Bucarest
De Viquipèdia
| Bucarest Bucureşti |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
| Superfície • Urbana • Àrea metropolitana |
228 km² 1,521 km² |
| Economia • Renda per càpita (2005) • Pressupost (2005) |
$20,057 (PPP) 640 milions de dòlars |
| Població • Total (2003) • Densitat |
2,082,000 8074.6/km² |
| Alcalde de Bucarest | Adriean Videanu |
| Gentilici | Català: Bucarestencs Romanès: Bucureşteni |
| Zona horària | UTC+2 |
| Coordinades geogràfiques | |
| Ciutats agermanades | |
Bucarest (Bucureşti en romanès) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país. La primera vegada que apareix el mot Bucarest és cap l'any 1459. Va convertir-se en capital de Romania l'any 1862. Des d'aleshores ha experimentat una transformació contínua, esdevenint actualment el més important centre artístic, cultural i de audiovisual romanès. En el període interbèl·lic entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial a Bucarest es va desenvolupar una arquitectura elegant i una elit intel·lectual que li va fer merèixer el pseudònim del Petit París o París de l'Est. Actualment la capital té el mateix nivell administratiu que una província (judeţ en romanès) i està dividida en sis sectors.
Taula de continguts |
[edita] Entorn geogràfic
La ciutat s'estén al llarg del sud-est del país, entre Ploieşti i Giurgiu i el marge del riu Dâmboviţa, que es converteix a Argeş en afluent del riu Danubi. Molts llacs s'estenen per la plana a prop del riu Colentina, en el perímetre urbà es troben el llac Floreasca, el llac Tei, el llac Colentina, i en el centre de la ciutat existeix el llac Cişmigiu. Aquest llac, que va ser una antiga bassa dins de l'antiga ciutat medieval, es troba dins dels Jardins Cişmigiu, inaugurats l'any 1847 i que van ser dissenyats per l'arquitecte alemany Carl F. W. Meyer. A prop de Cişmigiu, existeixen dos parcs més, el Parc Herăstrău (dins del mateix es troba el Muzeul Satului) i els Jardins Botànics (que són els més grans de tota Romania i que compta amb prop de 10.000 espècies de plantes i flors, fins i tot algunes de tipus exòtic).
[edita] Distàncies geogràfiques
- Giurgiu (60 km S)
- Ploieşti (60 km N)
- Piteşti (90 km NV)
- Târgovişte (80 km NV)
- Buzău (110 km NNE)
- Alexandria (84 km SV)
- Călăraşi (108 km SE)
- Iaşi (392 km NNV)
- Timişoara (550 km VNV)
- Arad (563 km VNV)
- Cluj-Napoca (400 km NV)
[edita] Història
La llegenda diu que Bucarest va ser fundada per un pastor de nom Bucur. Una altra variant més possible diu que el vell nucli poblacional es va desenvolupar en temps de Mircea el Vell a principis dels segle XIV.
Pels marges dels rius Dâmboviţa i Colentina s'han trobat evidències d'assentaments poblacionals corresponents als períodes paleolítics i neolítics. S'han trobat també assentaments poblacionals datats aproximadament del any 1800 aC a les zones de Dudeşti, el Llac Tei i Bucureşti-Noi. Altres troballes arqueològiques han demostrat que es va desenvolupar des de l'època del bronze fins aproximadament l'any 100 aC assentaments de poblacions d'origen indoeuropeu (probablement getes i dacis) per la zones de Herăstrău, Radu Vodă, el Llac Tei, Pantelimon, Mihai Vodă, Popeşti-Leordeni i Popeşti-Novaci. Els assentaments corresponents al període posterior a la retirada romana de la Dàcia en temps d'Aurelià (271), estan datats de finals del segle III i els mateixos es van mantenir al llarg de l'edat medieval.
