Luxemburg
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Mir wëlle bleiwe wat mir sinn ("Volem romandre com el que som" en luxemburguès) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Francès, alemany i luxemburguès | ||||
| Capital | Luxemburg 49° 36' N, 6° 8' E |
||||
| Ciutat més gran | Luxemburg | ||||
| Govern
Gran Duc
Primer Ministre |
Monarquia constitucional parlamentària Enric I de Luxemburg Jean-Claude Juncker |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
2.586 km² (167è) Despreciable |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens — - Densitat |
442.972 (162è) - 171 hab/km² (45è) |
||||
| Moneda | Euro (EUR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2) |
||||
| Independència Reconeguda |
11 de maig de 1867 |
||||
| Himne nacional | Ons Heemecht | ||||
| Domini internet | .lu | ||||
| Codi telefònic | +352 |
||||
| Gentilici | Luxemburguès, luxemburguesa | ||||
El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud). El Gran Duc Enric n'és el cap d'estat des del mes d'octubre del 2000.
Forma part de la Unió Europea des del 25 de març del 1957. N'és, per tant, un dels seus membres fundadors. Juntament amb Bèlgica i els Països Baixos constitueix el Benelux.
Taula de continguts |
[edita] Història
Luxemburg és un estat que data els seus inicis cap a l’any 963. La seva història comença amb l’adquisició per part de Sigefroid Duc de les Ardenes d’un vell fort romà ruïnós que pertanyia a una congregació religiosa. Aquest vell fort romà tenia el nom de Lucilinburhuc. Així doncs, el Duc de les Ardenes comença la construcció del seu Castell, anomenat Castell de Luxemburg. Al voltant del qual va anar creixent poc a poc un petit poble anomenat amb el mateix nom.
Així doncs, aquest territori es manté com un ducat independent de tot altre territori o corona fins a la seva consagració per part de Carles V com a ducat pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic l’any 1354.
L’any 1437 la casa regnant es va quedar sense descendents legals que heretessin la corona. Això va iniciar una sèrie d’ocupacions i invasions de les altres cases reials europees. Els Àustries, els Borbons, els Habsburgs, els Hohenzollerns etc, van anar ocupant el país succesivament. Els quals van anar desenvolupant la regió, i engrandint i fortificant el Castell. Lluís XIV de França s’annexiona el ducat l’any 1684, la qual cosa desencadena una guerra que fa tornar el ducat a la casa dels Habsburg. Aquesta situació es manté així fins a la Revolució Francesa, quan França envaeix el ducat, i el transforma en un departament.
Després de la derrota de Napoleó i de les seves aspiracions imperials, al Congrés de Viena de 1815 es va decidir que el petit estat de Luxemburg, ocupat per diverses cases reials europees durant segles, es convertís en el Gran Ducat de Luxemburg, un estat independent dels Països Baixos. Malgrat que enacara es trobaria sota la seva tutela, i que el el rei holandès es mantindria com a Cap d’Estat del ducat.
Aquesta independència teòrica, no significa que també guanyés autonomia al respecte dels seus veïns més grans i més poderosos. Així doncs, el Gran Ducat va perdre més de la meitat del seu territori durant la Revolució Belga contra el poder del Rei holandès de 1830, que durà fins al 1839. La meitat més francòfona, que feia frontera amb Bèlgica, es va quedar annexionada a aquest país
Aquesta guerra va impulsar que el Gran Ducat declarés la seva independència l’any 1890 com a conseqüència de l'ascens al tron de la reina Guillermina I dels Països Baixos i pel fet que a Luxemburg imperava la llei sàlica es decidí instaurar el gran ducat una nova dinastia, els Nassau, creant així un estat independent. Va ser una proclamació més teòrica que formal. La pèrdua de la meitat del territori l’any 1839 va propiciar que aconseguís més gran autonomia. La plena independència i autonomia van ser formalment confirmades l’any 1867.
El mateix any que Luxemburg perdia la meitat del seu territori, va decidir entrar a formar part de la Confederació Germànica, que era l’hereva del mig difunt Sacre Imperi Romanogermànic.
L’any 1842 Luxemburg s’adhereix a la Unió Duanera del Nord d’Alemanya. Malgrat això la situació econòmica és molt crítica. I més de la cinquena part dels habitants del Gran Ducat han d’emmigrar. A finals del segle XIX el destí preferit per als immigrants luxemburgesos és el continent americà.
El rei Holandès va ser cap d’estat del Gran Ducat fins al 1890, any en què la casa Nassau-Weilleburg va ocupar el tro, gràcies a la Llei sàlica, que impedia a l’hereva del tro holandès heretar el Gran Ducat.
