Erwin Rommel
De Viquipèdia
Erwin Johannes Eugen Rommel va néixer el 15 de novembre de 1891 a Heidenheim, un petit poble de Wurtemberg aprop d'Ulm, i va morir el 14 d'octubre de 1944 a Herrlingen. Va ser un militar alemany que es guanyà el sobrenom de La Guineu del desert (Wüstenfuchs) arran de les seves campanyes contra els aliats al nord d'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial
[edita] Biografia
Va participar a la Primera Guerra Mundial, primer com a alferes, ascendint després a tinent. Va combatre al front occidental i principalment als Alps, destacant principalment a la batalla de Caporetto, i en la presa de Longarone. En aquestes accions demostrà gran habilitat per la infiltració i les maniobres per sorpresa. Les seves actuacions li feren guanyar la Creu de Ferro de Primera Classe i la Medalla al Mèrit Militar.
Acabada la guerra, fou separat de l'exèrcit fins el 1933. El 1935 li fou concedit el comandament del batalló de la Cancillería. Amb l'ascens al poder del partit nazi i la política hitleriana de rearmament la seva carrera va donar un gir radical. Ja amb el grau de general, formà part del comandament central de'n Hitler des del començament de la Segona Guerra Mundial.
Durant la campanya contra França (maig-juny 1940) se li va concedir el comandament de la 7a Divisió Panzer, que pels seus ràpids avenços es guanyaria el sobrenom de "La divisió fantasma". En aquesta campanya Rommel va estar a punt de morir en diverses ocasions per la seva obsessió d'anar sempre al davant de les seves tropes, cosa que li va fer guanyar bona fama a l'exèrcit.
[edita] L'Africa Korps
El febrer de 1941 les tropes italianes, que des de Líbia havien intentat envair Egipte, van ser ridiculament derrotades per un exèrcit britànic que no era ni la meitat de nombrós. Hitler va decidir enviar tropes alemanyes, que serien conegudes com l'Àfrika Korps, per ajudar els italians. Rommel va ser nomenat comandant de totes les tropes de l'eix al Nord d'Àfrica.
Des de que va desembarcar, Rommel es va proposar fermament l'objectiu d'arribar fins al canal de Suez, expulsant així els britànics d'Egipte. A Líbia, les tropes britàniques havien ocupat els ports principals de la Cirenaica, Benghazi i Tobruk, però s'havien aturat per refer-se i aprovisionar-se. Rommel va atacar ràpidament i va aconseguir expulsar a l'enemic de Libia, menys del port de Tobruk, que va quedar assetjat.
Llavors es va llençar la gran ofensiva alemanya contra la URSS i la campanya d'Àfrica va quedar en segon pla per l'estat major alemany. A causa d'això, els britànics es van refer i van tornar a ocupar la Cirenaica en els primers mesos de 1942. Amb moltes perdues Rommel es va quedar com al punt de partida, però no es va rendir.Malgrat que la manca de reforços i que els subministraments es tornaven escaços degut al control dels britànics del Mediterrani, l'Afrika Korps va llençar una victoriosa ofensiva que va expulsar els britanics de Libia. Quan va caure Tobruk el 20 de juny de 1942, Rommel va ser ascendit a mariscal de camp.
Llavors l'Afrika Korps va entrar a Egipte i va aturar-se el dia 30 de juny a la línia de l'Alamein, última defensa dels britànics per inetentar frenar l'avanç alemany fins als seus objectius: el port estratègic d'Alexandria i el canal de Suez.
Rommel, però, mai veuria el seu somni acomplert. Quan les seves tropes es van aturar a la línia de l'Alamein no tenien subministraments ni recursos i van haver de disposar-se a la defensiva. Mentrestant Rommel va tornar a Alemanya, greuement malalt d'ictericia.
Sota el comandament del general Bernard Law Montgomery, els britànics, amb una gran superioritat de recursos tant materials com humans, van atacar l'Afrika Korps. Era el 24 d'octubre de 1942. Començava la batalla més decisiva de la campanya. Rommel, encara malalt va haver de tornar a fer-se càrrec de la situació, però quan va arribar, tot estava perdut. Els britànics van capturar o matar a més de la meitat de les tropes de Rommel, que durant els mesos següents va haver de retirar-se sota la constant pressió de l'enemic.
A més a més, el novembre de 1942, els nordamericans van desembarcar a Algèria i al Marroc, envoltant-lo. Després d'una última resistència a Tunísia, les tropes de Rommel van ser finalment derrotades i un gran nombre d'elles capturades la primavera de 1943.
[edita] La invasió de Normandia
Rommel va fer-se càrrec del grup B de l'exercit alemany per defensar el nord de França de la imminent invasió aliada. En aquella època, totalment desenganyat de Hitler i el nazisme, va mantenir contactes amb els conspiradors que pretenien acabar amb el Führer. El dia del desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), Rommel havia anat a alemanya, ja que era l'aniversari de la seva esposa i li volia regalar unes sabates. Les sabates que varen costar la guerra en dirien molts després.
A les primeres setmanes de lluites, Rommel va ser ferit en un atac aeri i es va fracturar el crani. Durant la seva conval·lescència, els conspiradors van intentar matar a Hitler, però van fallar. Tot i no estar massa implicat en el pla, Rommel va ser blanc de les ires de Hitler que li va deixar escollir entre sucidar-se o ser jutjat i executat per un tribunal. Rommel, per protegir la seva familia, va optar per suicidar-se.
Va ser molt plorat pels alemanys, que desconeixien la veritat de la seva mort, i pels comandants aliats que l'admiraven profundament.
