Anarquisme
De Viquipèdia
L' anarquisme és un nom genèric que s'ha donat a les ideologies polítiques i moviments que promouen l'abolició del govern i de tota forma d'autoritat per aconseguir l'anarquia. Els anarquistes consideren que la societat podria estar més ben organitzada sense un govern i proposen diferents maneres de fer-ho.
La paraula anarquia prové del grec; combina el prefix grec negatiu "a-" i l'arrel de la paraula "poder". En sentit despectiu, s'usa com a sinònim de desordre, caos i desorganització. Un ús popular associa el terme a ésser rebel.
Taula de continguts |
[edita] Cos ideològic
Com que la no jerarquia és un dels pilars del moviment, han sorgit nombroses variants, a vegades lligades al marxisme, al ecologisme i, fins i tot, al capitalisme... Sovint s'identifiquen amb símbols que inclouen la "A" d'anarquisme en un cercle i amb colors com el vermell o el negre.
Els pensadors clàssics més rellevants són Proudhon, Bakunin i Kropotkin, tots de caràcter col·lectivista. A la fi del segle XIX, sorgeix una variant individualista basada en la filosofia de Max Stirner. Aquest nou corrent marca la diferència entre l'anarquisme clàssic i l'anarcoindividualisme.
El rebuig comú cap a l'Estat i tota forma de govern implica el seguiment d'estategies similars, excepte quan això implica un judici de valor sobre la propietat privada. Aquestes es basen en dos pilars (educació i desobediència civil), que en alguns casos implica un tercer (violència).
[edita] Pedagogia llibertària
L'educació és un pilar fonamental de la lluita antiautoritària. El moviment anarquista usa l'educació per tractar de construir l'individu lliurepensador, conscient, i crític que sia capaç de construir la futura societat anarquista. Mitjançant molts de recursos com ateneus llibertaris, publicacions periòdiques, edició i difusió de textes, creació d'alternatives educatives a les establertes, etc.
[edita] Desobediència civil
Per tal d'afeblir l'autoritat de l'Estat, els anarquistes proposen ignorar sistemàticament les lleis que els diferents governs imposin, guiant-se només per la estricta ètica personal o col·lectiva. A llarg termini, això hauria de suposar la inviabilitat de l'aparell repressiu de l'Estat, i la seva dissolució.
La desobediència civil implica accions no-violentes i coordinades amb el màxim nombre de persones possible, amb l'objectiu de que l'Estat es vegi desbordat a l'hora de reprimir a les masses.
Aquesta forma de lluita també es proposada per altres moviments, de caracter pacifista, per tal d'aconseguir determinats drets individuals o col·lectius.
[edita] Violència
Segons els anarquistes l'Estat o qualsevol institució que ostenta poder engendra violència, degut a que aquells que ostenten el poder són els que coarten la llibertat dels altres individus. Si bé alguns anarquistes son partidaris de l'ús de la violència com un mitjà per aconseguir els seus fins, a l'actualitat la majoria estan vinculats a moviments pacifistes.
L'anarquisme va aconseguir publicitat massiva per primera vegada durant la segona revolució industrial, quan alguns anarquistes assassinaren als líders russos el 1881; en la república francesa (1894); a Itàlia (1900), i en els Estats Units (1901). Són exemples d'alguns grups anarquistes violents: el nihilisme, l'insurrecionisme italià, i les cèl·lules anarquistes que atacaren els reis a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Algunes tendències anarquistes notablement no-violentes són el cristianisme llibertari, i l'anarcopacifisme. La convicció de que l'ús de la violència suposa repetir patrons de poder i autoritat els duu a rebutjar qualsevol tipus de violència, i proposen altres tipus de lluita.
[edita] Vegeu també
Formes i estils de govern
|
