monarquies semi-constitucionals són monarquies en què el primer ministre és el cap de govern actiu de la nació, però, el monarca encara conserva poders executius significatius que pot utilitzar a discreció. Els següents estats són monarquies semi-constitucionals:

Europa Mònaco Liechtenstein Àfrica Marroc

Àsia Bahrain Jordània Kuwait Nepal[5]

[edita] Monarquies absolutes

Les monarquies absolutes són règims monàrquics en què el monarca té el poder absolut del govern. Les següents són monarquies absolutes:

Àsia Bhutan[6] Brunei Emirats Àrabs Units[7] Oman

Qatar Aràbia Saudita Àfrica Swazilàndia Oceania Tonga

[edita] Teocràcies

Les teocràcies són estats basats en una religió d’estat en què el cap d’estat és escollit de la jerarquia religiosa. Els següents estats poden ser considerats com a teocràcies:

• Iran; de fet, Iran combina la forma presidencialista en què el president és elegit per sufragi universal, i la teocràcia, amb un líder religiós responsable de la política de l'Estat.
• Ciutat del Vaticà; el papa és elegit per un grup de cardenals de diverses regions del món designats o aprovats pels seus predecessors

[edita] Juntes Militars

Els estats governats per juntes militars o sota control militar són:

• Àsia
• Birmània
• Pakistan
• Àfrica
• Líbia
• Mauritània ^[8]
• Sudan

[edita] No classificats o en transició

Per causa dels conflictes armats recents o passats, els següents estats es troben en transició o sense classificació:

• Haití
• Somàlia

[edita] Altra classificació segons la filosofia de govern

Aquesta classificació de les formes de govern (amb conceptes no excloents) es basa en qui és el que governa i/o la seva filosofia de govern, d'acord a les ciències polítiques:

• Anarquisme: absència de govern o eliminació del govern jeràrquic i reglamentari. L'anarquisme ha sorgit com a proposta en estats capitalistes, comunistes i socialistes.
• Autocràcia: forma de govern en què el poder és ostentat per un sol individu. L'autocràcia inclou:
  • Dictadura
  • Tirania
  • Monarquia (incloent-hi la monarquia constitucional atès que el poder recau sobre el monarca que designa, encara que de manera cerimonial, un primer ministre o president que governa en representació seva)
  • Patricarcat i Matricarcat
• Autoritarisme: forma de govern en què l'Estat demana obediència estricta a la seva autoritat per mitjà del control social i les polítiques opressives. L'autoritarisme es pot manifestar en les dictadures o juntes militars; als estats comunistes unipartidistes, i a les repúbliques presidencialistes o parlamentàries feixistes.
• Democràcia: forma de govern en què el poder recau sobre tot el poble. El concepte inclou la democràcia deliberativa, la democràcia directa, la democràcia representativa i la socialdemocràcia. Aquests conceptes no són exloents.
• Oligarquia: forma de govern en què el poder és ostentat per un grup privilegiat de la societat en funció de llur riquesa, llur ascendència, llur influència política o llur participació militar. Inclou les següents formes de govern:
  • Aristocràcia
  • Gerontocràcia
  • Meritocràcia
• Teocràcia: forma de govern en què el governant és el cap de la religió de l'Estat. Es manifesta als:
  • Califats
  • Ciutat del Vaticà
  • Repúbliques islàmiques
  • Sultanat

[edita] Forma interna de govern

Independentment de la forma d’organització política dels estats, els estats poden ser classificats d’acord a l’estructura interna dels governs de les regions que els integren (si n’hi ha). Aquesta és una llista no exhaustiva i no mútuament excloent de les formes d’organització interna:

[edita] Estats unitaris purs

Els estats unitaris purs conformen una sola entitat amb un govern estatal únic sense cap divisió administrativa regional. L’únic estat unitari pur és Montenegro.

[edita] Estats unitaris o centralitzats

L'estat unitari regionalitzat o estat centralitzat és un estat dividit en diverses regions que no són autònomes en llurs règims interns. Els governants de les regions són designats directament pel govern central. Els següents estats són estats centralitzats:

• Xile (dividit en 13 regions no autònomes)
• França (atès el recent augment de l’autonomia legal de les regions; és a dir l’existència de assemblees locals, França sovint és classificada com a estat regional)
• Itàlia (atès l’existència de cinc regions autònomes, Itàlia té una classificació dual entre estat centralitzat i estat regional)
• Nova Zelanda (dividida en 12 regions i 4 autoritats unitàries)
• República Popular de Xina (dividida en 22 províncies i 5 regions autònomes de jure, 2 municipalitats, i 2 regions especials; la majoria dels càrrecs públics no s’elegeixen de manera democràtica)
• Filipines (79 províncies agrupades en 17 regions, només 1 té un estatus d'"autonomia").
• Sèrbia (encara que s’ha atorgat un elevat grau d’autonomia a Kosovo)
• Països Baixos (amb una classificació dual com a estat regional i estat federat amb les Antilles Neerlandeses i Aruba)

