Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Lema reial: Dieu et mon droit (francès: Déu i el meu dret)2 | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Cap, però de facto l'anglès3 |
||||
| Capital | Londres 51° 30' N, 0° 7' O |
||||
| Ciutat més gran | Londres | ||||
| Govern
Reina
Primer Ministre |
Monarquia constitucional Elisabet II Tony Blair |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
244.820 km² (77è) 1,34% |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens 2001 - Densitat |
59.834.900 (21è) 58.789.194 246,5 hab/km² (33è) |
||||
| Moneda | Lliura esterlina (GBP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
GMT (UTC) BST (UTC+1) |
||||
| Establiment Acta d'Unió del 1800 |
18014 |
||||
| Himne nacional | God Save the Queen5 (Déu salvi la Reina) | ||||
| Domini internet | .uk6 | ||||
| Codi telefònic | +44 |
||||
| Gentilici | Britànic, britànica | ||||
1 Al Regne Unit s'han reconegut oficialment altres llengües minoritàries autòctones per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Els noms oficials en aquestes llengües són:
2 El lema reial usat a Escòcia és: Nemo Me Impune Lacessit (llatí: Ningú em provoca amb impunitat). |
|||||
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.
El Regne Unit és una unió política conformada per quatre països constituents: Anglaterra, Escòcia i Gal·les (a l'illa de la Gran Bretanya, i Irlanda del Nord. El Regne Unit també té jurisdicció sobre 14 territoris d'ultramar, que inclouen Gibraltar i les Illes Malvines. Les dependències de la corona pertanyen a les Illes Britàniques però no són part del Regne Unit. Com a monarquia constitucional, el Regne Unit està relacionat políticament amb altres 15 Reialmes del Commonwealth amb els quals comparteix el monarca, la reina Elisabet II com a cap d'estat.
Com a membre del G8, el Regne Unit és un estat molt desenvolupat amb el cinquè Producte Interior Brut més gran del món. És el tercer estat més poblat de la Unió Europea i membre fundador de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i de les Nacions Unides (ONU) amb un seient permanent en el Consell de Seguretat. El Regne Unit també és una de les potències nucleares més importants del món. Atès que era la capital de l'imperi més extens del món, encara conserva un paper molt important en les polítiques internacionals.
Taula de continguts |
[edita] Història
- Article principal: Història del Regne Unit
El Regne Unit actual és el resultat de diverses unions creades durant els últims 1.000 anys. Escòcia i Anglaterra han existit com a entitats polítiques separades des del segle X. Gal·les, sota el control dels monarques Anglesos des del 1284, va esdevenir part del Regne d'Anglaterra el 1535. Amb l'Acta d'Unió del 1707, els regnes separats d'Escòcia i Anglaterra que havien compartit monarca des del 1602, van acordar formar una unió permanent com a Regne de la Gran Bretanya.
Posteriorment, amb l'Acta d'Unió del 1800, el regne es va annexionar el Regne d'Irlanda, formant així el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. La creació de la República d'Irlanda va suposar la partició de sis dels nou comptats de la província de l'Úlster que van quedar sota sobirania britànica. Això va fer que el nom es tornés a canviar i quedés com el coneixem avui en dia.
El Regne Unit va ésser la potència marítima i industrial dominant del segle XIX i va estendre les idees d'Occident a gran part del món. L'Imperi Britànic va arribar a dominar una quarta part de la superfície de la Terra i una tercera part de la població mundial, aconseguint l'imperi més gran de la història. L'Imperi Britànic es va veure fortament afectat per la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial. Des del segle XIX el govern va començar a atorgar major autonomia a les colònies, un procés que es consolidaria durant el segle XX.
El 1973 el Regne Unit va passar a formar part de la Unió Europea. Tot i això sempre hi ha hagut una forta oposició a la permanència i hi ha sectors que demanen el retorn de les competències. El Regne Unit és un dels estats que va decidir no adoptar l'euro, juntament amb Suècia i Dinamarca.
