Unió Europea
De Viquipèdia
|
|||
| Lema (proposat) | Units en la diversitat | ||
 |
|||
| Capital | Brussel·les | ||
| President del Consell | Regne Unit (Primer Ministre: Tony Blair) (fins a 31 de desembre de 2005) |
||
| President de la Comissió | José Manuel Durão Barroso (des del 23 de novembre de 2004) | ||
| Festa Nacional | No existeix (la UE no és un estat sobirà). Les institucions celebren el 9 de maig, diada d'Europa. | ||
| President del Parlament | Josep Borrell (des del 20 de juliol de 2004) | ||
| Àrea - Total |
Vuitena posició si és comptat com a un sol estat 3.892.685 km 2 km2(UE 25) |
||
| Població - Total (2004) - Densitat |
3a posició si es comptés com a un sol estat 489.000.000 (UE 25) 125,6/km² |
||
| PIB (base PPP) - Total (2002) - PIB/càpita |
2a posició si fos comptat com a un sol estat 12,32911 bilions de dòlars (9,760974 bilions d'euros) 19.964 € |
||
| Formació - Declarada - Reconeguda |
Tractat de Maastricht 7 de febrer del 1992 1 de novembre del 1993 |
||
| Monedes en la Unió | L'Euro (EUR o €); altres divises en estat membres (des de maig 2004): DKK (dins del SME II), SEK, GBP PLN, HUF, MTL, CYP, SIT, EEK, LVL, LTL, CZK, SKK |
||
| Zona horària | UTC 0 fins a +2 | ||
| Himne | Oda a l'alegria (pertanyent a la 9a simfonia de Beethoven | ||
| Domini a Internet | .EU.INT, .EU (L'últim ha estat aprovat per l'ICANN i l'UE, però encara no és actiu.) | ||
| Prefix telefònic | Cap. Els estats membres tenen codis que varien entre les zones 3 i 4 | ||
La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht.
La Unió Europea és l'organització internacional més poderosa que existeix actualment, d'alguna manera similar a un estat, tot i que no del tot, ja que els estats membres mantenen representacions diplomàtiques a altres estats. Alguns experts creuen que no s'hauria de considerar com una organització internacional, sinó més aviat una entitat sui generis'.
Taula de continguts |
[edita] Concepte
El motiu original per la fundació (del que més tard seria) la Unió Europea va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.
Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infrastuctura que atravessa les fronteres dels estats. Els estàndards harmonitzats creen un mercat més gran i més eficient, perquè els estats membres poden crear una única unió aduanera sense pèrdua de salut (econòmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els estàndards d'etiquetatge i higiene.
El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres ja que, per vendre-hi, és útil seguir els seus estàndards (CE, conformité europeéne). Una vegada les fàbriques, grangers i mercaders d'un país no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduïts al mínim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (a l'eliminar els costos aduaners), invertint només mínimament en el canvi de les lleis. Per aquest motiu, alguns especialistes han començat a comparar la UE amb un virus informàtic
En l'actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 25 Estats (Maig de 2004), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració.
Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l'establiment d'una moneda única per tots els estats membres (la denominada Eurozona).
Les especials relacions polítiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament Jurídic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existència i funcionament dels seus propis organismes polítics i institucions, superiors als dels Estats membres.
[edita] Història
Originalment, aquesta institució es coneixia com a Comunitat Econòmica Europea (1957) (informalment anomenada Mercat Comú al Regne Unit). Més tard, es va canviar el nom a Comunitat Europea (arran de l'Acta Única Europea el 1986) i finalment Unió Europea (arran del Tractat de Maastricht el 1992). La UE ha evolucionat d'un organisme comercial a una aliança econòmica i política.
La idea d'una Europa unificada va començar a prendre forma després de la Segona Guerra Mundial. En aquell moment el continent es trobava en plena crisi. Així, a la destrucció provocada per la guerra s'afegia la pèrdua de l'hegemonia mundial. Aquesta conjuntura va fer fructificar les iniciatives tendents a buscar mecanismes de cooperació per poder superar la situació.
