Eslovàquia

De Viquipèdia

Slovenská republika

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Eslovac
Capital	Bratislava 48º 9' N, 17º 7' E
Ciutat més gran	Bratislava
Govern President Primer ministre	Repúlbica Ivan Gašparovič Robert Fico
Superfície  - Total  - Aigua(%)	49.035 km² (126è) 0%
Població  - Estimació 2004  - Cens  - Densitat	5.379.455 (103è) - 109 hab/km² (67è)
Moneda	Corona eslovaca (SKK)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) CEST (UTC+2)
Independència  - Data	Divisió de Txecoslovàquia 1 de gener del 1993
Himne nacional	Nad Tatrou sa blýska
Domini internet	.sk
Codi telefònic	+4211
Gentilici	Eslovac, eslovaca
1 Fins el 1997 va compartir el codi 42 amb la República Txeca.

Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. És membre de la Unió Europea des del 2004; i va formar part de Txecoslovàquia, juntament amb la República Txeca.

Limita al nord amb Polònia, a l'est amb Ucraïna, al sud amb Hongria, i a l'oest amb Àustria i la República Txeca.

Taula de continguts 1 Història 2 Subdivisió administrativa 3 Geografía 3.1 Clima 4 Demografia

[edita] Història

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004.

[edita] Subdivisió administrativa

Eslovàquia se subdivideix en vuit kraje (en singular kraj, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a comtat), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singular vyšší územný celok i en plural vyššie územné celky, abreviat VÚC) anomenades samosprávny kraj, 'regions amb autogovern o autònomes':

1. Regió de Bratislava (Bratislavský kraj) (vegeu també Bratislava)
2. Regió de Trnava (Trnavský kraj) (vegeu també Trnava)
3. Regió de Trenčín (Trenčiansky kraj) (vegeu també Trenčín)
4. Regió de Nitra (Nitriansky kraj) (vegeu també Nitra)
5. Regió de Žilina (Žilinský kraj) (vegeu també Žilina)
6. Regió de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj) (vegeu també Banská Bystrica)
7. Regió de Prešov (Prešovský kraj) (vegeu també Prešov)
8. Regió de Košice (Košický kraj) (vegeu també Košice)

(la paraula kraj pot ser substituïda per samosprávny kraj en cada cas)

Els kraje se sotsdivideixen en molts okresy (en singular okres, traduït com a 'districte'). Actualment hi ha 79 districtes.

[edita] Geografía

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:

• Les Biele Karpaty (Càrpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m ), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komarno i Michelovce.
• Els Vysoke Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
• El Nizké Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
• Els Slovenské Rudohori (Muntanyes Metàl·liques d’Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).
• Els Malé Karpaty (Petits Càrpats), amb alçàries de 800 metres.

Els rius principals són, a part del Danubi, els seus afluents Váh i Hron, els Hornad, Tisza, Uh, Nytra, Donaj, Ruzornberoj, Sajó, Poprad, Ipel, Bodroj, Torysa, Laborec, Topl’a i Slana. Pel que fa als llacs, el principal és l’Oravska.

[edita] Clima

El clima eslovac és temperat, amb estius relativament frescos i hiverns freds, ennuvolats i humits.

[edita] Demografia

Per grups ètnics i lingüístics, la població de la República d'Eslovàquia es divideix en:

• Eslovacs (85,7 %), catòlics romans
• Hongaresos (10,75 %), catòlics amb minories protestants, majoritaris a les zones meridionals.
• Gitanos (1,44 %)
• Txecs (1,12 %)
• Alemanys (0,10 %)

La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.