[edita] Política
El Regne Unit és una monarquia constitucional en què el poder executiu és presidit en representació del monarca pel primer ministre i els altres membres del gabinet. El gabinet, que inclou al primer ministre, i altres ministres conformen El Govern de Sa Majestat. Els ministres provenen i són responsables davant el Parlament, el cos legislatiu, considerat com a organisme "suprem" (és a dir, que pot legislar de qualsevol tema i no està limitat per les decisions dels seus predecessors). El Regne Unit és un dels pocs estats del món avui dia que no tenen cap constitució codificada, sinó que és regulat per les tradicions i les diverses i separades lleis constitucionals.
Encara que el monarca és el cap d'estat i teòricament té tot el poder executiu, el primer ministre és el cap de govern. Els ministres, tanmateix, no han de provenir del parlament legalment; és un costum recent. El sistema britànic de govern ha estat emulat arreu del món —un legat del passat colonial de l'Imperi Britànic— principalment als estats que pertanyen al Reialme del Commonwealth. El Membre del Parlament (MP) que dirigeix la majoria de la Cambra dels Comuns és designat primer ministre; usualment él líder del partit o coalició amb més representació. El primer ministre actual és Tony Blair del Partit del Treball, des de 1997.
Al Regne Unit, el monarca té poders executius extensos, però, teòrics, atès que el seu paper és principalment, però no exclusiuvament, cerimonial. El monarca és part integral del Parlament (com la "Corona al Parlament") i teòricament dóna l'autorització al Parlament per a reunir-se i per legislar. Una Acta del Parlament no es converteix en llei si no és signada pel monarca (acció coneguda com l'Aprovació Reial), encara que cap monarca no ha refusat una acta aprovada pel Parlament des dels temps de la reina Ana el 1708. Per signar la llei el monarca utilitza la formula "Le Roi/La Reine le veut" ( en francès: El Rei/La Reina ho vol). Encara que s'ha proposat l'abolució dela monarquia, la seva popularitat encara es alta. El suport al sistema republicà fluctua entre el 15 i el 25% de la població, amb un 10% d'indiferents. El monarca actual és la reina Elisabet I] que va pujar al tron el 1952 i va ser coronada el 1953.
El Parlament és la legislatura nacional del Regne Unit. Té l'autoritat legislativa màxima del Regne Unit, d'acord a la doctrina de sobirania parlamentària (doctrina que ha entrat en conflicte amb l'entrada del Regne Unit a la Unió Europea). És un cos legislatiu bicameral, conformat per la Cambra dels Comuns, els membres de la qual són electes per sufragi universal, i la Cambra dels Lords, els membres de la qual són designats. La Cambra dels Comuns és la secció més poderosa del Parlament; consisteix de 646 membres electes per representació directa per cadascuna de les circumscripcions en què està dividit l'estat en base a la població. La Cambra dels Lords té 724 membres (aquest nombre no és fix), que inclouen pars hereditàris, pars vitalicis i bisbes de l'Església d'Anglaterra.
Des de la dècada de 1920 els dos partits polítics més importants del Regne Unit són el Partit del Traball (Labour Party) i el Partit Conservador (Conservative Party). Encara que s'han format, ocasionalment, coalicions i governs de minoria, atès el sistema d'escrutini uninominal majoritari, sovint no és necessari formar governs de coalició, i s'ha mantingut el bipartidisme amb la presència d'altres partits més petits. El tercer partit més gran és el Partit Liberal Demòcrata, el qual promou una reforma electoral que permeta un multipartidisme com el que existeix amb la representació proporcional.
Encara que les tendències "nacionalistes" (en oposició als "unionistes") han canviat al llarg del temps a Escòcia i Gal·les, amb la fundació del Partit Nacionalista Escocès el 1934 i el Plaid Cymru (el Partit de Gal·les) el 1925 no hi ha hagut cap crisi política seriosa que amenaci la integritat del Regne Unit com a estat. El Regne Unit ha permès la "devolució" dels poders autonòmics, amb la creació de poders executius i legislatius a Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les, encara que no hi ha cap parlament anglès. Anglaterra és governada d'acord al balanç dels partits de tot el Regne Unit.
