Islàndia
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Cap | |||||
Idiomes oficials | Cap. De facto, islandès. | ||||
Capital | Reykjavík |
||||
Ciutat més gran | Reykjavík | ||||
Govern | Democràcia parlamentària Ólafur Ragnar Grímsson Halldór Ásgrímsson |
||||
Superfície - Total - Aigua(%) |
103125 km² (105è) 2,70% |
||||
Població - Estimació 2004 - Cens — - Densitat |
293.291 (169è) — 2,84 hab/km² (226è) |
||||
Moneda | Corona islandesa (ISK ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
GMT (UTC) No (UTC) |
||||
Independència -Sobirania -Republica |
de Dinamarca 1 de desembre de 1918 17 de juny de 1944 |
||||
Himne nacional | Lofsöngur | ||||
Domini internet | .is | ||||
Codi telefònic | +354 |
||||
Gentilici | Islandès, islandesa | ||||
La República d'Islàndia (en islandès Lýðveldið Ísland) és un estat insular de l'Atlàntic Nord situat entre Grenlàndia, Noruega, Irlanda, Escòcia i les illes Fèroe.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Islàndia és la divuitena illa més grossa del món, situada just sota del Cercle polar àrtic, entre Groenlàndia, les Illes Britàniques i Escandinàvia, al nord-oest de les Illes Fèroe. Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els guèisers.
Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny.
- Pic més alt: Hvannadalshnúkur (2110 m)
- Riu més llarg: Thjórsá (237 km)
- Llac més gran: Thingvallavatn
[edita] Clima
El clima islandès és oceànic, marcat per la lluita entre la influència càlida del Corrent del Golf i el flux de fronts polars. La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la tempertatura mitjana de gener és de 0°C Reyjavik (11°C al juliol, mitjana anual d'uns 5°C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet d'estar a una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest).
[edita] Política
Article principal : política islandesa
El parlament islandès actual, l'Althing, va ser reestablert l'any 1845, com a òrgan consultiu, davant del rei de Dinamarca Cristian VIII. Aquesta nova institució va ser considerada com una reencarnació de l'antic Althing, fundat l'any 930 i desmantellat l'any 1800 per la monarquia absolutista danesa.
L'Althing comprèn avui 63 membres, escollits pels ciutadans islandesos cada quatre anys.
El president de la república, juga sobretot un rol honorífic : en tant que cap de l'Estat, és el representant del país a l'estranger. És elegit cada quatre anys. Olafur Ragnar Grimsson, que ocupa aquest mandat des de 1996, ha estat reelegit el juny del 2004.
El cap de govern és el primer ministre: amb la resta de l'equip ministerial, assumeix el poder executiu. El govern, en teoria, és designat pel president de la república, un cop fetes les eleccions parlamentàries. A la pràctica, no obstant, aquesta tria és feta pels partits polítics que, en funció dels resultats electorals, es posen d'acord amb l'identitat dels ministres i la distribució de les carteres. És nomès en cas de desacord permanent entre els partits, que el president nombre ell mateix els ministres, situació a la qual encara no s'ha arrivat. Els governs islandesos han consistit sempre en una coalició de dos partits o més, donat que la majoria d'escons de l'Althing mai ha estat ocupat per un sol partit polític.
[edita] Llengua
Article principal : islandès
Llengua germànica parlada a Islàndia, l'islandès té el seu origen en l'antic nòrdic, llengua parlada als diferents països escandinaus a l'Edat Mitjana. L'aïllament d'Islàndia i la seva important cultura escrita han permès una conservació excepcional de la llengua original, especialment en la seva versió escrita. L'islandès és la llengua oficial i nacional. És un cas únic, perquè Islàndia té diferents regions, antigament aïllades, i malgrat això la seva llengua no té dialectes.
[edita] Enllaços externs
- Iceland.is (anglès)
|
|
---|---|
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2 | |
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. |
Consell Nòrdic | |
---|---|
| Dinamarca | | Finlàndia | | Islàndia | | Noruega | | Suècia | |
Membres Associats: Illes Åland | Illes Fèroe | | Grenlàndia |