Les primeres evidències escrites de l'existència de Bucarest es troben en un document del 20 de setembre 1459, una acta enviada per Vlad Ţepeş, príncep de Valàquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la població. La ciutat Dâmboviţa, que apareix molt abans com a ciutat al actual emplaçament de Bucarest, tenia una posició estratègica, ja que controlava l'accés del camí que anava de Târgşor a Giurgiu, fet pel qual durant l'ocupació otomana es va assentar una guarnició otomana. En un curt espai de temps, Bucarest va créixer ja que va ser el lloc elegit el 14 octubre 1465 pel príncep valac Radu el Formòs com a residència oficial. Als anys 1558 - 1559, es va construir dins de la Curtea Veche l'Església Senyorial, construïda pel príncep Mircea El Pastor, aquesta encara roman com el més vell lloc de culte de la ciutat, mantenint-se encara la seva edificació original.
L'any 1659, sota el domini de Gheorghe Ghica, Bucarest va convertir-se en capital de Valàquia, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Van aparèixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera institució d'ensenyament superior, l'Acadèmia Senyorial (1694) i es va construir el Palau Mogoşoaiei sota les ordres del príncep Constantin Brâncoveanu l'any 1702, edifici on actualment es troba el Museu d'Art Feudal Brâncovenească. L'any 1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalària de Mihai Cantacuzino que va crear el Hospital Colţea, que va ser destruït posteriorment en un incendi i un terratrèmol, essent reconstruït l'any 1888. En poc temps es va desenvolupar la ciutat des d'un punt de vista econòmic; desenvolupant-se els oficis artesanals que van constituir nombrosos gremis, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Així van aparèixer les primeres manufactures i es va produir el desenvolupament demogràfic de Bucarest. L'any 1798 es creu que hi vivien a la ciutat 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.
Arran de la segona meitat del segle XIX es va produir una innovació en matèria tecnològica i cultural a la capital romanesa. Poc a poc van anar apareixent tot un seguit de institucions d'interès com el Teatre Nacional (en romanès Teatrul Naţional), els Jardins Cişmigiu, el Cementiri Şerban Vodă, la Societat Acadèmica de Bucarest, la Societat Filarmònica de Bucarest, la Universitat de Bucarest, la Estació del Nord (en romanès Gara de Nord), el Gran Hotel del Bulevard, el Jardí Botànic de Bucarest, el Ateneul Român, la Banca Nacional de Romania, així com el Diari el Univers i diferents cafès, restaurants, cinemes que eren frequentats per intel·lectuals com Ion Luca Caragiale, Mihai Eminescu, Nicoale Iorga i Titu Miorescu. Es va il·luminar la gran majoria dels carrers amb llums de petroli, es va construir la primera línia de tramvia i més tardanament es va implantar la il·luminació elèctrica i la primera línia telefònica).
Bucarest va ser fins la instauració del règim comunista romanès (República Popular de Romania) la capital de la província de Ilfov (en romanès judeţul Ilfov). L'any 1977 la ciutat va patir un greu terratrèmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de finals dels anys setanta del segle XX fins l'any 1989 (any en que va caure el règim de Nicolae Ceauşescu) va patir una important transformació amb la demolició sencera de barris històrics i la construcció de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o la Casa Poporului que és el segon edifici més gran del món.
[edita] Esdeveniments
- 1459: Primera menció de Bucarest, en un document de la cancelleria de Vlad Ţepeş
- 1465: El príncep de Valàquia Radu el Formòs va elegir la ciutat com a residència.
- 1659: Gheorghe Ghica va establir la capital de Valàquia a Bucarest.
- 1661: Es construeix el primer camí pavimentat de pedra de riu.
- 1808: S'obre el Hanul lui Manuc, lloc on l'any 1812 es signa el Tractat de Bucarest, entre Rússia i Turquia. Desprès de tancar, va ser reconstruït l'any 1968.
- 1852: Inauguració del Teatre Nacional "I. L. Caragiale" i la Casa Capşa
- 1872: Entra en funcionament la primera línia de tramvia. Aquesta va circular per la ruta Bariera Mogoşoaia (actualment Piaţa Victoriei) - Bariera Obor.
- 1894: Entra en funcionament la primera línia elèctrica de tramvia (14). Aquesta circulà per la ruta Obor - Cotroceni.
- 1910: Es construeix el Pont Gran.
- Anys 1920: Entra en funcionament la central telefònica autòmata amb 3.000 de abonats.
- 1922: Es construeix de fusta el Arcul de Triumf.