Tradicionalment ha sigut un país neutral que s’ha mantingut allunyat de qualsevol tipus de conflicte. El seu escàs territori geogràfic i poca demografia, expliquen aquest fet.
Malgrat mantenir-se neutral, va ser ocupada pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, i arrasada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Durant els anys de la IIa Guerra Mundial, el govern de Luxemburg va restar a l’exili a Londres. Allí va mantenir valuosos contactes amb els altres governs europeus a l’exili, i va restar obert als consells de Sir Winston Leonard Spencer Churchill sobre el futur d’Europa. L’any 1944 un petit grup de voluntaris luxemburgesos, entre els quals hom hi podia trobar el gran duc hereu Joan I de Luxemburg, va participar el desembarcament de Normandia, que va donar pas a la posterior derrota nazi i alliberament dels estats envaïts, entre els quals es trobava el Gran Ducat de Luxemburg.
Va deixar de ser un país neutral al entrar a formar part de l’Aliança Atlàntica l’any 1949, que va donar pas a la posterior OTAN l’any 1950. Va ser un dels primers països d’adherir-se a les Nacions Unides. Luxemburg també va ser un dels 6 països fundadors de la CECA l’any 1957 i de la posterior CEE que va esdevenir l’actual UE. L’any 1999 va entrar a formar part de la Unió Europea Monetària.
[edita] Política
Luxemburg és una monarquia (Gran Ducat) constitucional i hereditària. Luxemburg és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, de la Unió Europea i del Benelux.
El Gran Ducat de Luxemburg és un estat que està constituit en una Monarquia Parlamentària constitucional i hereditària en els descendents del Gran Duc Enric.
La capital d’aquest Estat es troba a la ciutat de Luxemburg que té 83.000 habitants (2006).
L’Estat es troba dividit en 3 divisions administratives, que no responen a una realitat històrico-política determinant: Diekirch, Grevenmacher i Luxembourg. També està dividit en 12 cantons i 118 Comunes (ajuntaments)
La seva constitució data del 17 d’octubre 1868, amb revisions ocasionals posteriors.
Poder judicial basat en el Sistema de Llei Civil. Al país existeixen 3 Jutjats de Pau, 2 Corts del Districte, un Tribunal Administratiu, un Tribunal Constitucional i i la Cort Suprema, que inclou el Tribunal d’Apelacions i el Tribunal de Cassació. Els jutges són escollits de per vida.
El Poder executiu: El cap d’Estat és el Gran Duc Enric I de Luxemburg. Les seves funcions són representatives. El Primer Ministre és en: Jean-Claude Juncker (a 2006). Forma de treball: Consell de Ministres, amb el Primr Ministre al capdavant. Aquest Consell és triat pel Primer Ministre i ratificat pel Gran Duc. Existeix un Consell d’Estat, que és un òrgan assessor del poder Executiu (La corona i el Consell de Ministres). Format per 21 ciutadans corrents escollits pel Gran Duc.
Poder legislatiu unicameral: Cambra dels Diputats el tamany de la qual és 60 escons. Escollits per vot directe i secret per un període de 5 anys.
[edita] Subdivisió administrativa
Veure article Divisió Administrativa de Luxemburg. El país es divideix en 3 districtes, 12 cantons i 118 municipis (communes). Unes 12 communes tenen estatut de ciutat, de les quals Luxemburg, la capital, és la més poblada del país.
El pintor Joseph Kutter (1894-1941), està considerat com un dels millors artistes de Luxemburg.
[edita] Geografia
Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades:
- Ösling, al nord, que forma part del massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosel·la, que, amb el Sure i l'Our, marca la frontera oriental. El terreny és poc fèrtil, cobert de bosc i, a l'extrem nord, de landes i torberes.
- Gutland (bon país), al centre i sud, amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens.
Luxemburg té un clima temperat amb hiverns suaus, però amb diferències entre nord, lleugerament més fred, i sud. La temperatura mitjana anual és de 10ºC, mentre que la precipitació mitjana anual és d'aproximadament 815 mm.
[edita] Economia
L'agricultura ocupa el 22% de la superfície del Gran Ducat, però el sector primari absorbeix només una petita part de la població activa. Els conreus principals són els cereals (ordi, blat, civada, sègol), les patates i el farratge (bleda-rave, blat de moro farratger, fenàs, etc). Al Gutland i especialment a la vall del Mosel·la, s'hi fa la vinya, fruiters (pomeres, pruneres) i roses. La ramaderia se centra en els bovins, per a carn i llet, i els porcins, per a carn.
