Ucraïna
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Ucraïnès | ||||
| Capital | Kíev 50° 27' N, 30° 30' E |
||||
| Ciutat més gran | Kíev | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Democràcia parlamentària Víktor Iúixtxenko Víktor Yanukovich |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
603.700 km² (43è) 0% |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens - Densitat |
47.732.079 (25è) - 78 hab/km² (92è) |
||||
| Moneda | Hrívnia (UAH) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
EET (UTC+2) EEST (UTC+3) |
||||
| Independència de la Unió Soviètica |
24 d'agost del 1991 |
||||
| Himne nacional | Ще не вмерла Україна (La glòria d'Ucraïna no ha mort) | ||||
| Domini internet | .ua | ||||
| Codi telefònic | +380 |
||||
| Gentilici | Ucraïnès, ucraïnesa | ||||
Ucraïna (en ucraïnès Україна, transcrit Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'est. Limita amb Rússia al nord-est, amb Bielorússia al nord, amb Polònia, Eslovàquia i Hongria a l'oest, amb Romania i Moldàvia al sud-oest i amb la mar Negra al sud.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estat eslau oriental: el Principat de Kíev (o Rus de Kíev). La seva capital era Kíev. Aquest estat va ser fundat pels varegs, un poble víking procedent de Suècia. Els varegs van arribar conduïts per Rurik, que, segons la tradició "normandista", va ser el fundador de Kíev. Posteriorment els varegs van ser assimilats per la població eslava local, composta per rutens i protoucraïnesos. Durant els segles X i XI el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat.
Originàriament, el terme rus feia referència a tots els principats eslaus, però degut a les disputes internes i a les intrusions dels mongols i els tàrtars començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: russos amb el centre a Vladímir (posteriorment Moscou), ucraïnesos als principats de Galítsia i Volínia (unificats el 1199 en un estat que durà fins el 1340 i després ocupats per Polònia) i posteriorment amb centre a Kíev, i bielorussos als principats de Polèsia-Minsk, Smolensk i Pinsk.
A mitjan segle XIV els lituans aprofitaren la debilitat dels tàrtars i van començar a ocupar el principat. Posteriorment Polònia i Lituània s'uniren en un estat, i els territoris ucraïnesos van quedar subjectes a la dominació polonesa.
Ja a mitjan segle XVII, els servs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als cosacs. Després de les particions de Polònia de finals del segle XVIII entre Prússia, Àustria i Rússia, la Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca mentre que l'oriental va romandre sota la russa.
Durant aquest període comença a revifar la consciència nacional. Després de la Revolució Russa del 1917, Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922 el país torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
El 1939 l'Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica. La invasió alemanya del 1941 va provocar l'assetjament de Kíev. Durant els anys d'ocupació i guerra la comunitat jueva va ser exterminada i la política de terra cremada duta a terme pels dos bàndols va deixar el país en ruïnes.
El 1954 la regió de Crimea va ser transferida a Ucraïna por decisió personal de Khruixtxov.
Després de molts segles de dominació estrangera, el 25 d'agost del 1991 –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'1 de desembre mitjançant un referèndum popular. Unes setmanes després va passar a formar part de la CEI, una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia.
[edita] Subdivisió administrativa
Ucraïna se subdivideix en 24 províncies (o óblasti) i una república autònoma: Crimea. A més les ciutats de Kíev i Sebastòpol tenen un estatus especial.
[edita] Geografia
El paisatge ucranïnès està format, majoritàriament, per fèrtils planes o estepes, i altiplans, creuades per importants rius com el Dnièper, el Donetsk, el Dnièster i el Bug Meridional que desemboquen a la mar Negra i la mar d'Azov. Al sud-oest, el delta del Danubi forma la frontera amb Romania. Les muntanyes només es troben a l'oest i s'anomenen Càrpats. El punt més alt és el Hora Hoverla de 2.061 m. A Crimea hi ha una petita serralada a la zona costanera del sud. En realitat el país forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins als Urals.
Ucraïna té un clima temperat continental, encara que el clima mediterrani és predominant a la costa sud de Crimea. Les precipitacions són majors al nord i a l'oest. L'hivern és fred i a l'interior, a causa de la seva continentalitat, s'arriben a les temperatures més extremes. Els estius són calorosos, sobretot al sud.
[edita] Enllaços externs
- Lloc del president d'Ucraïna (ucraïnès) (rus) (anglès)
- Govern d'Ucraïna (ucraïnès) (rus) (anglès)
 |
Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) |
 Armènia |  Azerbaidjan |  Bielorússia |  Estònia |  Geòrgia |  Kazakhstan |  Kirguizistan |  Letònia |  Lituània |  Moldàvia |  Rússia |  Tadjikistan |  Turkmenistan |  Ucraïna |  Uzbekistan |
|
|||
| Províncies o óblasti | |||
|
|
|||
| República autònoma | |||
| Ciutats amb status especial | |||
|
|
 |
|---|---|
 Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 |  Bèlgica |  Bielorússia |  Bòsnia i Hercegovina |  Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca |  Eslovàquia |  Eslovènia |  Espanya |  Estònia |  Finlàndia |  França |  Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg |  República de Macedònia |  Malta |  Moldàvia |  Mònaco |  Montenegro |  Noruega |  Països Baixos |  Polònia |  Portugal |  Regne Unit |  Romania |  Rússia1 |  San Marino |  Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Txèquia |  Turquia1 |  Ucraïna |  Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