- 1925: Entra en funcionament la primera línia de autobús. Aquesta circula per la ruta de Piaţa Sf.Gheorghe - Bariera Călăraşilor (en la intersecció dels carrers Călăraşi şi Orzari).
- 1928: La Societat Romanesa de Radiodifusió comença les seves emissions d'una forma regular.
- 1929: Deixa de funcionar l'ultima línia de tramvia amb cavalls.
- 1933: Es construeix el Palau Telefoanelor a Calea Victoriei.
- 1935 - 1936: Es reconstrueix el Arc del Triomf (Arcul de Triumf) amb betó armat i granit.
- 1936: El sociòleg Dimitrie Gusti inaugura el Museu Satului, un dels primers museus etnogràfics del món.
- 1936: Es construeix el Parc Herăstrău sobre una superfície de 187 ha.
- 1937: Es finalitza la construcció del Palau Reial de Bucarest (començat l'any 1930).
- 1938, 8 de juny: S'obre el Pavelló de la Televisió en el Parc Nacional Carol II (actual Parc Herăstrău).
- 1939: S'inaugura l'Acadèmia Militar de Bucarest.
- 1940: Un potent terratrèmol destrueix una part important de la zona central històrica de Bucarest.
- 1948: L'Aeroport Băneasa comença la seva activat.
- 1949: Entra en funcionament la primera línia de trolebús la (81). Aquesta circula per la ruta Piaţa Victoriei - Hipòdrom Băneasa (on actualment es troba la Casa Presei Libere).
- 1950: Apareix el primer estudi cinematogràfic del Studiul cinematografic Buftea
- 1951: S'inaugura el Estadi de Futbol del Dinamo de Bucarest (amb una capacitat de 15.000 persones).
- 1953: Finalitza el Complex Esportiu "23 August", actual Estadi Nacional Lia Manoliu.
- 1954: S'inaugura l'Opera Română.
- 1955: Es construeix el primer autobús romanès a la Fabrica Vulcan de Bucarest.
- 1956: 31 de desembre: Amb motiu del cap d'any es difon la primera emissió de televisió de Romania.
- 1957: Desprès de cinc anys terminen els treballs de construcció de la Casa Scânteii (actual Casa de la Premsa Lliure]]).
- 1957: S'inaugura el Museu de la Literatura Romanesa.
- 1960: S'inaugura la Sala Palatului (amb capacitat per a 3.000 persones). La mateixa serà la sala dels Congressos del PCR.
- 1961: S'inaugura el Circ Globus, el més gran circ de Romania (amb capacitat per 2.500 persones).
- 1961: Es fabrica la primera televisió romanesa, marca "Electrònica".
- 1964: Entren en funcionament els Estudis cinematogràfics "Studioul cinematografic Animafilm".
- 1965: La sala de cinematogràfica de Calea Victoriei es transforma en el Teatre Ţăndărică.
- 1970: S'inaugura l'Aeroport Internaţional Otopeni a 17 km de Bucarest.
- 1970: Es construeix el Hotel "Intercontinental". És la construcció més alta de la capital, amb 25 plantes.
- 1973: El Teatre Nacional "I.L.Caragiale" comença a funcionar en un nou local, al centre de la capital.
- 1974: Comença a funcionar la Sala Polivalentă, que és el pavelló esportiu cobert més important de la capital.
- 1976: S'inauguren els grans magatzems Magazinul Universal Unirea.
- 1977, 4 de març: Un terratrèmol de intensitat 7.2 de l'escala Richter, amb epicentre a les muntanyes Vrancea, destrueix i fa malbé una important zona del centre històric de Bucarest.
- 1979: S'inaugura el metro de Bucarest, el primer tram és el que comprèn les estacions entre Semănătoarea i Timpuri Noi.
- 1981 - 1988: Es produeix el procés de construcció d'edificis més intens de Romania, es construeix la Casa Poporului (actual Palatul Parlamentului), la segona construcció administrativa més gran del món, aquesta edificació es va construir al lloc on s'havien demolit edificacions amb un gran valor arquitectònic i històric.
- 1990: S'inaugura el Museu Ţăranului Român.
- 1991: S'obre el Museu Nacional Cotroceni, que disposa d'un patrimoni arquitectònic característic del segle XIX.
