Valònia
De Viquipèdia
| Wallonreye | |
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Namur |
| Població
|
|
| Superfície | 16.844 km² |
| Governador | Elio di Rupo |
| Idioma | Francès, való |
| Himne | Li tchant des wallons |
| Website www.wallonie.be | |
 |
|
 |
|
Valònia (en francès Wallonie, en való Walonreye) és una de les tres regions de Bèlgica. Té una extensió de 16.884 kilòmetres quadrats i una població de 3.290.000 habitants, repartits en cinc províncies:
Dins d'aquesta regió hi ha la Comunitat Germanòfona de Bèlgica, on la llengua oficial és l'alemany.
El nombre d'estrangers residents a Valònia és de 368.000 persones (l'11,4 % de la població local), principalment turcs, magrebins, grecs i espanyols. Aquest percentatge és més alt que a Flandes (on és del 4 %), però més baix que a Brussel·les (on és el 27,8 %). La religió dels valons és la catòlica, amb alguns grupuscles protestants. Entre els immigrants hi ha molts musulmans.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
A diferència de flandes, costaner i pla, Valònia és més accidentada, i compta amb algunes zones d'alçària muntanyenca. Aquestes zones són:
- Plateau de Recogne, a Luxemburg, amb el Coix Scalle (504 m) i l'altiplà d'Hesbaye.
- Plateau d'Hervé, entre Lieja i Luxemburg.
- Plateau de Leem, a la frontera entre Brabant i Limburg.
- Massís hercinià de Condroz, al Nord (entre 200 i 300 metres), entre els rius Sambre i Meuse.
- Les depressions esquistoses de Famenne (Namur) i Hautes Fagnes (Lieja).
- Els turons de les Ardenes, amb la màxima alçària de la Botrange (694 m).
Els principals rius del país pertanyen tots a la conca de l'Escaut (Escalda), i són els Lesse, Ourthe, Amblève, Sauer, Vesdre, Semois, Sambre, Mehaigne, Hermeton, Kline, Viroin, Dender i Semoy.
[edita] Economia
Tradicionalment, la Valònia ha estat sempre una regió minaire. El carbó de la conca Mons-Charleroi ha estat la font de la major part de lluites socials, puix que a Valònia arrelà ben aviat el socialisme, i de l'augment del poder econòmic i pes específic dels valons en la Bèlgica del segle XIX. Però el canvi econòmic i la industrialització de Flandes durant els anys cinquanta, juntament amb els procesos de reconversió de la siderúrgia, l'han vist posada en un segon ordre dins l'Estat belga.
A part de l'agricultura de Luxemburg, l'única zona econòmica important del país és la zona hullera ja esmenada, que ha fet que s'hi concentrin un munió d'indústries siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques. Lieja és un altre centre econòmic i industrial, amb siderúrgia i tèxtil, i actualment és qui treu endavant l'economia de la regió. També caldria destacar les indústries mecàniques de Namur i Nivelles, així com les de Verviers (tèxtil, mecàniques i elèctriques).
Com a dades, només afegir que l'índex d'atur el 1997 era del 14,1 %, més alt que el de Flandes, i el PIB per habitant era de 14.354 ecus (2,4 milions de pts), que suposava només el 26 % de Bèlgica.
[edita] Administració
Des del 1980 gaudeix d'autonomia amb una Assemblea i un Executiu propis, que tenen competències plenes en treball, transport, organització territorial, habitatges, medi ambient, economia i energia. Després de la signatura dels Pactes de Saint Michel del 1995, també tindrà més competències en comerç exterior i agricultura, però l'Estat belga es reserva les competències de la representació diplomàtica, moneda, defensa i justícia. Gaudeix d'un Conseil de la Region Wallonne, amb 75 membres escollits, i alhora forma part del Conseil de la Communauté Francophone, als quals uneix els 19 diputats per Brussel·les i els 25 de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Fins ara, Bèlgica s'ha declarat bilíngüe, però el fet que el 90 % dels valons no entenguin el flamenc els ha fet participar poc en les noves circumstàncies polítiques. La principal i única reivindicació és que, quan es renegocii el finançament autonòmic no es divideixi la caixa de la seguretat social sense establir un sistema compensatori, ja que molts valons es podrien quedar sense pensió.
La bandera oficial és groga amb el gall vermell, le coq hardy. L'himne és Tchant dès Walons, compost el 1902 per Hiller i Bovy, amb el vers Å prumi rang on l'mète po l'industrèye Et d'vins lès årts, èle riglatile ot'tant.
[edita] Enllaços externs
| Comunitats, regions i províncies de Bèlgica |  |
|
|---|---|---|
| Comunitats: |  Comunitat Francesa de Bèlgica |  Comunitat Flamenca de Bèlgica |  Comunitat Germanòfona de Bèlgica |
|
| Regions i províncies: | Flandes: Anvers | Flandes Oriental | Brabant Flamenc | Limburg | Flandes Occidental |
|
| Valònia: Hainaut | Lieja | Luxemburg | Namur | Brabant Való |
||
 Regió de Brussel·les-Capital |
||
