Nepal
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: जन्मभूमिष्च स्वर्गादपि गरियसि (La pàtria és millor que el Regne dels Cels en sànscrit) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Nepalès | ||||
| Capital | Katmandu 27°42′ N 85°19′ E |
||||
| Ciutat més gran | Katmandu | ||||
| Govern
Rei
Primer Ministre |
Monarquia parlamentària Gyanendra Bir Bikram Shah Dev actualment vacant1 |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
147.181 km² (94è) 2,8% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens 2001 - Densitat |
27.676.457 (40è) 23.151.423 188 hab/km² (39è) |
||||
| Moneda | Rupia nepalesa (NPR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+5h45') (UTC+5h45') |
||||
| Unificat |
el 1768 | ||||
| Himne nacional | Ras Triya Gaan | ||||
| Domini internet | .np | ||||
| Codi telefònic | +977 |
||||
| Gentilici | Nepalès, nepalesa | ||||
| 1 Des de l'1 de febrer del 2005 el rei dirigeix el govern. | |||||
El Nepal és un estat de l'Àsia, situat entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.
Taula de continguts |
[edita] Història
El Nepal té una història mil·lenària. Els kirati van ser un dels primers grups nepalis coneguts pels historiadors. Emigraren des de l'est els segles VIII o VII abans de Crist.
Siddharta Gautama va neixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, i al 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'Índia i el Terai (actual sud del Nepal).
A l'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia Licchavi, que al segle X, va ser substituïda per la Thakuri i desprès per la Malla.
El Nepal modern va ser creat el 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Kathmandu, i unificà altres estats independents dels contraforts de l'Himàlaia, però aquesta situació no va durar, i al segle XIX els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un periode d'agitació que va culminar amb la guerra Anglo-nepalí ( 1814-1816), amb la British East India Company. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el que el Nepal perdia Sikkim i el sud del Terai a favor dels britànics.
Desprès de l'actuació dels Gurkhas durant la Rebel·lió índia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal.
La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic.
El règim dels Rana s'acabà el 1948 quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva presó daurada per a anar a l'Índia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana.
Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constitució instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de 1951 l'Índia va recolzar el Nepali Congress Party.
A començament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El partit nepalí del congrés, socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files B.P. Koirala formà govern i es convertí en Primer ministre.
Divuit mesos després, amb l'excusa de que el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra disol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepalís.
Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament.
El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moiment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.
[edita] Geografia
El nord és molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'Índia.
La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical.
[edita] Demografia
Segons el cens de l'any 2001 hi ha 103 grups ètnics, i es parlen devers 70 llengües i dialectes.
Els grups més importants són els chetri (12,8%), hill-baun (12,7%), magar (7,1%), tharu (6,8%), tamang (5,6%) i newar (5,5%).
El 49% de la població parla nepalès. Altres llengües importants són: maithili (12,4%), bhojpuri (7,6), tharu (5,9%), tamang (5,2%), newar (3,6%) i magar (3,4).
[edita] Religions
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 |  Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Birmània |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord |  Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines |  Geòrgia1 |  Iemen |  Índia |  Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Nepal |  Oman |  Pakistan |  Qatar |  Rússia1 |  Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina |  Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