- 1994: S'elegeix la nova bandera i escut de Bucarest.
- 2000: Surt escollit com alcalde a les eleccions municipals Traian Băsescu el candidat del Partit Democrat (PD).
- 2004: Traian Băsescu és reelegit com a alcalde al juny, però dimiteix al desembre, ja que va guanyar les eleccions presidencials romaneses, esdevenint President de Romania.
- 2005: Adriean Videanu és elegit com a alcalde general de la capital romanesa.
[edita] Tractats signats a Bucarest
- 28 de maig 1812 – final de la Guerra Russo-Turca, Romania perd Bessaràbia
- 3 de març 1886 – final de la guerra entre Sèrbia i Bulgària
- 10 d'agost 1913 – final de la Segona Guerra Balcànica
- 4 d'agost 1916 - tractat d'aliança entre Romania i l'Aliança (França, Regne Unit, Rússia i Itàlia)
- 6 de maig 1918 - tractat entre Romania i les Potències Centrals, que no ha estat mai ratificat.
[edita] Evolució demogràfica
- 1798: 30.030
- 1831: 60.587
- 1877: 177.302
- 1930: 639.040 (dels quals 77,47% romanesos, 10,93% jueus, 3,76% hongaresos, 2,22% alemanys)
- 1956: 1.236.905
- 1964: 1.372.130
- 1998: 2.029.899
- 2002: 1.921.753
- 2005: 2.052.000
[edita] Estructura confessional
- 1930: 486.193 cristians ortodoxes (76,08%), 76.480 jueus (11,96%), 36.414 catòlics romans (5,69%), 12.203 luterans (1,90%), 12.882 Ortodoxes grecs (2,01%), reformats (1,14%)
- 2002: 1.850.414 cristians ortodoxes (96,05%), 23.450 catòlics romans (1,21%), 9.488 musulmans (0,49%), 7.558 grecocatòlics (0,39%), 5.452 pentecostals, 4.381 adventistes.
[edita] Administració
Bucarest té un estatus especial a Romania, ja que és l'única ciutat romanesa que no pertany a cap província. La divisió administrativa de Bucarest és la més nombrosa de totes les províncies romaneses.
L'Ajuntament està administrat per un Alcalde General (actualment Adriean Videanu). La ciutat té una superfície territorial de 228 km², que es divideix en 6 sectors administratius, que estan administrats pels seus propis Alcaldes. Els sectors estan disposats de forma radial (i en el sentit de les agulles del rellotge), tots els Ajuntaments dels sectors han de coordinar la seva acció de govern amb l'administració central de Bucarest.
L'Ajuntament General és el responsable de l'aigua, els transports i el manteniment dels bulevards principals, però els alcaldes dels sectors tenen la responsabilitat del contacte amb els ciutadans, els consells locals, els carrers secundaris, els parcs, les escoles i el sistema sanitari.
[edita] Divisió administrativa de Bucarest en Sectors i barris:
- Sector 1: Băneasa, Pipera, Floreasca
- Sector 2: Pantelimon, Colentina, Iancului, Tei
- Sector 3: Vitan, Dudeşti, Titan, Centru Civic
- Sector 4: Berceni, Olteniţei, Văcăreşti
- Sector 5: Rahova, Ferentari, Cotroceni
- Sector 6: Giuleşti, Drumul Taberei, Militari, Crângaşi
[edita] Institucions i indrets d'interès
A Bucarest, com a capital de Romania, es troben localitzades diverses institucions de diferents àmbits:
- Àmbit polític:
- La seu del Parlament de Romania,
- La seu del Govern de Romania i de tots els ministeris.
- Seu de la Presidència de Romania.
- Àmbit cultural:
- Acadèmia Română (fundada l'any 1866)
- Ateneul Român
- Opera Romanesa
- Més de 60 institucions de recerca
- La Universitat de Bucarest
- L'Institut Politècnic de Bucarest
- L'Institut de Medicina de Bucarest
- Nombrosos instituts d'ensenyament superior.
- La (Biblioteca de la Acadèmia Româna, fundada l'any 1867, amb un fons de proa de 8 milions volums.
