Nicolae Ceauşescu

De Viquipèdia

Nicolae Ceauşescu

Càrrec:	6è President de Romania (6è de la República Popular 1947-1989)
Periode:	9 de desembre de 1967 - 22 de desembre de 1989
Precedit per:	Chivu Stoica (PCR)
Succeït per:	Ion Illiescu (PSD)
Naixament:	Scorniceşti (Pitesti, Romania), 26 de gener de 1918
Mort:	Târgovişte (Dâmboviţa, Romania), 25 de desembre de 1989
Esposa:	Elena Ceauşescu
Partit polític:	Partit Comunista Romanès (PCR)

Nicolae Ceauşescu fou un polític romanès (Scornicesti, Pitesti, 1918 - Targoviste, 1989). Nascut en una família camperola, el seu pare en el moment de batejar-lo va oblidar-se que ja tenia un fill anomenat Nicolae. Nomès va poder anar a l'escola fins a quart de primària, ja que havia de treballar per ajudar als seus pares.

[edita] Els seus primers pasos a la política fins a esdevenir el líder del comunisme romanès

Va marxar a Bucarest on va ser membre de les Joventuts Comunistes Romaneses des de l'any 1933, i va conèixer a la que seria la seva dona, Elena Ceauşescu. Amb l'ocupació de les tropes alemanyes de Romania va ser detingut pels alemanys i empresonat (1940-1944). En aquell moment era Secretari del comitè central de les joventuts comunistes. A la finalització de la Segona Guerra Mundial va ser elegit secretari del Partit Comunista Romanès a Bucarest, fet que va afavorir la seva elecció com a diputat de l'Assemblea Nacional Romanesa a les eleccions de l'any 1946. Va ser elegit membre del Comitè Central del Partit Comunista Romanès (1948), i fou vice-ministre d'Agricultura (1948-1950)i de les Forçes Armades (1950-1954). Com a director polític dels exercits va rebre el càrrec de General (1951-1953). Secretari General del partit en març de 1965 i al desembre de 1967, a la mort de Gheorghe Gheorghui-Dej, va ser elegit cap de l'estat de la República Popular de Romania.

[edita] Consolidació en el poder i projecció internacional

Arran de l'ocupació militar soviètica de Txecoslovàquia (1968) es va oposar a la política exterior de la URSS i va encetar un contradictori procès de independització respecte a la potència comunista. Es va apropar als Estats Units d'Amèrica, la República Federal d'Alemanya (RFA), França, Itàlia i el Regne Unit amb els que va establir relacions diplomàtiques. Al mateix temps va establir cooperacions amb la Xina i Iugoslàvia, i encetava una política de mà estesa cap els països del Tercer Món (tot i els conflictes que tingué amb alguns països àrabs pels llaços existents entre Romania i Israel). La seva projecció internacional la va enfortir per les contínues visites que Ceauşescu va fer per molts països (Regne Unit, URSS, Estats Units, França, Cuba i Egipte) entre d'altres.

A nivel intern, va començar un procès de denúncia del règim de Gheorghe Gheorghiu-Dej, rehabilitant a moltes de les seves víctimes com Lucreciu Patrascanu i Ana Pauker. També va intentar aplicar un seguit de mesures de descentralització (1970), però aquestes nomes foren petits intents de assentar l'administració romanesa per tot el territori. Al llarg de la primera meitat dels anys 70 del segle XX va augmentar el poder que tenia dins del Partit Comunista Romanès i dins de Romania. Així va ser nomenat President del Consell Suprem de Desenvolupament Econòmic i Social (1973) i al 1974 va afavorir tot un seguit de reformes estatals: Romania va passar de ser República Popular a República Socialista i es va crear el càrrec de President de la República Socialista de Romania, que va ser ocupat pel mateix Ceauşescu. D'altra banda el mateix any 1974 va ser reelegit Secretari General del Partit Comunista Romanès (PCR), mentre que la seva dona, Elena Ceauşescu, era elegida membre del Comitè Executiu.

Va ser a partir d'aquell moment quan Ceauşescu va començar a perdre contacte amb la realitat. D'una banda començaren tot un seguit de procesos de reformes per industrialitzar el país, així com la creacio de grans granjes i de cultius de grans extensions per poder arribar aconseguir una gran producció agrària. Amb el terratrèmol de 1976, que va afectar especialment a Bucarest, va començar tot el seguit de demolicions de barris sencers i de construcció de noves zones de residència mitjançant l'edificació de blocs d'habitatges que destroçaren pràcticament l'encant que tenia fins al moment la capital romanesa, anomenada per aquest motiu el Petit París o el París de l'Est d'Europa.

El règim comunista es va endurir encara més a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX. Desprès de les visites fetes a la Xina i a la República Democràtica de Corea del Nord va quedar impressionat pel culte a la personalitat que es portava a terme envers els liders dels partits comunistes d'aquells països. Per aquest motiu va intentar desenvolupar un culte a la seva personalitat i a la de la seva dona, tot defugint de la realitat que es vivia a Romania, a l'estil dels països asiàtics. També com a motiu de la nova orientació megalòmana del règim comunista, es va començar a construir damunt d'un barri destruit per les demolicions la Casa del Poble (Casa Poporului, actualment Palatul Parlamentului), que va esdevenir el segon edifici més gran de tota la Terra.