Winston Churchill, primer ministre britànic, va proposar l'any 1946 la creació d'una mena d'Estats Units d'Europa. Tres anys més tard, el 1949, es va formar el Consell d'Europa, un organisme de cooperació de caràcter consultiu que tenia com a objectiu defensar les llibertats democràtiques i el progrés social i econòmic. El mateix 1949, i en el context de l'aplicació del Pla Marshall per a la reconstrucció europea, es va crear l'Organització Europea de Cooperació Econòmica, que després es va transformar en l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
El 1951 es va posar el primer pilar de la futura Unió Europea amb la creació del Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA). Aquest organisme, format per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, va néixer de la iniciativa de Jean Monnet i Robert Schumann. La idea inicial d'aquests polítics francesos era crear una organització basada en la cooperació entre França i Alemanya amb la voluntat de superar la històrica rivalitat entre els dos estats i aconseguir d'aquesta manera una pau duradora a Europa.
El procés va continuar l'any 1957, quan els sis països de la CECA van firmar el Tractat de Roma, que va significar el naixement de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquesta organització es convertia així en un mercat comú o unió duanera que permetia la lliure circulació de persones i de mercaderies en el seu si. Els objectius de l'organització eren, a més de fomentar la cooperació econòmica, l'enfortiment de les relacions entre els estats membre i l'elevació del nivell de vida dels ciutadans.
L'any 1973 es va fer la primera ampliació de la CEE amb l'ingrés de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Després s'hi van adherir Grècia (1981), Espanya i Portugal (1986). La incorporació d'aquests països es va retardar perquè a començaments dels anys setanta no complien una de les condicions imprescindibles per a l'ingrés: tenir un règim de drets i llibertats democràtiques.
La incorporació d'Espanya i Portugal va coincidir amb la firma de l'Acta Única Europea, que va significar un nou aprofundiment en la integració econòmica i l'enfortiment de les institucions europees comunes.
El 1992 la firma del Tractat de Maastricht va suposar un salt qualitatiu fonamental en el procés d'integració europea, ja que els estats cedien importants parcel·les de sobirania en benefici de les institucions europees. Amb aquest tractat, pel qual la CEE es va convertir en Unió Europea, es va reforçar la integració econòmica i es va avançar cap a la integració política i social. Els aspectes més innovadors del tractat eren: la culminació del procés d'unificació monetària amb la creació del Banc Central Europeu i l'Euro, la creació de la ciutadania europea, la cooperació mútua en les àrees de justícia i interior, i l'establiment d'una política exterior comuna. L'any 1995 Suècia, Finlàndia i Àustria es van incorporar a la Unió Europea (UE 15)
El 1997 es va signar a Amsterdam el Nou Tractat per Europa que es va fixar com a criteri fonamental l'aprofundiment en el procés cap a la Europa social i política establert a Maastricht. Els objectius fonamentals del nou tractat eren: fer de l'ocupació i dels drets dels ciutadans l'eix de la Unió, suprimir els últims obstacles a la lliure circulació, reforçar la seguretat, refermar la posició d'Europa al món i millorar l'eficàcia de les institucions europees.
Aquest últim objectiu era fonamental per fer possible l'adhesió de nous membres a la Unió. El funcionament de les institucions i l'administració europees es veuria abocat al col·lapse si es produís una incorporació massiva de nous membres, tal i com finalment ha succeït.
El procés d'unificació europea va donar un salt endavant qualitatiu amb l'establiment de la moneda única el 1998 i l'entrada en circulació de l'euro el 2002, adoptat com a divisa nacional per 10 estats de la UE. Un any abans d'aquesta fita, en el tractat de Niça del 2001 es van acordar les bases que van fer possible la que de moment ha estat la última ampliació l'any 2004, amb el que la Unió Europea va passa a tenir els 25 membres actuals (UE 25)
Els assumptes més importants que preocupen a la Unió Europea en l'actualitat són l'ampliació cap al sud i l'est (vegeu més avall), la constitució europea, proposada per la Convenció, la relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.
Fets històrics més importants:
- Com a precedents importants cal destacar la Declaració Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de París (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
- Comunitat Econòmica Europea (1957-1986)
- El 25 de març de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
- Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986.
- Comunitat Europea (1986-1992)
- Unió Europea (des de 1992)
- Tractat de Maastricht de 1992.
- Ampliació: Àustria, Finlàndia i Suècia el 1995.
- Tractat d'Amsterdam de 1999.
- Tractat de Niça de 2001.
- L'ampliació de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporació de Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia.
- Constitució Europea 2004 (pendent de ratificació per part dels estats membres).
- Ús oficial de la llengua catalana
- 16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
 Antiga bandera de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer |
 Quai d'Orsay (París) |
 Banc central europeu |
[edita] Estats membres i ampliació a l'est
Des del maig de 2004, la Unió Europea està formada per 25 estats membres.
