Esperanto

De Viquipèdia

Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto \| Gramàtica \| Lletres \| Fonologia \| Ortografia \| Vocabulari
Història
Història \| Zamenhof \| Protoesperanto \| "Unua Libro" \| Declaració de Boulogne \| "Fonament" \| Manifest de Praga
Cultura
Cultura \| Esperantistes \| Esperantujo \| Cine \| Internacia Televido \| La Espero \| Literatura \| Música \| Parlants natius \| Cultura popular \| Símbols \| Dia del llibre en esperanto
Organitzacions i serveis
Amikeca Reto \| Acadèmia d'Esperanto \| Kurso de Esperanto \| Enciclopèdia \| Pasporta Servo \| TEJO \| UEA \| SAT \| Congrés mundial \| Congrés juvenil
Associacions d'esperanto
Catalunya \| Espanya
Crítiques
Reformes \| Riisme \| Vs. ido \| Vs. interlingua \| Vs. novial
Temes relacionats
Llengua auxiliar \| Llengua artificial \| Ido \| Interlingua \| Novial \| Volapük \| Anacionalisme
Wikimedia
Portal \| Vikipedio \| Vikivortaro \| Vikicitaro \| Vikifonto \| Vikilibroj \| Vikikomunejo \| Vikispecoj

L'esperanto és un idioma artificial creat pel doctor polonès L. L. Zamenhof el 1887 com a resultat de 10 anys de feina. El primer llibre publicat va ser D-ro Esperanto. Lingvo internacia. Antaŭparolo kaj plena lernolibro, que significa "el Doctor Esperançat". Llengua Internacional. Pròleg i Llibre sencer d'aprenentatge". El pseudònim de Zamenhof, Esperanto, molt aviat es va convertir en el nom de l'idioma.

Taula de continguts

1 L'idioma
- 1.1 Vocabulari
  - 1.1.1 Exemples etimològics
2 Vitalitat
3 Enllaços externs

[edita] L'idioma

El primer llibre d'esperanto

L'esperanto està destinat a servir d'idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després de la llengua natal).

La major part del vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'origen indoeuropeu i també del llatí i el grec clàssics.

La gramàtica de l'esperanto es basa en 16 regles. L'alfabet és fonètic (cosa que significa que totes les paraules es pronuncien com s'escriuen i viceversa). Posseeix una estructura molt lògica (les mateixes terminacions de paraules per a les mateixes parts del diàleg (per exemple: -o per a substantius, -a per a adjectius, etc.). Presenta caràcter aglutinant, la qual cosa permet de forma sistemàtica la construcció de paraules combinant arrels, prefixos i sufixos. Això implica que a partir d'un nombre relativament petit d'arrels es poden expressar tots els conceptes possibles, cosa que en facilita l'aprenentatge a causa del reduït nombre d'elements que cal memoritzar.

Totes aquestes característiques fan que l'esperanto sigui més fàcil d'aprendre que qualsevol llengua natural, fins i tot per a parlants de llengües no europees.

Pare nostre en esperanto (?)

[edita] Vocabulari

El vocabulari s'ha extret de diferents idiomes. Algunes paraules noves tenen el seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el japonès, ja que són considerades internacionals; tanmateix, la gran majoria del vocabulari de l'esperanto té l'origen en les llengües romàniques –principalment del llatí, l'espanyol i el francès–, l'alemany i l'anglès.

[edita] Exemples etimològics

llengües romàniques:
- del llatí: abio (avet), sed (però), tamen (tanmateix), okulo (ull), akvo (aigua)
- del francès: dimanĉo (diumenge), fermi (tancar), ĉe (a, en, a casa de), frapi (colpir, picar, trucar), ĉevalo (cavall), butiko (botiga)
- de l'italià: ĉielo (cel), fari (fer), voĉo (veu)
- diverses: facila (fàcil), fero (ferro), tra (a través de), verda (verd)
llengües germàniques:
- de l'alemany: baldaŭ (aviat), bedaŭri (saber greu, lamentar), haŭto (pell), jaro (any), nur (només)
- de l'anglès: birdo (ocell), mitingo (míting), spite (malgrat), suno (sol), teamo (equip)
- diverses: bildo (imatge), fiŝo (peix), fremda (estrany, foraster), grundo (sòl, terreny), halti (aturar-se), hasti (afanyar-se), hundo (gos), ofte (sovint), somero (estiu), ŝipo (vaixell), vintro (hivern)
llengües eslaves:
- del polonès: celo (fi, objectiu), ĉu (partícula interrogativa), krado (graella, reixa), luti (soldar), moŝto (tractament honorífic)
- del rus: barakti (agitar-se, forcejar), serpo (falç), vosto (cua)
- diverses: klopodi (maldar, intentar aconseguir), krom (a més de, excepte), prava (just, legítim)
altres llengües indoeuropees:
- del grec: hepato (fetge), kaj (i), biologio (biologia), politiko (política)
- del lituà: du (dos), ju (com), tuj (de seguida)
- del sànscrit: budho (buda), nirvano (nirvana)
llengües uralianes:
- de llengües lapones: samea (lapó), boaco (ren), jojko (joik, cant tradicional lapó)
- del finlandès: lirli (remorejar), saŭno (sauna)
- de l'hongarès: cinci (xisclar el ratolí), ĉako (xacó), ĉardo (hostal), ĉardaŝo (csárdás, dansa hongaresa), ĉuro (esperma)
llengües semítiques:
- de l'hebreu: kabalo (càbala)
- de l'àrab: kadio (cadi), kaido (caid)
altres idiomes:
- del japonès: cunamo (tsunami), haŝio (bastonet), hajko (haiku), utao (uta, poema), zeno (zen)
- del xinès: toŭfuo (tofu)

[edita] Vitalitat

Bandera esperantista

És difícil dir quants parlants d'Esperanto hi ha. La majoria de les fonts fan referència a dos milions de parlants al voltant del món. No obstant això aquesta pot ser una estimació molt superficial.

Cada any hi ha centenars de nous títols (tant traduïts com originals) que es publiquen en Esperanto, a més de música i fins i tot pel·lícules. Algunes edicions poden excedir les cent mil còpies. També hi ha un gran nombre de periòdics, revistes, i estacions de ràdio transmetent en Esperanto. Vegeu Literatura esperantista.

La majoria dels esperantistes anhelen tenir contacte internacional i intercultural. Molts d'ells viatgen a convencions a trobar-se amb els seus vells amics i a fer noves amistats, tenir corresponsals en diferents parts del món, i de tant en tant estan disposats a proveir a esperantistes viatgers d'allotjament per alguns dies.

Aquest idioma gaudeix de molt bona salut a internet, on s'han comptabilitzat a la fi de 2001 més de 2.000 pàgines web, uns 200 fòrums de discussió i més de 2.000 adreces de correu electrònic d'esperantòfons de 95 països. Existeixen centenars d'organitzacions especialitzades o de temàtica general que usen aquesta llengua com llengua de treball.

Fins al dia d'avui, l'esperanto és el més reeixit de tots els idiomes artificials que hom ha creat. En 1999 la Universala Esperanto-Associo (l'Associació Mundial d'Esperanto) tenia membres en 119 països del món, i l'Universala Kongreso (Congrés Mundial) reuneix cada any de tres mil a sis mil esperantistes.

Frederic Pujulà i Vallés és considerat l'introductor i màxim difusor de l'esperanto a Catalunya.