Sobirania

De Viquipèdia

Tot i que el concepte de sobirania és un dels més difícils i espinosos de la teoria de l'Estat i de les ciències polítiques en general, podríem definir-la com el dret exclosiu d'exercir autoritat política suprema (legislativa, judicial i/o executiva) sobre una regió geogràfica, grup de gent o a un mateix. Representa doncs el poder legítim de darrera instància.

Això significa la inexistència teòrica de limitacions jurídiques al seu poder a l'àmbit (territorial o humà) que li pertany. Sí que n'hi podria haver de socials, com per exemple els drets històrics, o altres convencions implícites.

A l'hora de tractar sobre la sobirania, cal tractar sobre dos conceptes bàsics: l'un es l'àmbit d'aplicació, i l'altre el subjecte portador.

L'àmbit d'aplicació és el conjunt d'entitats que es sotmeten a aquesta sobirania. Això inclou, normalment, a persones i propietats.
El subjecte portador és aquella institució que en fa us de la sobirania, és a dir, la que fa exercici del seu poder.

A les democràcies el subjecte portador coincideix nominalment amb l'àmbit d'aplicació. A les dictadures el subjecte portador es més reduït que l'àmbit d'aplicació.

Traduït a llenguatge vulgar, a la democràcia un col·lectiu decideix sobre si mateix, mentre que a les dictadures una única persona, o un grup reduït d'elles, decideix sobre tot el col·lectiu. Sempre xerrant "en última instància".

Fora de l'ambit d'aplicació de les diverses sobiranies, existeix una anarquia, en el sentit pejoratiu de la paraula, on l'ordre no s'estableix per llei, sino per la força bruta o la intriga. Actualment, això correspon a l'àmbit internacional, tot i que l'acord al que han arribat els països membres de la Organització de les Nacions Unides suposa una harmonització dels diferents poders sobirans i el que alguns autors consideren els ciments d'una sobirania mundial.

L'àmbit d'aplicació de la sobirania coincideix, també actualment, amb els anomenats Estats-Nació, mentre que el subjecte portador depen de l'organització específica de cada país, dominant les democràcies.

S'ha de dir que un subjecte sobirà, en tenir la legitimitat del poder últim, també pot cedir competències a altres entitats, de forma explícita o implícita. D'aquesta forma reconeix drets individuals i col·lectius, ja sigui per conviccions ideològiques o pel simple fet de ser incapaç d'exercir realment la seva sobirania.

Existeixen diferents interpretacions sobre qui o què haurien de ser els àmbits d'aplicació i els subjectes portadors. Com a divisió inicial, existeixen dues famílies: les democràtiques i les dictatorials.

[edita] Ideologies democràtiques

Son aquelles on l'àmbit d'aplicació coincideix amb el subjecte portador. Taxonòmicament coincideixen amb les ideologies polítiques, i es divideix segons el que considerin que és el subjecte sobirà.

Les ideologies individualistes consideren a l'individu portador ideal de la sobirania, la qual pot recuperar en tot moment, i que per tant tota construcció social no es més que l'atribució voluntària de competències.
Les ideologies identitàries consideren que unes determinades entitats col·lectives son les portadores ideals de la sobirania, i que per tant es poden organitzar internament segons decideixin, mentre que de portes cap afora s'han de regir pel sistema anàrquic, amb la possibilitat de realitzar determinades construccions socials cedint voluntàriament competències. Com a exemple d'això estaria la Unió Europea.
Les ideologies universalistes consideren a tota la humanitat com a portadora ideal de la sobirania, i per tant com la que hauria de reglamentar l'ordre pel qual ens regim tots. Recordem que aquest ordre pot reconeixer competències a altres entitats.

[edita] Ideologies dictatorials

Son aquelles on una o un grup de persones decideixen sobre un col·lectiu major. Taxonòmicament, es categoritza dins les ideologies parapolítiques, ja sigui perquè es consideri als dictadors com a representats sobre la terra d'una suposada sobirania divina, ja sigui per pur egocentrisme o egoisme.

Les ideologies espirituals creuen en unes lleis, en una sobirania, establertes per una entitat supra-humana. Aquesta s'hauria de respectar, i per això es fa necessària la seva representació sobre la terra (per exemple, el Papa).
Les ideologies egocèntriques consideren la seva visió del món com a l'ordre ideal, ignorant així possibles preferències d'altres individus.
Les ideologies egoistes consideren a la mateixa persona (o grup d'elles) com a l'entitat a beneficiar-se, i per tant com a portador de la sobirania, mentre que els altres l'haurien de servir.