- La Biblioteca Nacional Romanesa, fundada l'any 1955, amb un fons de 7 milions de volums.
- La Biblioteca Universitària de Bucarest, fundada l'any 1896, amb un fons de 2 milions de volums, i que va ser incendiada al llarg dels esdeveniments de la Revolució romanesa d 1989.
- El Teatre Nacional I.L. Caragiale, que es troba emplaçat al centre de Bucarest.
- El Teatre Bulandra, amb dues sales (Sala Izvor i la Sala Toma Caragiu), és un dels principals teatres de Bucarest, amb una programació teatral de gran qualitat.
- El Museu Nacional de l'Art, situat a l'antic palau reial, situat just al centre de la ciutat, conté una extensa col·lecció art europeu i de Romania.
- El Muzeul Taranului Român (Museu del Pagès Romanès)
- El Museu d'Història Nacional
- La Galeria de l'Art Dominus
- Parcs, jardins, places i llacs:
-
- El Parc Herăstrău amb (187 ha) és un dels més grans de la capital.
- El Parc Cişmigiu té 13 ha i va ser inaugurat l'any 1860.
- El Parc Tineretului que té 200 ha.
- El Parc Carol té 36 ha i va ser inaugurat l'any 1906).
- Cal destacar diverses places com ara la Piaţa Unirii (Plaça de l'Unitat), Piaţa Românǎ (Plaça Romanesa) o la Piaţa Victoriei (Plaça de la Victòria)
- Existeixen a la ciutat diferents llacs: Cişmigiu, Floreasca, Tei, Colentina i Herăstrău.
[edita] Antigues cases tradicionals a Bucarest
Per la seva característica arquitectura i història, les velles cases tradicionals que existiexen a Bucarest (en romanès reben el nom Hanul) representen una atracció pels visitants que acudien a Bucarest. Aquests Hanuls tenien diferents funcions, a més de ser la residència d'importants senyors funcionava com hostalatge per als viatjants que arribaven a la ciutat. En molts casos van servir com a nucli poblacional a partir dels quals es van desenvolupar barris. Actualment es poden visitar:
- Hanul Constantin Vodă
- Hanul Manuc
- Hanul cu Tei
- Hanul Bazaca
- Hanul Galben
[edita] Comunitats minoritàries
[edita] Comunitat jueva
La comunitat minoritària de Bucarest més nombrosa abans de la Segona Guerra Mundial era la jueva. L'any 1930 vivien a la capital 69.885 jueus, que representaven el 10,93% de la població de la capital. Les massacres perpetrades pels Legionaris i per la Guàrdia de Ferro durant el conflicte bèl·lic mundial, així com les posteriors emigracions a Israel va fer pràcticament desaparèixer la comunitat jueva a Bucarest. On estava emplaçat el call jueu actualment s'aixeca el complex comercial Unirea i tota la seva zona adjacent. Encara existeix i funciona a Bucarest el Teatre Jueu, que és propietat de l'Estat romanès.
[edita] Comunitat hongaresa
Segons les dades del cens de Bucarest de l'any 1930, a la ciutat vivien 24.052 hongaresos, representant un 3,76% del total de la població municipal.
En comparació amb l'any 2002 viuen a Bucarest 5.834 hongaresos, representant un 0,3% del total de la població de la ciutat. A Bucarest funciona el Liceu Teòric Ady Endre on l'idioma vinculant es el hongarès. La Casa Petofi és el centre cultural de la comunitat, on funciona una biblioteca amb un important fons de volums escrits en llengua hongaresa. També apareix la publicació diària d'àmbit nacional Új Magyar Szó, i la publicació mensual de la comunitat: Bukaresti Kozlony.
[edita] Comunitat armènia
La comunitat més antiga i amb més tradició cultural i econòmica de Bucarest és la comunitat armènia. L'any 1930 vivien a la capital 4.748 de armenis, representant un 0,74% de la població de la capital. Actualment hi ha a la ciutat diferents barris i una Església per la comunitat armènia.
[edita] Comunitat grega
Una de les altres comunitats amb més vella tradició a Bucarest és la grega. L'any 1930 vivien a Bucarest 4.293 de grecs, representant 0,67% del total de la població de la ciutat.