[edita] Estats regionals o descentralitzats

Els estats regionals o descentralitzats són estats amb un passat centralista, però que progressivament han atorgat major autonomia i sobirania a les diverses regions que els conformen. El grau d’autonomia varia depenent de l’estat, i si el grau d’autonomia és prou elevat els estats regionals són federacions de facto. En aquest cas l’única diferència entre l’estat federat i l’estat regional és l’origen de les atribucions: als estats regionals el govern central ha retornat o cedit alguns drets i capacitats de govern a la regió, mentre que als estats federats són les regions les que han cedit algunes de llurs atribucions al poder central. Atès que el grau d’autonomia pot variar substancialment amb el temps, aquesta classificació no és excloent i sovint és molt ambigua; és a dir, alguns estats que han permès el desenvolupament d’assemblees regionals locals amb poders molt limitats encara són considerats estats centralitzats (com França); d’altres han permès un elevat grau d’autonomia (com ara Espanya i el Regne Unit), i d’altres ja s'han convertit en federacions en tot el sentit de la paraula (com Bèlgica). Si les regions reben l’autonomia que gaudien en el passat (com a dret històric), el procés de descentralització sovint és anomenat "procés de devolució".

[edita] Estats federats

Les federacions són estats conformats per entitats sobiranes i autònomes. L'estatus autònom d’aquestes entitats no pot ser alterat de manera unilateral pel govern central (encara que n’hi ha d’excepcions, com ara Argentina, el govern de la qual ha intervingut en diverses ocasions a les províncies). Els següents estats són federacions:

• Argentina (23 províncies i 1 ciutat autònoma)
• Austràlia (6 estats i 2 territoris)
• Àustria (9 estats)
• Bèlgica (Flandes, Valònia i Brusel·les capital)
• Bòsnia i Herzegovina (federació de Bòsnia i Herzegovina i la Republika Srpska)
• Brasil (26 estats i un Districte federal)
• Canadà (10 províncies i 3 territoris)
• Comores (Anjuouan, Grande Comore i Mohéli)
• Etiòpia
• Micronèsia (Chuuk, Kosrae, Pohnpei i Yap)
• Alemanya (16 estats o länder)
• Índia (28 estats i 7 territoris de la unió)
• Malàisia (13 estats i 3 territoris federals)
• Mèxic (31 estats i un Districte federal)
• Països Baixos (una federació dels estats unitaris dels Països Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba)
• Nigèria (36 estats)
• Pakistan (4 províncies i 1 territori)
• Palau (16 estats)
• Rússia (88 subjectes)
• Saint Kitts i Nevis
• Suïssa (26 cantons)
• Emirats Àrabs Units (7 emirats)
• Estats Units d'Amèrica (50 estats, el Districte de Colúmbia, i altres territoris i dependències)
• Veneçuela (23 estats i 1 Districte Capital)

[edita] Vegeu també

• Bipartidisme i Multipartidisme
• Govern
• Separació de poders

[edita] Referències

1. ^  A Bangladesh, un govern provisional pren el poder durant els tres mesos en què es realitzen les campanyes prèvies a les eleccions parlamentàries. El govern provisional és presidit per un conseller en cap (l'últim Cap de Justícia a retirar-se) i un grup de consellers neutrals apartidistes elegits per la societat civil. Durant aquest període el president té jurisdicció sobre el Ministeri de Defensa i dels Afers Estrangers.
2. ^  No existeixen el càrrec de primer ministre ni el de president a Suïssa. El President de la Confederació Suïssa és merament un primus inter pares del Consell Federal Suís, un consell executiu de set membres que constitueix el govern i la prefectura d'Estat de Suïssa.
3. ^  La República Àrab Sahauri Democràtica (RASD) és un govern en exili, localitzat a Tindouf, Algèria. La major part del territori de la Sàhara Occidental està ocupat militarment pel Marroc, la resta és administrat per la RASD.
4. ^  El bisbe d'Urgell i el president de França són co-prínceps ex-officio.
5. ^  El rei es va atorgar autoritat absoluta per tres anys el 2005; ha renunciat al poder absolut el 21 d'abril, 2005, però, el govern constitucional encara no ha estat restaurat.
6. ^  Bhutan està en un procés de democratització a petició del rei.
7. ^  Els Emirats Àrabs Units són una federació de monarquies absolutes; el president federal s'elegeix entre els emirs hereditaris.
8. ^  El 3 d'agost, 2005, l'exèrcit va dirigir un cop d'estat i va declarar una dictadura de transició de dos anys.