[edita] Subdivisions administratives
El Regne Unit està dividit en quatre entitats conegudes com a nacions o països constituents:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff
- Irlanda del Nord, capital: Belfast
Cada una d'aquestes nacions se subdivideix en regions administratives locals; Anglaterra se subdivideix en regions, comtats metropolitans i no metropolitans i en lloctinències; Escòcia se subdivideix en conselleries i lloctinències; Gal·les se subdivideix en autoritats unitàries i en lloctinències; i Irlanda del Nord se subdivideix en districtes.
Històricament les quatre nacions eren dividides en comtats les quals eren àrees d'administració governamental local. Encara que aquestes divisions són utilitzades, especialment pel que fa a la designació d'àrees geogràfiques, no són l'única base de l'administració local.
La Corona britànica té sobirania sobre Jersey, Guernsey, i l'illa de Man, conegudes en conjunt com a dependències de la corona. Aquestes terres han pertangut històricament al monarca britànic, però no han estat considerades com a part del Regne Unit. No obstant, el parlament del Regne Unit té l'autoritat per legislar per a les dependències, i el govern britànic gestiona llurs afers exteriors i defensa.
El Regne Unit també inclou quatre territoris d'ultramar, els últims territoris de l'Imperi Britànic. Aquests territoris no són considerats com a integrants del Regne Unit, però llurs ciutadans locals tenen la ciutadania britanica i el dret a viure al Regne Unit. Els territoris són: Anguilla, Bermudes, el Territori Antàrtic Britànic, el Territori Britànic de l'Oceà Índic, les Illes Verges Britàniques, les Illes Caiman, les Illes Malvines, Gibraltar, l'Illa de Montserrat, les Illes Pitcairn, Santa Helena, les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, les bases Akrotiri i Dhekelia i les Illes Turks i Caicos.
[edita] Geografia
La major part d'Anglaterra està formada per terrenys de molt poca alçada i lleugerament ondulats. Les zones més muntanyoses es troben al nord-oest i al nord. Els principals rius i estuaris són el Tàmesi, el Severn i l'estuari de Humber. A prop de Dover hi ha el túnel ferroviari del Canal de la Mànega que uneix el Regne Unit amb França. No hi ha cap punt d'Anglaterra que superi els 1.000 metres d'altitud. La major àrea metropolitana és Londres.
Gal·les és més muntanyós. El pic més alt és l'Snowdon de 1.085 metres sobre el nivell del mar. Al nord hi ha l'illa d'Anglesey, separada de la Gran Bretanya per un petit estret. La capital i ciutat més gran és Cardiff i està situada al sud de Gal·les.
La geografia d'Escòcia és variada, amb terres baixes al sud i l'est, i terres altes al nord i l'oest que incloeun el Ben Nevis, el punt més alt del Regne Unit amb 1.343 metres. Hi ha molts braços de mar profunds que retallen la costa, badies, estuaris i llacs. Al nord i a l'oest hi ha gran quantitat d'illes pertanyents a Escòcia. Les principals són les illes Hèbrides, les illes Òrcades i les illes Shetland. La capital és Edimburg mentre que la ciutat més poblada és Glasgow.
Irlanda del Nord, que ocupa el nord-est d'Irlanda, es composa d'un terreny amb més quantitat de turons. Les principals ciutats són Belfast ('Beal Feirste' en gaèlic irlandès) i Londonderry o Derry ('Doire' en gaèlic irlandès). El país conté un lloc que és Patrimoni de la Humanitat: la Calçada del Gegant (Giant's Causeway en anglès) que consisteix en més de 40.000 columnes de basalt de més de 10 metres d'alçada.
En total hi ha aproximadament unes 1.098 illes, ja siguin naturals o artificials.
