Iemen

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Àrab

Capital Sanaà
15° 21' N, 44° 12' E

Ciutat més gran Sanaà

Govern

President
Primer ministre

República
Ali Abdullah Saleh
Abdul Qadir Bajamal

Superfície
- Total
- Aigua(%) 527.970 km² (48è)
0%

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 20.727.063 (51è)
-
39 hab/km² (129è)

Moneda Rial iemenita (YER)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+3)
(UTC+3)

Unificació 22 de maig del 1990

Himne nacional United Republic (República unida)

Domini internet .ye

Codi telefònic +967

Gentilici Iemenita (masculí i femení)

El Iemen (àrab: الجمهورية اليمنية) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.

[edita] Història

A l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qatabān (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle I aC els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s II dC). Posteriorment, el regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.

Fou ocupat pel regne cristià aksumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'imperi musulmà. A partir del segle IX el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.

El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'Imperi Otomà el 1918; el 1962 va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. Els britànics, per la seva banda, havien instal·lat el protectorat d'Hadramaut al voltant del port meridional d'Aden al segle XIX, se'n retiraren el 1967 i el protectorat, llavors anomenat Federació d'Aràbia del Sud, es convertí en el Iemen del Sud. Dos anys més endavant (1969), el govern meridional adoptà una orientació marxista i va proclamar la República Democràtica Popular del Iemen. L'èxode massiu de centenars de milers de sudiemenites cap al nord contribuí a dues dècades d'hostilitat entre tots dos estats. Els dos països es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. Una revolta secessionista al sud el 1994 fou sotmesa ràpidament.

L'any 2000 l'Aràbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitació de llur frontera.

[edita] Períodes històrics

Regne de Ma'an, vers el 2000 aC
Regne de Sabà, de vers el segle XI aC fins després del 200 dC
Regne Himiarita, del 115 aC al 532 dC
Domini del regne d'Axum o Aksum, 532-602
Governs tribals, 602-628
Conquesta àrab i domini del califa, del 608 fins vers el 800
Dinastia dels Alides del Iemen, de vers el 800 fins vers el 1000
Fragmentació, des d'abans de l'any 1000 fins al 1040
Dinastia Zaidida a Zabid, 818-1022
Dinastia Najahida a Zabid, 1022-1060, 1081-1083 i 1086-1158
Dinastia Sulayhida a Zabid, 1060-1081 i 1083-1086
Dinastia Zuraïda (o dels Zuraïdes), de vers el 1040 fins al 1175
Dinastia Mahdida (o dels Mahdides) a Zabid, des de després del 1137 fins al 1174
Als Aiúbides d'Egipte, 1174-1229
Dinastia Rasulida (o dels Rasulides), 1229-1454
Dinastia Tahirida del Iemen (o dels Tahirides), 1454-1534
Conquesta otomana i domini del Sultà Otomà, 1534-1630
Dinastia zaidida dels Tobba o Quasimides (dinastia d'imams Mutawakilites), 1630-1962
República, del 1962 fins a l'actualitat

[edita] Geografia

Mapa del Iemen (en anglès)

El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristal·lí aràbic, els quals, assoleixen la màxima altitud al hadur Šu'ayb, 3 760 m, vora la capital. L'altiplà, que és situat a l'àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles. Vers l'oest i el sud les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d'uns 40 a 70 km d'amplada. Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l'hivern i humides a l'estiu (90% d'humitat). Cap al sector oriental els altiplans màximes de 2 000 metres, i davallen lentament vers el desert de Rab' al-Hālī', que s'estén pel nord del país. No hi ha cursos d'aigua permanents.

El clima és majoritàriament desèrtic; càlid i humit vora la costa oest; temperat a les muntanyes occidentals, afectades pel monsó estacional; extraordinàriament calorós, sec i extrem a les regions orientals.

[edita] Economia

L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils), camps de cereals, entre els quals predominen la melca, el blat, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi té una modesta importància la ramaderia i la pesca. La mineria extreu carbó, sal i pedra i, modernament, l'or i altres minerals metal·lífers i, sobretot, petroli. Hi ha indústries d'alimentació, de composts químics, del ciment i la construcció, i una important refineria de petroli a Aden, ciutat que també disposa d'un dels ports més destacats de l'Aràbia.

Gran estació carbonera, i també petroliera després, era una etapa obligada de la ruta imperial britànica (i després del Commonwealth) entre Bombai i el canal de Suez. Però el tancament del canal (1967-75) desvià vers el Cap les grans rutes de tràfic, i la recuperació posterior ha estat insuficient. Les importacions superen les exportacions. Importa principalment maquinària i material de transports, petroli, manufactures de base i productes químics i alimentaris; exporta productes petroliers, peix, cotó i cafè. La balança de serveis també és desfavorable, però és compensada per les aportacions dels treballadors a l'estranger, l'entrada de capitals i la recaptació duanera. Com a conseqüència de la unificació del Iemen del Nord amb el del Sud, coexisteixen dues unitats monetàries: el rial i el dinar.

[edita] Demografia

Mapa ètnic del Iemen

La població és predominantment àrab, si bé hi ha petites minories indopakistaneses i somalis. És un país poc densament poblat (21 %), la població és rural en un 76 % i només quatre ciutats superen els 100 000 habitants. La taxa anual de creixement és elevada (29 ‰), tot i la forta mortalitat (19 ‰). Gairebé la totalitat de la població és musulmana, la qual és en el 50% sumnita i en l'altre 50%, xiïta. La llengua oficial és l'àrab.

Sanaà, amb vora dos milions d'habitants, n'és la capital i la ciutat principal. La segueixen en importància Ta'izz i els ports d'Al-Hudaida i Aden, totes tres amb més de mig milió d'habitants.

[edita] Enllaços externs

President del Iemen
Arab Gateway - Yemen
BBC News Country Profile - Yemen
CIA World Factbook - Yemen
Open Directory Project - Yemen
US State Department - Yemen informe del Departament d'Estatd els EUA
Yahoo! - Yemen
Llengües semítiques

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Iemen

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Birmània \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.