Amb una economia cada cop més debilitada, en part per la corrupció, en part per la poca innovació i renovació de tota la maquinària industrial i agrària, en mig d'un clima de paranoia col·lectiva i de manca d'elements tant importants com els aliments (que eren racionats), el règim de Ceauşescu es va anar degradant, fins al punt que aquest va perdre el suport que tenia dins de les Forces Armades, el partit comunista i la pròpia Securitate, que ell mateix controlava. Aquesta debilitació es va veure afavorida per un context internacional canviant, ja que al llarg de l'any 1989 es produïa la caiguda del mur de Berlín, la descomposició del bloc comunista a Europa i la finalització de la Guerra Freda. Malgrat això Ceauşescu va fer oïdes sordes a aquells que com Gorbatxov li reclamaven que aprofitès la celebració del XIV Congres del Partit Comunista Romanès (novembre de 1989) per afavorir l'inici d'un procès reformador i democràtic a Romania que hauria de permetre al comunisme romanès adequar-se a l'onada reformista que recorria Europa en aquell moment. Ceauşescu i els seus, descartant cap reforma i reclamant la seva via pròpia cap el Socialisme, van ser renovats en llurs càrrecs i establiren una nova orientació i objectius ecònomics que res tenien a veure amb la realitat de Romania.

[edita] El Complot i la caiguda: Revolució romanesa de 1989

Un mes més tard, coincidint amb una visita que Ceauşescu feia a l'Iran, una manifestació convocada per un mossèn hongarès a Timisoara (17 de desembre de 1989), va acabar desencadenant una revolta popular. Si bé inicialment l'exèrcit romanès va romandre al costat de Ceauşescu, aviat començarien les desercions. El 21 de desembre Ceauşescu aconsellat per alguns membres del seu cercle de confiança, format per membres del Politburó del Partit Comunista Romanès i alguns militars, va convocar una manifestació popular per què es mostres el suport que tenia. A aquesta manifestació els responsables del partit comunista de Bucarest de portar treballadors van dur obrers que procedien a peu des de les fàbriques a les afores de Bucarest i del torn de la nit, fet pel qual no havien dormit. En mig dels parlaments que Ceauşescu dirigia a la multitud i quan la manifestació era retransmesa a tot el país en directe, una part dels concentrats a la manifestació van començar a cridar Jos Ceauşescu! (Avall Ceauşescu!) en mig de la incredulitat de la majoria dels assistents a la manifestació. Desprès del pànic inicial es va tallar la emissió televisiva i la policia va dissoldre als incitadors. La manifestació va poder seguir i Ceauşescu va continuar parlant, però en aquell moment no es sabia ben bé que passava a Romania i començaven a córrer tota mena de rumors pel país. Tot i que el règim comunista es va apresurar a donar una imatge d'aparent normalitat, els preparatius per fer l'ultim acte ja estaven decidits.

La nit del 21 al 22 de desembre la mort en estranyes circumstàncies del comandant en cap de les Forces Armades, General Vasile Milea, deixava les Forces Armades en mans dels militars que preparaven un cop d'estat contra el règim de Ceauşescu. Entre aquests es comptaven els Generals Stanculescu i Neagoe (el primer era conseller personal de Ceauşescu i va ser un dels que va animar-lo a convocar la manifestació del dia 21 de desembre). Tot i que la normalitat era aparent, el 22 de desembre alguns membres del partit comunista, actuant conjuntament amb els militars, van preparar marxes des de les fàbriques cap al centre de Bucarest. Els obrers a l'arribar al centre de la ciutat començaren a fer aldarulls i a convidar a la gent a revoltar-se, començant així la Revolució Romanesa de 1989. Tot i que la polcia en un primer moment va actuar per detenir els aldarulls, aviat es va donar l'ordre de defensar únicament els edificis governamentals de possibles assalts. En mig d'un ambient de revolta popular i davant de la impassivitat de l'exercit i de la polícia (ja controlada pels golpistes) Ceauşescu va ser convidat per Stanculescu i per altres militars i alts càrrecs del partit a retirar-se a la residència presidencial de Snagov mentre es controlava la situació a la capital romanesa. Quan aquest va marxar en helicòpter de la seu del partit (actual seu del Senat Romanès), acompanyat de la seva dona i gent de la seva confiança del partit, els militars lliuraren el poder al govern de concentració constituit per Ion Iliescu i el Front de Salvació Nacional que es trobaven a la televisió romanesa. Mentresant la població de Bucarest era al carrer amb la sensació de que ells havien provocat la caiguda del dictador romanès.

Ceauşescu, ja conscient de la traició que havia sigut víctima per part d'alguns dels seus homes de confiança va fugir també de Snagov direcció cap el centre de Romania, on forces de la Securitate esperaven la seva arribada. Però abans d'arribar a aquest lloc va ser deixat a les proximitats de Targoviste, on fou detingut i jutgat en una farsa de judici que va ser grabat.

Stanculescu, que s'havia traslladat en persona a Targoviste, va ordenar que al final del judici s'executés a Ceauşescu. Davant de la por dels comandaments militars i dels soldats allà presents va comprar voluntats a canvi d'uns quants milions de lei (moneda romanesa). Així el 25 de desembre de 1989 Nicolae Ceauşescu i la seva dona Elena Ceauşescu van ser executats. Amb ells acabava el règim comunista instaurat a Romania d'ençà el 1947.

Precedit per: President de la República Popular de Romania Gheorghe Gheorghiu-Dej'

President de la República Socialista de Romania 1965- 1989

Succeït per: President de la República de Romania Ion Illiescu'