[edita] Economia
| Economia | |
| PIB (PPP) | $1,83 bilions |
| PIB per càpita | $30.300 |
| Creixement real PIB | 1,8% (2005) |
| RNB per càpita | $36.700 |
| Inflació anual | 2,5% |
| Taxa d'atur | 4,7% |
| Importacions | $484 mil milions |
| Exportacions | $373 mil milions |
| Font: CIA Factbook i el [1] | |
L'economia britànica segueix el model anglosaxó: la liberalització econòmica, el lliure mercat, impostos i regulacions mínimes. Basat en la mesura del Producte Interior Brut en taxa de canvi del mercat, el Regne Unit és la cinquena economia més gran del món, la segona d'Europa després d'Alemanya; és la sisena economia més gran del món en PIB en paritat de poder adquisitiu.
Els britànics van ser els primers en el món a entrar en la Revolució Industrial i com la resta dels estats en industrialització d'aleshores, la seva economia estava concentrada en la indústria pesada: construcció de vaixells, mineria, producció d'acer i tèxtils. L'Imperi Britànic va crear un mercat mundial pels productes britànics, permetint que el Regne Unit dominés el comerç internacional el segle XIX, una avantatge única que va conservar fins la industrialització d'altres nacions europees i nord-americanes. La indústria pesada va disminuir en importància al llarg del segle XX, mentre que el sector dels serveis ha crescut substancialment i conforma avui dia el 73% del PIB. El sector dels serveis és dominat per les empreses financeres. Londres és un dels centres financers més gran del món.
L'agricultura representa únicament l'1% del PIB i està fortament mecanitzada. En la indústria, les principals activitats són la maquinària, el material de transport (vehicles, ferrocarrils i aeronàutica) i els productes químics. En la mineria les tradicionals mines de carbó en forma d'hulla situades a Yorkshire, Gal·les, Escòcia i Lancashire van subministrar a les centrals tèrmiques britàniques l'energia necessària per al desenvolupament econòmic. Gràcies al petroli descobert el 1970 al mar del Nord, el Regne Unit és el segon productor europeu després de Noruega. El sector serveis és el que més aporta al PIB del país. En destaquen la borsa, els serveis financers de la banca i les companyies d'assegurances.
La moneda del Regne Unit és la lliura esterlina, represnetada amb el símbol £. El Banc d'Anglaterra és el banc central de l'estat encarregat de l'emissió de la moneda, encara que els bancs d'Escòcia i Irlanda del Nord conserven el dret a emetre bitllets subjecte a la retenció de prou bitllets del Banc d'Anglaterra per realitzar l'emissió. Al llarg de la història la lliura esterlina s'ha mantingut com una de les divises més estables i fortes del món i una de les més cotitzades. El Regne Unit va ser un dels tres estats que no van integrar-se a la zona euro el 2002, encara que el govern s'ha compromés a realitzar un referèndum si les "cinc condicions econòmiques" es compleixen. La majoria de la població, segons les darreres enquestes, s'oposen a l'adhesió a l'euro, allò que els crítics han anomenat l'"euroescepticisme".
[edita] Demografia
| Demografia | |
| Població | 60,6 milions |
| Taxa de natalitat | 10,71/1000 |
| Taxa de mortalitat | 10,13/1000 |
| Taxa de creixement | 0,28% |
| Taxa de fecunditat | 1,66 fills |
| Taxa neta de migració | 2,18/1000 |
| Esperança de vida | 78,5 anys |
| Mediana d'edat | 39,3 anys |
| Alfabetisme | 99% |
| Font: CIA Factbook | |
[edita] Dinàmica poblacional i educació
D'acrod al cens del 2001, la població del Renge Unit era de 58.789.194, la tercera més gran de la Unió Europea (darrera Alemanya i França) i la 27ena més gran del món. La densistat de la població és una de les més altes del món. Un quart de la població viu a la regió pròspera del sud-est, predominantment urbana i suburbana; 7,2 milions viuen a la capital, Londres. La taxa d'alfabetisme és del 99%; l'educació pública universal primària va ser establerta el 1870 i la secundària el 1900 (llevat d'Escocìa, on seria establerta el 1696). L'educació és obligatòria.
Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:
- Londres, 13.945.000
- Birmingham, 2.575.768
- Manchester, 2.244.931
- Leeds, 1.499.465
- Glasgow, 1.168.270
- Newcastle, 879.996
- Liverpool, 816.216
- Nottingham, 666.358
- Sheffield, 640.720
- Bristol, 551.066
[edita] Etnografia
Les Illes Britàniques han estat subjectes a diverses invasions i onades migratòries del continent europeu i d'Escandinàvia, i van ser ocupades per Roma. Els britànics actuals són descendents de diverses ètnies que s'hi van assentar al llarg de la història: pre-celtes, celtes, romans, anglosaxons, nòrdics, normands i víkings escandinaus.
La immigració recent és causa de la interacció amb l'Europa continental i els enllaços internacionals de l'antic Imperi Britànic. El 2001, 7,9% de la població britànica era una "minoria ètnica", dels quals, el 48,9% provenen d'Índia i el 22,7% són d'origen caribeny o africà. Des de l'expansió de la Unió Europea el maig del 2004, s'hi han estabert més de 345.000 immigrants de Polònia, la República Txeca i d'altres estats de l'Europa oriental.
[edita] Llengües
Encara que cap llengua és oficial al Regne Unit, la llengua predominant es l'anglès, una llengua d'origen germànic amb nombrosos préstecs del francès. Altres llengües nadiues són les llengües celtes insulars: gal·lès, còrnic, irlandès i gaèlic escocès. L'escocès (la llengua més propera al anglès) es parla a Escòcia. Els immigrants recents d'Àsia han portat llurs llengües: al Regne Unit viu el nombre més gran de parlants d'hindi i panjabi fora d'Àsia.
[edita] Religió
El 75% de la població va reportar tenir una religió al Regne Unit. La religió principal és el cristianisme. Encara que el 72% dels britànics s'identifiquen com a cristians, un percentatge molt petit és practicant.
L'Església d'Anglaterra és l'església oficial de l'estat. Originalment establerta com a part de l'Església Catòlica el 597 per Agustí de Canterbury, l'Església d'Anglaterra se'n va separar el 1534 durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Com a Església de l'Estat, els bisbes pertanyen a la Cambra dels Lords. El monarca britànic ha de ser membre de l'Església d'Anglaterra d'acord a l'Acta de 1701, i n'és el Governador Suprem. Cap monarca ha de ser catòlic. La seu de l'Església d'Anglaterra és a la catedral de Canterbury, i l'arquebisbe de Canterbury és el clergue en cap.
L'Església d'Escòcia (conguda informalment com a Kirk) és l'església nacional d'Escòcia. És una església presbiteriana i no està subjecta al control de l'estat. El monarca britànic n'és un membre ordinari, encara que no es requereix que el monarca faci cap juarment per defendre la seguritat de l'Eslgésia d'Escòcia en la seva coronació.
[edita] Enllaços externs
- (català) Oficina de Turisme Britànica
- (català) Oficina Nacional de Turisme d'Escòcia
- (català) Parlament Escocès
- (català) BritCat
- (anglès) The Anglo-Catalan Society
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord |  |
 Anglaterra |  Escòcia |  Gal·les |  Irlanda del Nord |
|
Dependències de la Corona:  Guernsey|  Jersey |  illa de Man |
|
Territoris d'ultramar:  Anguilla |  Bermudes |  illes Caiman |  illes Falkland |  illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud |  Gibraltar |  Montserrat |  illes Pitcairn |  Saint Helena |  Territori Britànic de l'Oceà Índic |  illes Turks i Caicos | illes Verges Britàniques |
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Bulgària |  Romania |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Montenegro |  Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 |  Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca |  Eslovàquia |  Eslovènia |  Espanya |  Estònia |  Finlàndia |  França |  Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | República de Macedònia |  Malta |  Moldàvia |  Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos |  Polònia |  Portugal |  Regne Unit | Romania |  Rússia1 |  San Marino |  Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Txèquia | Turquia1 |  Ucraïna |  Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
