Andorra

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Virtus Unita Fortior
(? «La unió fa la força» o «La virtut unida és més forta» en llatí)

Idiomes oficials

Català

Capital Andorra la Vella
42º 30' N, 1º 31' E

Ciutat més gran Andorra la Vella

Govern

Copríncep episcopal
Copríncep francès
President del govern

coprincipat parlamentari
Joan Enric Vives i Sicília
Jacques Chirac
Albert Pintat Santolària

Superfície
- Total
- Aigua(%) 468 km² (178è)
despreciable

Població
- Estimació 2005
- Cens —
- Densitat 77.149 (183è)
—
165 hab/km² (-)

Moneda Euro¹ (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència

1278

Himne nacional

El gran Carlemany

Domini internet .ad

Codi telefònic +376

Gentilici Andorrà, andorrana

¹Fins el 1999, la pesseta espanyola i el franc francès.

El Principat d'Andorra és un petit estat independent de l'Europa sud-occidental, la capital del qual és Andorra la Vella. És també un dels territoris dels Països Catalans,.

Durant molt de temps pobra i aïllada, la muntanyosa Andorra, situada als Pirineus entre Espanya al sud i França al nord, va començar a prosperar tímidament durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant la postguerra civil espanyola per fer contraban de mercaderies i refugiar exiliats de tots els bàndols.

Des dels anys 60 ha aconseguit una notable prosperitat gràcies al turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant de Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de França. Un dels factors que més atreu el comerç i els clients és el fet que els impostos són sensiblement menors que a la resta d'estats de la Unió Europea.

L'idioma oficial d'Andorra és el català. L'ingrés d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004 amb Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos.

Segons la constitució andorrana, la figura del cap d'estat andorrà esta dividida en dos coprínceps que corresponen a les persones del President de la República Francesa i al bisbe de la Seu d'Urgell.

[edita] Història

Article principal: Història d'Andorra

A l'Edat Mitjana, les Valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud (Mur, Àger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir interès per al Comte. Per això les Valls d'Andorra van passar a mans del Bisbat d'Urgell. El Bisbat va cedir en feu aquest territori al Vescomtat de Castellbò i, mitjançant matrimonis, els dominis d'aquest vescomtat passaren a mans del Comtat de Foix. A partir d'aquí Andorra serà un Cosenyoriu encapçalat pel Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix. Durant el segle XIII va caldre signar els Pariatges (1278 i 1288), documents que fixen els límits de poder de cada senyor. El Comte de Foix va anar adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i d'aquí al Regne de França). A partir d'un Edicte del Rei francès Henri IV de França promulgat el 1607, els caps d'estat d'Andorra seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (avui el President de la República Francesa).

Aquesta estructura arribarà fins a l'actualitat, i és el que ha permès a Andorra mantenir la seva independència, excepte en curts períodes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Francès es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerdà, dins el departament del Segre. Del 8 d'agost al 9 d'octubre del 1933, França va ocupar Andorra arran del malestar social previ a les eleccions.

El 6 de juliol del 1934, el rus Boris Skossyreff fou proclamat Rei Borís I d'Andorra pel Govern d'Andorra. El 14 de juliol, la Guàrdia Civil espanyola va entrar a Andorra i se'l va endur a Barcelona, i més endavant a Madrid, des d'on fou expulsat a Portugal.

De juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament francès a Andorra per prevenir atacs espanyols durant la Guerra Civil i el govern de Franco (el juny 1940 és la data en què França es rendeix a l'exèrcit alemany). El 1958, Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya. Andorra fou oblidada en el Traité de Versailles, per la qual cosa els dos països vàren estar legalment en guerra fins aleshores. Andorra va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial.

L'any 1981 amb la creació del govern andorrà, el 15 de gener denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.

La indústria turística i el desenvolupament dels transports i les comunicacions han posat fi al tradicional aïllament del país, que es va dotar d'una moderna constitució el 1993.

[edita] Política

Fins fa ben poc, el sistema polític d’Andorra no tenia una divisió de poders clara entre l’executiu, el legislatiu i el judicial. Ratificada i aprovada el 1993, la Constitució estableix Andorra com una democràcia parlamentària sobirana que té els Coprínceps com a Caps d’Estat; els dos Coprínceps són considerats en un mateix nivell i tenen un poder simbòlic i limitat, que no inclou el dret de veto sobre els actes de govern. Tenen un delegat que els representa a Andorra. El Cap de Govern és qui reté el poder executiu.

El Cap de Govern, que nomena lliurement els Ministres del seu govern, és el responsable de la política nacional i internacional de l'Estat andorrà i respon dels seus actes davant del Consell General de les Valls (o parlament, situat a la Casa de la Vall a Andorra la Vella), que és qui el nomena per 4 anys, mandat que no pot repetir més de dues vegades consecutives. El Consell General consta de 28 escons; els seus membres són escollits per vot popular directe, la meitat en unes eleccions d’abast nacional i l’altra meitat en representació de cadascuna de les set parròquies.

La defensa és responsabilitat de França i Espanya.

[edita] Subdivisió administrativa

Vista del Pas De La Casa des d'Envalira (primera ciutat andorrana després de la frontera andorrano-francesa).