L'any 1950 els sis membres fundadors eren:
Dinou estats es van unir més endavant en successives amplicacions:
- 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya i Portugal
- 1995: Finlàndia, Suècia i Austria
- 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia.
Nota: l'any 1990 el territori de la Unió Europea es va ampliar de facto quan l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental es van unificar.
Es preveu una nova ampliació en l'any 2007 (data provisional, sense acord fixe) cap a Bulgària i Romania.
Les negociacions amb Turquia depenen del criteri del consell de ministres, que ha de pendre una decisió aquest any (2004). Altres negociacions han començat amb la resta de països balcànics com Croàcia (un estat candidat), Bòsnia-Herzegovina i Macedònia tot i que Sèrbia i Montenegro de moment es troba apartada.
[edita] Economia
En l'actualitat (maig de 2005), la UE, considerada com un bloc d'integració econòmica, té la segona economia més gran del món, amb un PIB de 12,32911 bilions de dòlars (9,760974 bilions d'euros) [1]. L'economia dels EUA, classificada com la primera, té un PIB de 12,332296 bilions de dòlars (9,7633902 bilions d'euros) [2].
Es preveu que l'economia de la UE creixerà més durant la pròxima dècada a mesura que més països afegeixin a la unió -principalment ja que la majoria dels nous membres estan per sota de la mitjana de la unió, i per això s'espera un creixement del PIB ràpid que els ajudarà a aconseguir arribar a la dinàmica de la Europa unida. No obstant això, el PIB per càpita de la unió caurà a curt termini.
Vegeu Pressupost de la Unió Europea
[edita] Responsabilitats principals
Tal i com el canviant nom de la Unió Europea (de Comunitat Econòmica Europea a Comunitat Europea i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d'àrees de polítiques que recauen dins la UE: el poder polític s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE.
Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contraresta amb dos fets.
En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la política regional i les regions europees. Es va crear un comitè de les regions com a part del tractat de Maastricht.
A més a més, les polítiques que recauen en la UE cobreixen diferentes formes de cooperació:
- Procés de decisió autònom: Els estats membres han concedit a la comissió europea poder per pendre decisions en algunes àrees com a defensa de la competència, control a les ajudes estatals i liberalització.
- Harmonització: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a través del procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència és que la llei comunitària està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membre.
- Cooperació: Els estats membre, que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves polítiques interiors.
La tensió entre la UE i els estats membre sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. Els instruments jurídics de la Unió Europea són:
- Reglament. És d'abast general, obligatori i directament aplicable.
- Directiva. Obliga als estats en quant al resultat, però la forma i el mitjans són escollits pels estats membres.
- Decisió. És d'obligat compliment per l'estat destinatari.
- Recomanació i dictamen. No són vinculants.
Tots els estats membre han d'adaptar la seva legislació per acostar-la amb la del marc legal comú europeu, conegut com Acquis Communautaire. (Vegeu també Associació Europea de LLiure Comerç, Espai Econòmic Europeu , i espai aeri europeu).
[edita] Institucions
- Parlament Europeu.
- Consell de la Unió Europea.
- Comissió Europea.
- Tribunal de Justícia.
- Tribunal de comptes.
- Banc Central Europeu.
- Comitè Econòmic i Social.
- Comitè de les Regions.
- Banc Europeu d'Inversions.
- Defensor del Poble Europeu.
- Europol.
[edita] Llengües oficials
Hi ha una vintena de llengües oficials a la UE: anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, gaèlic irlandès (2007),grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec i txec. El 2007 s'incorporaran el gaèlic irlandès, reconeguda com a llengua cooficial d'Irlanda, i el búlgar i romanès, llengües dels nous estats membres.
El basc, català i gallec no són llengües oficials, però estan reconegudes com a llengües d'ús administratiu.
[edita] Demografia
Vegeu: Llista d'aglomeracions de la Unió Europea
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de la Unió Europea
- EUABC - online dictionary on the EU, includes "Reader-friendly EU Constititution" (in European languages, you may contribute too)
- EUobserver - observing the EU, news, comments, sources, newsletter by e-mail (english)
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Bulgària |  Romania |
||
 Croàcia |  Turquia |
||
 República de Macedònia |
||
 Albània |  Bòsnia i Hercegovina |  Montenegro |  Sèrbia |
||
