Croàcia

De Viquipèdia

Republika Hrvatska

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Croat (també l'italià al Comtat d'Ístria)
Capital	Zagreb 45° 48' N, 16° 0' E
Ciutat més gran	Zagreb
Govern President Primer Ministre	República democràtica Stjepan Mesić Ivo Sanader
Superfície  - Total  - Aigua(%)	56.542 km² (124è) 0,01%
Població  - Estimació 2004  - Cens 2001  - Densitat	4.496.869 (117è) 4.437.460 83 hab/km² (116è)
Moneda	Kuna (HRK)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) CET (UTC+2)
Sobirania Independència de Iugoslàvia	25 de juny del 1991
Himne nacional	Lijepa naša domovino (La nostra bella pàtria)
Domini internet	.hr
Codi telefònic	+385
Gentilici	Croat, croata

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar a través del port de Neum.

La capital és Zagreb, amb uns 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split i Rijeka, amb més de cent mil.

[edita] Geografia

Té una superfície molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croàcia central i Eslavònia, part de la planura de Pannònia); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels Alps Dinàrics; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, amb una munió d'illes (península d'Ístria, la costa septentrional i Dalmàcia). A l'extrem nord-est transcorre el Danubi, que marca la frontera amb Sèrbia, mentre que el seu afluent Drava separa Croàcia d'Hongria. Dins el país hi podem distingir les següents unitats orogràfiques:

• De Nord a Sud, els Alps Dinàrics, amb carenes importants com el Velebit a dalmàcia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
• La Planura Pannònica, que comprèn gran part d’Eslavònia, a l’Est del país, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
• La Planura dalmàtica, a la costa
• La conca endorreica de Lecko Polje
• Les muntanyes de Karnten, al Nord, amb el Joancica (1.061 m).
• Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).

Entre els rius, podem destacar els Dunaj, Drava, Sava, Lonja, Kupa, Una, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. L’únic llac destacable del país és el de Plitvice, vora la costa dàlmata.

[edita] Economia

Pel que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada amb el teurisme del parc de Plitvice i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.

[edita] Història

[edita] Història recent

En la història recent era una república de Iugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població sèrbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides.

Croàcia va demanar l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a país candidat el 2004. Les negociacions començaran el 17 de març del 2005, i l'entrada a la Unió s'espera al voltant del 2007-2009.

[edita] Subdivisió administrativa

Croàcia es divideix en 20 comtats (en croat županija, plural županije) i 1 ciutat (grad):
1 Zagreb (Zagrebačka)
2 Krapina-Zagorje (Krapinsko-zagorska)
3 Sisak-Moslavina (Sisačko-moslavačka)
4 Karlovac (Karlovačka)
5 Varaždin (Varaždinska)
6 Koprivnica-Križevci (Koprivničko-križevačka)
7 Bjelovar-Bilogora (Bjelovarsko-bilogorska)
8 Primorje-Gorski Kotar (Primorsko-goranska)
9 Lika-Senj (Ličko-senjska županija)
10 Virovitica-Podravina (Virovitičko-podravska)
11 Požega-Eslavònia (Požeško-slavonska)
12 Brod-Posavina (Brodsko-posavska)
13 Zadar (Zadarska)
14 Osijek-Baranja (Osječko-baranjska)
15 Šibenik-Knin (Šibensko-kninska)
16 Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska)
17 Split-Dalmacia (Splitsko-dalmatinska)
18 Istria (Istarska)
19 Dubrovnik-Neretva (Dubrovačko-neretvanska)
20 Međimurje (Međimurska)
21 Zagreb (Grad Zagreb)

Cada comtat té una assemblea que està composta pels representants elegits per vot popular, mitjançant l’escrutini proporcional plurinominal, durant un periode de quatre anys. L'assemblea eligeix la direcció executiva del comtat, decideix els pressuposts anyals, les propiedats del comtat, etc.

El governador del comtat és el župan, que té fins a dotze diputats, anomenats dožupan. El župan presideix el govern executiu del comtat, y representa al comtat en afers exteriors.

La ciutat més gran és Zagreb, única que supera el milió d'habitants. La segueixen Split (350.000), Rijeka (250.000) i Osijek (150.000). Després les segueixen ciutats més petites com Zadar, Pula, Sibenik, Varaždin, Sisak, Karlovac, Dubrovnik .

[edita] Enllaços externs

• Informació General sobre Croàcia
• Informació Turística Nacional de Croàcia
• Hrvatska .NET – Informació de Croàcia
• Informació de Croàcia, enllaços, fòrums i galeria de fotos
• Galeria de fotos (mit Diashow)
• Mapa de Croàcia que en mostra les ciutats
• Croats notables
• Fotos de Croàcia
• Mapa de Croàcia
• Mapa i clima
• Galeria de fotos
• Correus i segells
• Enllaços culturals
• Espeleologia
• Telèfons
• Idioma
• Castells
• Diners
• Himne nacional
• Fotos de Croàcia
• Mapa de croàcia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croàcia

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.