República Txeca
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Pravda vítězí (La veritat perdura) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Txec | ||||
| Capital | Praga 50º 5' N, 14º 28' E |
||||
| Ciutat més gran | Praga | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
República Václav Klaus Mirek Topolánek |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
78.866 km² (114è) 2,0% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens 2001 - Densitat |
10.241.138 (79è) 10.230.060 130 hab/km² (58è) |
||||
| Moneda | Corona txeca (CZK) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
| Formació Independència - Recuperada - Dissolució de Txecoslovàquia |
Segle_IX 28 d'octubre del 1918 1 de gener del 1993 |
||||
| Himne nacional | Kde domov můj (On és casa meva) | ||||
| Domini internet | .cz | ||||
| Codi telefònic | +4201 |
||||
| Gentilici | Txec, txeca | ||||
| 1 Fins el 1997 va compartir el codi 42 amb Eslovàquia. | |||||
La República Txeca, també coneguda com a Txèquia, és un país de l'Europa central sense accés al mar. Fa frontera amb Polònia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, Àustria al sud i Eslovàquia a l'est. La Praga històrica té un gran atractiu turístic i n'és la capital i la ciutat més gran. Està formada per dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia. Actualment, és membre de la Unió Europea.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les terres txeques van sorgir a la darreria del segle IX, quan van ser unificades pels Premysl. El regne de Bohèmia era una important força local, però els conflictes religiosos com ara les guerres hussites del segle XV i la guerra dels Trenta Anys del segle XVII van ser devastadors. Més endavant estaria sota influència dels Habsburg i esdevingué part de l'Imperi Austrohongarès.
Després del col·lapse d'aquest estat després de la Primera Guerra Mundial, els txecs i els veïns eslovacs es van ajuntar i formaren la república independent de Txecoslovàquia el 1918. Aquest nou país tenia una nombrosa minoria alemanya que portaria a la dissolució de Txecoslovàquia quan Alemanya aconsegueix annexar la minoria amb l'Acord de Munic el 1938 i Eslovàquia també se separà. L'estat txec que en quedà va ser ocupat pels alemanys el 1939.
Després de la Segona Guerra Mundial, Txecolovàquia va caure sota l'esfera d'influència soviètica. El 1968, una invasió per part de les tropes del Pacte de Varsòvia va posar fi als esforços dels líders del país de liberalitzar les normes del partit i crear un "socialisme amb una cara humana" durant la Primavera de Praga. El 1989, Txecoslovàquia recupera la llibertat amb una revolució pacífica, la "Revolució de Vellut". L'1 de gener de 1993, l'estat txecoslovac se separà pacíficament i es formaren la República Txeca i la República Eslovaca.
La República Txeca va unir-se a l'OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004.
[edita] Política
Segons la seva Constitució, la República Txeca és una democràcia parlamentària, el cap d'estat de la qual és el president, indirectament escollit cada cinc anys pel Parlament. Al president se li garanteixen uns poders específics com ara el nomenament dels jutges del Tribunal Constitucional, dissoldre el Parlament sota certes condicions i establir un veto a la legislació. També nomena el primer ministre, que estableix l'agenda per a la majoria de decisions nacionals i internacionals, així com altres membres del gabinet del govern a proposta del primer ministre.
El parlament txec (Parlament) té dues cambres, amb una cambra de diputats (Poslanecká sněmovna) i un senat (Senát). Els diputats són escollits cada 4 anys per representació proporcional. Els 81 membres del senat serveixen terminis de 6 anys, essent una tercera part escollits cada 2 anys per majoria de doble votació.
El tribunal superior d'apel·lació del país és el Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional, que decideix sobre qüestions constitucionals, és escollit pel president i els seus membres presten serveis en terminis de 10 anys.
[edita] Subdivisió administrativa
La República Txeca està formada per 13 regions (kraje, singular - kraj) i per la ciutat capital (hlavní město), assenyalada amb *:
| Praga* (Praha) |
 |
|
| Regió de Bohèmia Central (Středočeský kraj) | ||
| Regió de Bohèmia Meridional (Jihočeský kraj) | ||
| Regió de Plzeň (Plzeňský kraj) | ||
| Regió de Karlovy Vary (Karlovarský kraj) | ||
| Regió d'Ústí nad Labem (Ústecky´ kraj) | ||
| Regió de Liberec (Liberecký kraj) | ||
| Regió de Hradec Králové (Královéhradecký kraj) | ||
| Regió de Pardubice (Pardubický kraj) | ||
| Regió d'Olomouc (Olomoucký kraj) | ||
| Regió de Moràvia i Silèsia (Moravskoslezský kraj) | ||
| Regió de Moràvia Meridional (Jihomoravský kraj) | ||
| Regió de Zlín (Zlínský kraj) | ||
| Regió de Vysočina (Vysočina) |
[edita] Geografia
El paisatge txec és força variat; Bohèmia, a l'oest, és una plana travessada pels rius Elba (Labe) i Moldava (Vltava), envoltada principalment per muntanyes baixes com ara els Sudets amb la part de Krkonose, on podem trobar el punt més alt del país, l'Snezka, amb 1.602 m. Moràvia, la part oriental, també és força muntanyosa i està regada principalment pel riu Morava, però també hi ha les fonts del riu Oder (Odra). L'aigua de la República Txeca voltada de terra desemboca a tres mars diferents: al mar del Nord, al Bàltic i al mar Negre.
El clima local és temperat, amb estius càlids i hiverns freds, humits i ennuvolats, caracteritzat per una barreja d'influències marítima i continental.
[edita] Art
Aquest país, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist néixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Václav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinský.
El terme Nova Ona Txecoslovaca ha estat emprat per referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Miloš Forman, amb una estètica oposada a la Nova Ona Francesa, una temàtica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.
Durant l'era comunista, i l'existència de l'estat Txecoslovàquia, dues pel·lícules fetes en aquest país van guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze) de Ján Kadár i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky, basat en la novel·la homònima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Jiří Menzel. En els darrers anys, una altra pel·lícula ha obtingut el premi, Kolya del director Jan Svěrák.
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Bulgària |  Romania |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Montenegro |  Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 |  Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca |  Eslovàquia |  Eslovènia |  Espanya |  Estònia |  Finlàndia |  França |  Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | República de Macedònia |  Malta |  Moldàvia |  Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos |  Polònia |  Portugal |  Regne Unit | Romania |  Rússia1 |  San Marino |  Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Txèquia | Turquia1 |  Ucraïna |  Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
