Txec

De Viquipèdia

Txec 'čeština'
Pronunciació:	AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:
Parlat a:	República Txeca i com a llengua minoritària als voltants (Eslovàquia, Alemanya) i Amèrica del Nord
Regió:	Europa Central
Parlants:	12 milions
Rànquing:	73
Classificació genètica:	Llengua indoeuropea Eslava Occidental Txec
estatus oficial
Llengua oficial de:	República Txeca i la Unió Europea.
Regulat per:	Institut de la Llengua Txeca
codis de la llengua
ISO 639-1	cs
ISO 639-2	cze/ces
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	CES
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El txec (čeština) és una llengua eslava parlada per uns deu milions de persones a Txèquia, és a dir a Bohèmia, a Moràvia i a una part de Silèsia. És parlat també per minories als països del voltant i immigrants a l'Amèrica del Nord.

[edita] Història

Els seus primers rastres escrits apareixen a l'entorn del segle IX. Va ser el reformador Jan Hus, cremat com a heretge el 1415, qui en va crear l'ortografia moderna, basada en una versió de l'alfabet llatí a la qual va afegir d'altres lletres. A partir de la batalla de la Muntanya Blanca (Bílá Hora) el 1620 i de la victòria dels catòlics sobre els hussites, la llengua txeca coneix una mena d'era de foscor: l'alemany esdevé cooficial, i progressivament acaba dominant sobre el txec. Al segle XIX, però, comença la Renaixença txeca, i com en el cas de Catalunya, la llengua torna a trobar un cert prestigi, gràcies a personalitats com Josef Dobrovský i Josef Jungmann. El 1918, amb el desmembrament de l'Imperi Austrohongarès el txec esdevé una de les dues llengües oficials de la República Txecoslovaca. Enderrocat el Teló d'acer, Txecoslovàquia se separa en els estats de Txèquia i Eslovàquia el 1993, romanent el txec com a llengua oficial del primer.

[edita] Característiques principals

[edita] Posició dins el grup eslau

El txec pertany al grup de les llengües eslaves occidentals, com el polonès, l'eslovac i el sòrab (encara parlat per 50.000 persones a Alemanya oriental).

La seva llengua més propera és l'eslovac: la intercomprensió és gairebé perfecta entre les dues llengües, degut a la seva proximitat i al temps de convivència d'ambdós llengües en un context històric recent en el qual ambdues llengües eren oficials, fins a tal punt que la llei txeca preveu que no es facin traduccions de textos eslovacs, fins i tot davant de les administracions. A la ràdio, passen regularment cançons eslovaques, signe que el lligam cultural no s'ha trencat entre ambdós països. És una situació comparable a la relació entre el català i l'occità, encara que no es tracti veritablement de llengües bessones, i que la diferència entre aquestes sigui una mica més gran.

[edita] Breu presentació de la morfologia

Hi ha tres gèneres: masculí, femení i neutre, o fins i tot quatre, si es té en compte la distinció que es fa entre els mots masculins animats i inanimats.

Contràriament a les llengües llatines (excepte el romanès, que conserva dos casos), i com la majoria de les llengües eslaves, el txec declina i ha conservat molts casos de l'indoeuropeu: el nominatiu, el genitiu, el datiu, l'acusatiu, el locatiu, l'instrumental i el vocatiu. Això fa que en txec hi hagi moltes possibilitats per col·locar els mots dins la frase, com en llatí.

Pel que fa a les conjugacions verbals, s'ha de notar que en txec, com en totes les llengües eslaves, és capital la diferència entre formes perfectives i no perfectives. Els seus models de conjugació són variats, i les excepcions no hi són escasses, el qual contribueix a la percepció general de l'alta dificultat d'aquesta llengua.

[edita] Elements de fonologia

L'accent tònic cau sempre sobre la primera síl·laba del mot, però en paraules llargues existeix també un accent secundari.

Hi han cinc sons vocàlics: a /a/, e /ɛ/, i-y /i/, o /o/, u /u/, i es diferencia entre vocals breus i llargues, notades á, é, í, ó, ú i ů, essent la darrera lletra la representació gràfica del mateix so que ú (/u:/ en AFI), amb la diferència que només apareix dins de la frase.

Generalment, i contràriament al polonès, cada lletra correspon a un so, excepte el dígraf "ch" que es pronúncia com en alemany, o com la j en castellà ([x] en AFI). Només hi ha una l (el qual no és el cas de les altres llengües eslaves, que distingeixen aquest so pel seu grau de palatalització), i les altres consonants no són gens difícils per un catalanòfon, a l'excepció notable del ř, que es podria dir que combina els sons catalans r i x.

Les consonants es diferencien en suaus o palatals, i en dures o no palatals. Les consonants suaus són les següents:

Cc /ts/
Čč /tʃ/
Ďď /ɟ/
Jj /j/
Ňň /ɲ/
Řř /r̝/
Šš /ʃ/
Ťť /c/
Žž /ʒ/

Seguits de les vocals i i ě, n, t, i d es palatalitzen.

Només existeixen tres diftongs, dels quals només un (ou) es troba en paraules d'orígen txec:

ou /oʊ̯/ : bouda, malou, náhodou, koupil
au /aʊ̯/ : auto, autobus, restaurace
eu /eʊ̯/: pneumatika, neutralita

Totes les altres combinacions de vocals es pronuncien com dos sons separats.

En un procès de canvi fonètic històric, la lletra g, present a les altres llengües eslaves, desapareix gairebé per complet, i és substituïda per h, que representa el so [h] en AFI, i que és una de les característiques fonètiques més conegudes d'aquesta llengua.

[edita] Dialectes

En el marc de la República Txeca es parlen tres interdialectes que més o menys es corresponen amb les seves corresponents àrees geogràfiques: Bohèmia (dialecte de Praga), Moràvia (com a la seva ciutat més gran, Brno) i Silèsia (sobretot a Ostrava). Són diferents de la forma estàndard escrita del txec, i entre elles existeix certa diglòssia. Per exemple, la primera d'aquestes varietats, la que té un nombre més gran de parlants, és la que es sol anomenar "txec comú", parlada a Bohèmia. Difereix de la llengua "oficial" en certs aspectes gramaticals, però sobretot en pronúncia. Entre aquestes trobem la desinència -ý que esdevé -ej, -é que esdevé -ý o -ej) i la inserció d'una v- inicial als mots que comencen en "o-". També hi ha canvis en la declinació dels substantius, sobretot en el cas instrumental: en lloc d'haver-hi diverses formes en aquest cas, els bohemis fan servir una terminació única: -(a)ma.

[edita] Enllaços externs

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../t/x/e/Txec.html"

Categories: Llengües eslaves | Txèquia

We provide Linux to the World