Nicaragua
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Pro Mundi Beneficio (Pel benefici del Món) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà | ||||
| Capital | Managua 12° 9′N, 86° 16′O |
||||
| Ciutat més gran | Managua | ||||
| Govern
President
|
República Enrique Bolaños |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
129.494 km² (115è) 2,9% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens 2002 - Densitat |
5.628.517 (131è) 5.023.818 42 hab/km² (127è) |
||||
| Moneda | Córdoba (NIO) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-6) (UTC-6) |
||||
| Independència - Declarada - Reconeguda |
d'Espanya 15 de setembre del 1821 25 de juliol del 1850 |
||||
| Himne nacional | Salve a ti | ||||
| Domini internet | .ni | ||||
| Codi telefònic | +505 |
||||
| Gentilici | Nicaragüenc, nicaragüenca | ||||
| * Membre de l'OEA i l'ONU. | |||||
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Taula de continguts |
[edita] Història
En 1524 les dues primeres ciutats espanyoles (León i Granada) van ser fundades en el que avui és Nicaragua. Va existir com colònia d'aquesta potència europea fins a 1821, quan es va declarar la independència de Centreamèrica. En dues curts anys va passar de colònia a part d'un país independent, a part de l'Imperi Mexicà, a part d'un país independent altra vegada. Les Províncies Unides de l'Amèrica Central van sobreviure fins a 1840. Durant el segle XIX es van succeir diversos intents de reunificar Centreamèrica, sense èxit. Durant el segle XX la història de Nicaragua va estar fortament influenciada per diverses intervencions armades dels Estats Units, algunes directes i altres indirectes (donant suport financera i militarment als "contras", els contrarrevolucionaris, durant els governs sandinistas). Els Somoza van governar el país durant diverses dècades, fins a ser reemplaçats el 19 de juliol de 1979 pel govern esquerrà del FSLN, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional. El govern sandinista va sofrir la seva primera derrota electoral a principis dels anys 90 i no va aconseguir tornar al poder després d'aquesta data: des de llavors i fins a l'any 2004, els tres presidents electes han estat de la "coalicion contrària al Sandinismo". Actualment el president de Nicaragua és l'Enginyer Enrique Bolaños Geyer.
[edita] Política
Nicaragua és una república constituïda per 4 poders: Executiu, Legislatiu, Judicial i Electoral. El poder executiu és exercit per el president el qual és triat per a un període de 5 anys. El poder legislatiu està radicat en l'Assemblea Nacional (unicameral), formada per 90 diputats electes per 5 anys. Una Cort Suprema de Justícia s'encarrega de vigilar el sistema judicial. Les conteses electorals són responsabilitat del Consell Suprem Electoral. Administrativament, Nicaragua està divideixi en 152 municipis aglutinats en 15 departaments i 2 regions autònomes.
Veure llista de Presidents de Nicaragua
[edita] Subdivisió administrativa
Està conformat per 15 Departaments (entre parèntesis les seves capitals): Nova Segòvia (Ocotal), Madriz (Somoto), Estelí (Estelí), Chinandega (Chinandega), León (León), Managua (Managua), Masaya (Masaya), Carazo (Jinotepe), Granada (Granada), Rivas (Rivas), Chontales (Juigalpa), Boaco (Boaco), Matagalpa (Matagalpa), Jinotega (Jinotega) i Riu San Juan (San Carlos); també hi ha 2 Regions Autònomes: Atlàntic Nord (Bilwi) i Atlàntic Sud (Bluefields).
Els departaments i regions autònomes es divideixen al seu torn en municipis, que actualment són 152. L'últim que es va crear va ser San José de Bocay, en el Departament de Jinotega, desprenent-se de l'antic municipi del Cuá-Bocay, que actualment es denomina El Cuá.
[edita] Geografia
Té dos grans llacs : el Llac de Managua o Llac Xolotlán i el Llac de Nicaragua o Llac Cocibolca.
Managua, la capital té més d'un milió d'habitants. Les ciutats amb més de 100,000 habitants són: Estelí, Chinandega, León, Masaya, Granada, Matagalpa, Jinotega i Nova Guinea. Altres ciutats importants són: Ocotal, Somoto, Jinotepe, Rivas, Juigalpa, Boaco, Bilwi (Port Cabezas), Bluefields i San Carlos.