L'economia luxemburguesa s'ha basat tradicionalment en el ferro, l'únic recurs miner fins al decenni dels vuitanta. Com que no cobria totes les necessitats del país, s'havia d'importar, i el 1981 es deixà d'extraure. Actualment s'ha d'abastar de mineral de França (83 %), Suècia i el Brasil. La facilitat de disposar del carbó de les conques del Ruhr i el Saar hi ha fet possible l'establiment d'importants centres siderúrgics, sector que ocupa un dels primers llocs d'Europa, amb una producció d'acer que en una gran part és exportat. Els centres principals són al sud del país (Rodange, Differdange, Esch, Rumelange i Düdelange), i ocupen la major part de la mà d'obra immigrant.
Des del naixement del Gran Ducat, l’economia luxemburguesa ha semblat pivotar al voltant d’un sol pol i centre. I cada cop que aquest pol ha entrat en crisi, els luxemburguesos han sabut encarar la seva situació, i reorientar la seva economia.
Així trobem que els primer segles de vida d’aquest petit estat, el sector econòmic dominant és l’agricultura. Aquesta va ser la seva principal activitat fins al segle XIV.
Això és així fins a que els luxemburguesos es van adonar de que el seu país és territori de pas, i per tant, és “natural” dedicar-se al comerç i al sector dels serveis. Van començar a dedicar-se a l’activitat comercial i de banca, tant com l’època en que vivien els permitia. Els luxemburguesos varen tenir la sort de viure les corrents reformistes de prop ja des d’un principi (segle XIII). I per tant, la seva dedicació al sector comercial i bancari, també es va anterior a d’altres països.
Des de llavors fins al segle XIX, l’economia luxemburguesa no canvia gaire. Entre principis i mitjans del segle XIX, abans de la plenitud de la revolució industrial, Luxemburg pateix una greu crisi econòmica, que fa que cap a allà a 1842, una cinquena part dels habitants hagin hagut d’emigrar.
I ja des de mitjans del segle XIX fins als anys 60 del segle passat, la gran activitat econòmica luxemburguesa era la de l’acer. És el sector industrial principal i més emblemàtic. Durant aquest període de temps, majoritàriament la població es dedicava a dos sectors: agricultura i indústria de l’acer (extracció, manipulació i venda). A partir dels anys 60, el sector de l’acer va patir una forta crisi que va arrosegar al país a una situació molt crítica (econòmicament parlant).
Arran d’aquesta crisi, el sector financer va començar a crèixer exponencialment, degut a dos fets que corren paral·lels a la Història: la globalització econòmica, i la lenta i progressiva formació de l’actual Unió Europea.
Actualment deu més del 20% del seu PIB a l’activitat financera. Això significa en euros, que uns 5.390 milions d’euros d’un total de 24.500 milions d’euros són fruit de l’activitat financera dl país (banca, servei de finances, asseguradores, inverions…). Dada curiosa és que la majoria dels bancs pertànyen a altres estats que operen amb filials a Luxemburg.
[edita] Demografia
La població originària del país, de procedència francesa i alemanya, constitueix des del punt de vista ètnic una entitat autònoma i força homogènia. Representa el 74% de la població, mentre que la resta és composta per estrangers, principalment portuguesos (8 %) i italians (6 %). La majoria parla el luxemburguès, dialecte germànic, oficial des de l'any 1984. El francès, emprat principalment per l'administració, i l'alemany, emprat en el comerç i la premsa, també hi són oficials. La població urbana és del 78 %. El 96 % dels luxemburguesos són catòlics.
[edita] Enllaços externs
- Govern de Luxemburg (francès)
- Oficina Nacional de Turisme de Luxemburg (francès) (anglès) (alemany) (neerlandès)
- Directori d'oficines governamentals (anglès)
- Luxemburg, Capital Europea de la Cultura 2007 (francès) (anglès) (alemany)
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Bulgària |  Romania |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Montenegro |  Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albània |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 |  Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària |  Ciutat del Vaticà |  Croàcia |  Dinamarca |  Eslovàquia |  Eslovènia |  Espanya |  Estònia |  Finlàndia |  França |  Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islàndia |  Itàlia |  Kazakhstan1 |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituània |  Luxemburg | República de Macedònia |  Malta |  Moldàvia |  Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos |  Polònia |  Portugal |  Regne Unit | Romania |  Rússia1 |  San Marino |  Sèrbia |  Suècia |  Suïssa |  Txèquia | Turquia1 |  Ucraïna |  Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
