Fobos (satèl·lit)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 18 d'agost de 1877.
Taula de continguts |
[edita] Nom
El seu nom prové de la mitologia grega i significa «pànic». Aquest nom va ser suggerit per l'astrònom Henry Madan que el va treure de la Ilíada on Fobos i Deimos (el pànic i el terror) són els dos acompanyants d'Ares, el déu de la guerra. Ja que el nom romà d'Ares és Mart, és adequat que els seus dos satèl·lits portin aquests noms.
[edita] Característiques físiques
Com tots els astres de la seva mida, Fobos és massa petit per tenir forma esfèrica, les seves dimensions són 27 x 22 x 18 km. Però tot i això, és més gran que l'altre sàtel·lit marcià, Deimos.
Segons mesures de la seva densitat, Fobos està compost per una barreja de roca i gel. La roca està formada per materials carbonosos, igual que els asteroides de tipus C. Imatges recents de la sonda Mars Global Surveyor indiquen que Fobos està cobert per una capa de regolit d'un metre de profunditat.
La superfície de Fobos presenta nombrosos cràters, el més gros del quals és el cràter Stickney. Aquest cràter és tan gran, comparat amb la mida del satèl·lit, que l'impacte que el va produir gairebé devia destruir-lo. També s'han observat solcs de 30 m profunditat, 150 m d'ample i 20 km de llarg que probablement van ser produïts per aquest impacte.
Un dels problemes que Fobos i Deimos plantegen als astrònoms és el problema dels orígens d'eixos xicotets astres. Certes raons s'oposen a què siguen asteroides capturats, però d'altres a què siguen cossos formats entorn del planeta i al mateix temps que ell. A més, Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit siga un fragment separat d'un altre astre major.
[edita] Característiques orbitals
Fobos orbita a tan sols 6.100 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, nomes és visible en el cel marcià com un punt molt brillant. El seu diàmetre és major i la seva òrbita és més baixa que la de Deimos, pel que és el més brillant dels dos.
Fobos pega una volta en torn de Mart en 7 h 39 min 14 s. El seu període de rotació dura exactament el mateix, d'això se'n diu rotació síncrona.
Al ser la seva revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix (de 24 h i 42 min), el satèl·lit pareix com si descriguera un moviment retrògrad: se'l veu al alba per l'Oest i posar-se per l'Est.
Una altra particularitat és que, al gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Fobos no es veu des de latituds de més de 69º. Des de la superfície del planeta s’observa com Fobos eclipsa parcialment al Sol.
S'ha observat que Fobos patix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer 100 milions d'anys abans que es produïsca la seva caiguda). Eixa acceleració no ha pogut ser explicada fins ara.
[edita] Vegeu també
| Sistema solar |
|---|
 |
| Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú |
| Lluna • Cinturó d'asteroides • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Cinturó de Kuiper • 2003 UB313 • Núvol d'Oort
Fobos • Deimos • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú • Plutó • Caront |
ca:Fobos (satèl·lit)