La Zona del Pacífic del país es caracteritza per ser la regió volcànica i lacustre del país. El primer volcà és el Cocigüina, situat en la Península Cocigüina en el Golf de Fonseca, li segueix la cadena volcànica dels Maribios, que acaba amb el Momotombito, un illot en el Llac Xolotlán, li segueixen altres volcans, com el Masaya, el Fustes i Concepción, aquests dos últims formen la Illa de Ometepe en el Llac Cocibolca. Els rius d'aquesta zona són curts sent els principals: Riu Negre, Riu Estero Real, Riu Vell i Riu Tipitapa el qual uneix els dos grans llacs. El Llac Cocibolca serveix com font al Riu San Juan, que desemboca en el Mar Carib.
La Zona Nord del país presenta regions seques en Les Segovias i muntanyenques i humides en Jinotega i Matagalpa. Aquestes zones serveixen de font a 2 grans rius: Riu Coco i Riu Gran de Matagalpa. La regió de Les Segovias presenta les cadenes muntanyenques de Dipilto i Jalapa que serveixen de frontera amb Hondures, en Jinotega es té a la Serralada Isabelia i en Matagalpa es troba la Serralada Dariense.
La Zona Central del país és també muntanyenc i serveix de font per a altre gran riu: Riu Amagat, a través de les seves tres fonts: Riu Siquia, Riu Mico i Riu Rama. Al llarg d'aquesta regió es desplaça la Serralada Chontaleña.
La Zona de l'Atlàntic del país és una gran planicie coberta de grans boscos, presentant-se grans rius que corren per les seves terres. Entre els principals rius que corren i desemboquen aquesta regió es tenen: Coco, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, Gran de Matagalpa, Kurinwás, Amagat i els seus afluents Siquia, Mico i Rama, Punta Grossa i San Juan. En la part nord d'aquesta zona es troben part de la Serralada Isabelia i Dariense i en el Sud un branc de la Chontaleña.
[edita] Economia
L'agricultura és la principal activitat econòmica. Destaquen els cultius de cotó, cafè, canya de sucre, banano, blat de moro i ajonjolí. La ramaderia és una activitat important. Els principals recursos miners són el or, el cobri, la plata i el plom. Té un escàs nivell d'industrialització. Els principals nuclis industrials estan situats en la zona occidental del país.
[edita] Demografia
La composició ètnica de Nicaragua és bastant homogènia i es basa principalment en els següents grups:
Ladinos (descendents europeus o barreja de descendents europeus amb indígenes) que habiten les zones del Pacífic, Nord, Centre i el agunas zones del caribe, corresponen a mes del 90% de la població. Nicaragua és un dels paises de centreamèrica amb menor component indígena igual que Costa Rica.
Grups minoritaris mes o menys purs que corresponen a un 9% de la població com són els:
Descendents africans (provinents en la seva majoria de Jamaica) corresponen a prop del 8% de la població i assenten particularment en la costa altlántica.
Miskitos que habiten principalment la Regió Autònoma Atlàntic Nord, sobre les riberes dels principals rius com el Coco, Wawa, Prinzapolka, Bambana i Gran de Matagalpa;
Mayangnas que habiten en la Regió Autònoma Atlàntic Nord en la zona de les mines i la Reserva de Bosawás en Jinotega, Creoles i Branques que habiten en la Regió Autònoma Atlàntic Sud, en la zona de la ciutat de Bluefields.
Descendents d'immigrants Xinesos, Jueus, Sirios i altres nacionalitats àrabs.
Geogràficament, la zona més poblada és la del Pacífic, tenint grans ciutats com Managua, amb més de 1 millon d'habitants, León amb més de 200,000 habitants i Chinandega, Masaya i Magrana amb més de 150,000 habitants. En el Pacífic es troben les principals universitats, centres de producció, ports i aeroports. La zona Nord té ciutats amb més de 100,000 habitants com: Estelí, Matagalpa i Jinotega on existeix població d'origen europeu, en la seva majoria descendents d'immigrants espanyols i alemanys. En zona pacífic sud incloent Managua també també es troba predomini de descendents europeus.
[edita] Cultura
[edita] Festes locals
- 19 de juliol; Triomf de la Revolució
- 14 de setembre; Batalla de San Jacinto
- 15 de setembre; Independència de Nicaragua
- 7 de desembre; Dia de La Purísima
[edita] Enllaços externs
|
|
|---|
| Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panamà |
| Països del Carib |
| Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Haití | Jamaica | República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago |
| Dependències: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos | Illes Verges Britàniques | Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico |
