Tractat de Maastricht
De Viquipèdia
El Tractat de Maastricht és el nom amb què és coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on es signà l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991). Fou un acord signat el 7 de febrer de 1992 pels membres de la Unió Europea. Entrà en vigor l'1 de novembre de 1993 i portà a la creació de la Unió Europea que en endavant substituexi a la Comunitat Europea i fou el resultat de la resolució separada de varies negociacions en temes d'unió monetària i política.
Taula de continguts |
[edita] El tractat
Els acords fonamentals del tractat són els següents:
- Creació d'una moneda única per a tots els països de la UE (l'Euro) en base a una cistella de divises formada per totes les monedes de la unió.
- Introducció de l'estructura de tres pilars:
- El pilar comunitari. (el qual hereda les competències econòmiques i comercials de la CE)
- El pilar de Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).
- El pilar de justícia i assumptes interiors.
Originalment, la Comunitat Europea (CE) tractava fonamentalment temes de matèria econòmica i comercial. La Comissió Europea i el Tribunal Europeu de Justícia, ambdós independents dels governs de la CE tenia molt poder també. El Parlament Europeu, el qual és directament elegit per els ciutadans dels estats membres, tenia també algun poder i els governs nacionals tenien la part restant de poder. Des de mitjans dels anys 80, s'adoptà progressivament el sistema de votació majoritària. Aquest sistema, al qual s'anomenà "Mètode Comunitari", es basa en el supranacionalisme, ja que les institucions internacionals que ostenten un gran poder no estan directament controlades pels governs dels estats membres i es poden donar casos en que els estats hagin d'adoptar decisions que no comparteixen.
Arribats a aquest punt, es desitjava afegir competències en temes de política exterior, militar i de seguretat a la CE. No obstant, alguns estats membres consideraven aquestes àrees massa sensibles per ser gestionades per la CE i que el poder dels governs dels estats en aquests temes havia de ser més gran del que tenien fins al moment. Això implicava utilitzar un sistema intergovernamental, per oposició al sistema supranacional que s'estava utilitzant. Altres estats membres, però, temien que convertir la CE en un sistema intergovernamental socavaria el poder de les institucions internacionals independents (la Comissió Europea, el Tribunal Europeu de Justícia i el Parlament Europeu). Per sol·lucionar aquest conflicte es decidí desenvolupar l'estructura de tres pilars (un primer pilar amb competències econòmiques, un segon pilar amb competències de política exterior i un tercer pilar amb competències en justícia)
[edita] Els tres pilars
El pilar central, el primer, és l'anomenat Pilar Comunitari. Hereda la majoria de competències que fins al moment desenvolupava la Comunitat Europea. El Tractat de Maastricht, però, aporta grans novetats a aquest pilar:
- Reconeixement d'una ciutadania europea.
- Creació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).
- Es declarà la cohesió econòmica i social dels estats membres com un objectiu de la unió. A partir d'aquí sorgeixen els anomenats Fons de Cohesió.
- Promou la cooperació en temes de formació i investigació, transport, mèdi ambient i altres competències d'àmbit nacional.
- Es dota de més competències al Parlament Europeu. Es reforma la Comissió Europea, es crea el Comité de les Regions i s'estableix la futura creació del Banc Central Europeu.
El segon pilar, compren les àrees de política exterior i militar. S'estableix una Polítia Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) amb la finalitat d'empendre accions conjuntes de cara a l'exteriors. El poder de decisió sobre aquestes polítiques reacu en el Consell Europeu.
EL tercer pilar, és el que compren les àrees de justícia i seguretat interior. La principal aportació del Tractat de Maastricht a aquest camp és la creació de l'Europol, el que en un futur se suposa que ha d'esdevenir una policia europea i el foment de la cooperació en termes de terrorisme, immigració, delinqüència internacional... En aquest àmbit cal destacar també que dos anys abans (1990) s'havia signat el Conveni de Schengen que possibilita la lliure circulació de persones entre els països membres.
La ratificació del tractat per els estats membres es trobà amb nombroses dificultats. Cal tenir en compte que la crisi econòmica que patia Europa l'any 92, la debilitat del Sistema Monetàri Europeu davant els atacs especulatius i la incapacitat de la Comunitat Europea per intervenir en el conflicte dels balcans provocaren un augment del euroescepticisme. A França es realitzà un referendum en el qual només un 51,05% votà a favor d'aprovar-lo. A Dinamarca es rebutjà el tractat original. I a Gran Bretanya, la ratificació la dugué a terme el parlament on per un ajustat marge el govern de John Major aconseguí el suport per ratificar-lo.
Amb els anys, el tractat ha sofert algunes modificacions.
[edita] Vegeu també
- Unió Europea
- Europa
- Comunitat Econòmica Europea
- Comunitat Europea
- Sistema Monetàri Europeu
- Unió Econòmica i Monetària
- Acta Única Europea (1987)
- Tractat d'Amsterdam (1999)
[edita] Enllaços
- Tractat de la Unió Europea - (versió original en castellà, sense les modificacions posteriors)
- Text consolidad actual (versió en castellà)
- Versió en PDF (en castellà)
- Història de la Unió Europea - El Tractat de Maastricht (en castellà)