[edita] Transport
Bucarest té la millor xarxa de transports de Romania i una de les millor d'Europa central i oriental. Disposa d'una xarxa de metro subterrània, Metro de Bucarest.
[edita] Aeroports
Els dos aeroports ciutadans són:
- L'Aeroport Internacional Otopeni-Henri Coanda (codi ICAO: LROP - codi IATA: OTP) situat al municipi de Otopeni i a 17 km de Bucarest. Rep el tràfic aeri internacional de les grans companyies aèries i és la seu central de la Companyia Aèria romanesa Tarom.
- L'Aeroport Internacional Baneasa-Aurel Vlaicu (codi ICAO: LRBS - codi IATA: BBU) Dedicat al tràfic d'avions governamentals i locals i des de fa poc temps actiu com a aeroport d'ús per a les companyies aèries de baix cost i és la seu de la companyia aèria romanesa de baix cost Blue Air.
[edita] Economia
Tot i que solament compta amb el 10% de la població, Bucarest produeix el 25% del PIB del país, sent la zona més desenvolupada i industrialitzada de Romania. Igual que la resta del país aquesta ciutat ha experimentat un important desenvolupament econòmic en els últims anys. Actualment, Bucarest rep ajudes econòmiques provinents de la Unió Europea (UE).
[edita] Universitats
- Universitat Tècnica de Construcció Bucarest
- Facultat de Geologia
- Acadèmia de Estudis Econòmics
- Acadèmia Tècnica Militar
- Universitat de Bucarest
- Universitat de Medicina i Farmàcia "Carol Davila" - Bucarest
- Universitat de Ciències Agrícoles i Medicina Veterinària Bucarest
- Universitat Politècnica de Bucarest
- Universitat Romanesa-Americana
[edita] Equips esportius
[edita] Futbol
- FC Rapid de Bucarest
- FC Steaua de Bucarest
- FC Dinamo de Bucarest
- FC Naţional de Bucarest
- Sportul Studenţesc
[edita] Bàsquet
- Dinamo Erbasu
- Rapid Isover
[edita] Rugbi
- Bucuresti
[edita] Referències
- Nicolae Iorga, Istoria Bucureştilor, 1940
- C.Bacalbaşa, Bucureştii de altădată, 1935
- G.Ionnescu-Gion, Istoria Bucureştilor, 1899
- George D.Florescu, Din vechiul Bucureşti, 1935
- George Potra, Din Bucureştii de altădată, 1981
[edita] Vegeu també
- Metro de Bucarest
- Llista d'alcaldes de Bucarest
- Llista d'edificis importants de Bucarest
- Llista d'estacions de metro de Bucarest
- Llista de personalitats nascudes a Bucarest
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de l'Ajuntament general del Municipi de Bucarest
- Pàgina oficial de la prefectura de Bucarest
- Borsa de Valors Bucarest
- Universitat de Bucarest
- Universitat Politècnica de Bucarest
- Biblioteca Central Universitària de Bucarest
- 3 webcams de Bucarest
- Site-ul miculparis.ro - Tot respecte a Bucarest
- Guia de Bucarest, cupons de descomptes, carta interactiva
- Wiktionary, Bucarest en les llengües del món
- Panorama Virtual de Bucarest
- Llista de clubs i llocs d'oci de Bucarest
- Teatre Nacional "I.L. Caragiale"
- Teatre Bulandra
- Hotels a Bucarest
- Aeroport Internacional Otopeni-Henri Coanda
- Aeroport Internacional Baneasa-Aurel Vlaicu
- Pàgina de RATB (companyia pública de transport)
- Metrorex (Companyia de metro) plana oficial
|
|||
|
Barris de Bucarest : Băneasa · Pipera · Floreasca · Pantelimon · Colentina · · Iancului · Tei · Vitan · Dudeşti · Titan · Centru Civic · Berceni · Olteniţei · Văcăreşti · Rahova · Ferentari · Cotroceni · Giuleşti · Drumul Taberei · Militari · Crângaşi |
|||
|
Sectors de Bucarest : Sector 1 · Sector 2 · Sector 3 · Sector 4 · Sector 5 · Sector 6 |
