Dinamarca

De Viquipèdia

Kongeriget Danmark

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap1
Idiomes oficials	Danès2
Capital	Copenhaguen 55º 43' N 12º 34' E
Ciutat més gran	Copenhaguen
Govern Reina Primer Ministre	Monarquia constitucional Margarida II Anders Fogh Rasmussen
Superfície  - Total  - Aigua(%)	43.094 km² (131è3) 1,6%3
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	5.415.978 (70è3) - 126 hab/km² (62è3)
Moneda	Corona danesa (DKK)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET3 (UTC+1) CEST3 (UTC+2)
Consolidació	Cap a l'any 980
Himne nacional	Der er et yndigt land
Domini internet	.dk3
Codi telefònic	+453
Gentilici	Danès, danesa
1 Lema de la Reina: Guds hjælp, Folkets kærlighed, Danmarks styrke (danès: L'ajuda de Déu i l'amor del poble són la força de Dinamarca). 2 Cooficial amb el grenlandès de Grenlàndia i el feroès de les illes Fèroe, a més de l'alemany. 3 Dades de Dinamarca excloent les illes Fèroe i Grenlàndia.

Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus.

Està format per la península de Jutlàndia i diverses illes (les principals: Sjælland, Fiònia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Polònia). Té una única frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i està envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i Bàltic (al sud-est). L´estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'Øresund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia.

A més a més, són possessions daneses les illes Fèroe a l'Atlàntic Nord i Grenlàndia al nord-est d'Amèrica, les quals gaudeixen d'una àmplia autonomia.

Taula de continguts 1 Política 2 Subdivisió administrativa 3 Geografia 4 Demografia

[edita] Política

El sistema de govern és la monarquia constitucional i la seva constitució fou promulgada el 1953. El poder legislatiu correspon conjuntament al rei i al Folketing (parlament), tot i que, per a ésser vàlida, cada llei ha d'anar signada pel rei i almenys per un ministre, que és qui en té la responsabilitat.

El Folketing és compost per 179 membres (incloent-n'hi dos de Grenlàndia i dos més de les illes Fèroe), tots els quals són elegits cada quatre anys per sufragi universal i pel sistema proporcional. El poder executiu correspon al rei i als seus ministres, que són nomenats pel Folketing, i que no poden restar en funcions si el parlament els retira la confiança. Dinamarca pertany a la Unió Europea des de 1973 i utilitza la corona danesa com a unitat monetària. També és membre de l'ONU, del Consell Nòrdic, de l'OTAN, de l'OCDE i del Consell d'Europa.

[edita] Subdivisió administrativa

Dinamarca és dividida en 13 comtats (amter, singular: amt), i 270 municipis (kommuner, singular kommune). Tres municipis tenen estatut de comtat - Copenhage, Frederiksberg, i Bornholm. La propera Reforma Muncipal Danesa reformarà els comtats amb cinc noves regions i reduïrà el nombre de municipis a 98. Els nous municipis assoliran la majoria de les responsabilitats dels actuals comtats. La majoria dels nous municipis tindran una població superior als 20,000 habitants. Aquesta reforma entrarà en vigor l'1 de gener del 2007.

1. Copenhaguen (København) (municipi)
2. Frederiksberg (municipi)
3. Copenhaguen (København)
4. Frederiksborg
5. Roskilde
6. Seeland Occidental (Vestsjælland)
7. Storstrøm
8. Fiònia (Fyn)
9. Jutlàndia Meridional (Sønderjylland)
10. Ribe
11. Vejle
12. Ringkjøbing
13. Viborg
14. Jutlàndia Septentrional (Nordjylland)
15. Aarhus (Århus)
16. Bornholm (municipi regional)

[edita] Geografia

Dinamarca és formada per dues parts: la península de Jutlàndia, que forma part del continent, i l'arxipèlag, les illes més importants del qual són la de Fiònia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilòmetres més cap a l'est, la de Bornholm. Aquest arxipèlag, situat entre la península de Jutlàndia i la d'Escandinàvia, és separat de les penínsules i les illes entre elles per cinc estrets: Skagerrak, Kattegat, Sund, Gran Belt i Petit Belt.

Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en els períodes glacials fou recoberta pel glaç. L'enfonsament posterior que donà naixement a la Bàltica, bé que fragmentà l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el caràcter físic unitari. El relleu fou gastat pel glaç i és pla; hi ha un gran nombre de llacs i d'estanys i força torberes. El punt culminant és el Himmelsberg (180 m alt). A la meitat occidental de Jutlàndia el sòl és constituït per sorra i còdols que portà l'aigua procedent de la fosa del glaç, i és una regió poc fèrtil; és coberta de landes i únicament és utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regió, la costa és baixa, rectilínia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutlàndia i a l'arxipèlag, que són a la part central de l'antiga glacera, el sòl és recobert d'una argila molt fèrtil i apta per al conreu. La costa és baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca.

Els rius són curts en llur majoria i de dimensions més grans a la península de Jutlàndia, els quals desguassen a la mar del Nord, llevat del Gudena, principal riu danès, que ho fa a l'estret de Kattegat. La vegetació natural és el bosc de fullatge caduc

[edita] Demografia

Té una elevada densitat de població (123 h/km²), la més alta dels països escandinaus, com també ho és el grau d'urbanització (85%). La seva capital és Copenhaguen, i les ciutats principals són Århus, Odense i Ålborg. Ètnicament, la població és molt homogènia, ja que el 98% del total és danesa. L'Església evangèlica luterana, religió oficial, és professada pel 87% de la població (1998). La llengua oficial i majoritària és el danès.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinamarca

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | República de Macedònia | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Txèquia | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Consell Nòrdic
| Dinamarca | | Finlàndia | | Islàndia | | Noruega | | Suècia
Membres Associats: Illes Åland | Illes Fèroe | | Grenlàndia