Parròquies d'Andorra

Andorra es divideix en set Parròquies. La següent llista està per ordre protocol·lari, amb els codis postals introduits l'any 2004:

Canillo	AD100
Encamp	AD200
Ordino	AD300
La Massana	AD400
Andorra la Vella	AD500
Sant Julià de Lòria	AD600
Escaldes-Engordany	AD700

Aquestes Parròquies porten el nom de cadascuna de les set principals ciutats. Escaldes-Engordany va ser creada l'any 1978 de la divisió de la Parròquia d'Andorra La Vella.

[edita] Geografia

antic mapa d'Andorra

El Principat d'Andorra se situa al vessant mediterrani dels Pirineus orientals. El territori andorrà és predominantment muntanyós, amb una altitud mitjana de 1.996 m, que culmina a la Coma Pedrosa (2.946 m). Entremig d'aquestes muntanyes s'obren tres estretes valls en forma de Y solcades pels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, que s'ajunten per formar la Gran Valira que entra a Catalunya i va a parar al Segre (en el que és el punt més baix d'Andorra, a 870 m). Al nord-est del país l'anomenada solana d'Andorra, al voltant del Pas de la Casa, drena vers l'Atlàntic a través de l'Arièja, que fa de frontera amb França.

Els límits geogràfics es troben: al nord, a Basers de Font Blanca (42º 39' 15" N); al sud, Conangle-Riu Runer (42º 25' 38" N); a l'oest, coll de l'Aquell (1º 25' 34" E); a l'est, riu de la Palomera i riu Arièja (1º 47' 19" E).

El clima andorrà és similar al dels seus veïns (clima temperat), però a causa de l'altitud s'hi donen més dies de neu a l'hivern i unes temperatures més fresques a l'estiu.

[edita] Economia

El turisme, el principal recurs de la petita però pròspera economia andorrana, aporta un 80% del PIB. S'estima entre 9 i més de 10 milions els turistes que visiten anualment el país, atrets per una taxació menys forta (comerços), les pistes d'esquí, els restaurants i altres complexos termals. L'avantatge comparatiu d'Andorra s'ha vist reduït per l'obertura de l'economia catalana i espanyola en el seu conjunt que ofereixen més béns de consum i uns preus més atractius que pel passat. És segurament per aquesta raó que una part dels empresaris andorrans intenten tirar el país cap a un turisme procedent de les classes socials mitjanes superiors i un turisme verd (exceptuat per al període hivernal que lògicament s'adreça al major nombre amb un dels més vastos dominis esquiable d'Europa, diversificat i modern).

El sector bancari, en un país considerat com un paradís fiscal, també contribueix substancialment a l'economia. La producció agrícola és limitada —només el 2% de la terra és cultivable— i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera és la cria de bestiar oví. Els principals productes manufacturats són el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles.

Andorra no és un membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'una relació especial dins de la Unió; per exemple, és tractada com un membre més de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, és tractada com un país no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no té moneda pròpia i usa la dels estats veïns. Abans de 1999 utilitzava el franc francès i la pesseta espanyola, que foren substituïdes per la moneda única, l'euro. A diferència dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mònaco, San Marino o el Vaticà), Andorra no encunya les seves pròpies monedes d'euro; de tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pròpia moneda.

[edita] Demografia

Els andorrans són minoria en el seu propi país; només un 33% del total de la població té la nacionalitat andorrana. El grup principal de residents estrangers el formen els espanyols (43%, de parla castellana majoritàriament, després catalana i gallega), juntament amb els portuguesos (11%) i els francesos (7%). El 6% restant pertany a altres nacionalitats (principalment anglesos).

L'única llengua oficial és el català, la llengua dels Països Catalans, amb els quals Andorra comparteix molts trets culturals, si bé el castellà, el portuguès i el francès també hi són llengües d'ús habitual. La religió predominant és la catòlica.

El 2004 el creixement de la població andorrana ha estat del 6,30% respecte a l’any anterior. Aquest increment correspon a una bona part a la regularització dels rebuts rosa, autorització de treball antiga en vigor des del 1998. Aquest valor hauria doncs de distribuir-se entre el 1998 i el 2004 i s’estima que és per a unes 7.500 persones. El 2004 destaca també un increment real de la població de prop de 2.500 persones per sobre del creixement teòric de la regularització.

Per parròquia, el creixement ha estat força irregular, amb una augment a Canillo del 13,97%, a Encamp del 9,23%, a Ordino del 10,81%, a la Massana del 9,76%, a Andorra la Vella del 3,85%, a Sant Julià del 6,88% i a Escaldes-Engordany del 3,15%. Això confirma la tendència de la població a moure’s cap a les parròquies altes des de fa alguns anys.

[edita] Transports

Andorra es comunica amb l'exterior a través de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discussió des de fa diversos anys amb el govern espanyol i català per a la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell), però té una infraestructura de carreteres prou àmplia per poder cobrir la major part del país (cal tenir en compte que el fet de ser un país muntanyós en dificulta i n'encareix la construcció). A notar que diverses noves realitzacions són en curs ; ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i tunels, del qual un que permetrà anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen un Y...).

Una altra manera d'arribar-hi és a través dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. Òbviament no disposa d'accessos per mar, ni de cap riu navegable, com acostuma a passar en els països pirinencs o d'alta muntanya.