Serbocroat
De Viquipèdia
|
српскохрватски / srpskohrvatski |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | serbi, croat, bosnià |
| Parlat a: | Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Montenegro i Europa Central per part d'immigrants |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 17 a 22 milions |
| Rànquing: | 38è o inferior |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Montenegro. |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | sh |
| ISO 639-2 | antigament: scr, scc |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | SRC |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Va nàixer com a tal en el segle XIX, a conseqüència de l'Acord de Viena entre filòlegs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-štokavski de variant ijekavski, originari de Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari comú a ambdós pobles.
En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques.
Actualment és normal la referència al serbocroat com diasistema, i són molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosnià-musulmans) els que refusen referir-se al serbocroat com un únic idioma.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes
Els principals dialectes del diasistema serbocroat són el štokavski, el čakavski i el kajkavski. Els noms d'aquests dialectes deriven de la forma del pronom relatiu "que" en cada dialecte (respectivament: što, ča i kaj). La llengua literària de tot el diasistema està basada en el dialecte štokavski.
Una altra classificació divideix al diasistema serbocroat en dues variants principals: l'ekavski, oriental o sèrbia, i la ijekavski, occidental o croat. No es tracta pròpiament de dialectes, sinó de variants en relació a l'evolució de la vocal protoeslava "jat".
Exemples:
Ekavski: devojka, zvezda, mesto, razumeti
Ijekavski: djevojka, zvijezda, mjesto, razumjeti
[edita] Sistema d'escritura
El serbocroat té dos sistemes d'escriptura l'alfabet llatí i l'alfabet ciríl·lic. L'estàndard croat utilitza només el llatí i l'estàndard serbi n'utilitza tots dos.
L'escriptura en ambdós alfabets és totalment fonètica: a cada lletra li correspon un únic i invariable so. La correspondència entre l'alfabet llatí serbi (i croat) i el ciríl·lic serbi és total, i és com segueix:
| Ciríl·lic | Llatí | |||
| А а | A a | Н н | N n | |
| Б б | B b | Њ њ | Nj nj | |
| В в | V v | О о | O o | |
| Г г | G g | П п | P p | |
| Д д | D d | Р р | R r | |
| Ђ ђ | Đ đ | С с | S s | |
| Е е | E e | Т т | T t | |
| Ж ж | Ž ž | Ћ ћ | Ć ć | |
| З з | Z z | У у | U u | |
| И и | I i | Ф ф | F f | |
| Ј ј | J j | Х х | H h | |
| К к | K k | Ц ц | C c | |
| Л л | L l | Ч ч | Č č | |
| Л љ | Lj lj | Џ џ | Dž dž | |
| М м | M m | Ш ш | Š š |
[edita] Vocals
Les vocals del diasistema serbocroat són les mateixes que en castellà (a, i, i, o, u). Es pronuncien pràcticament igual, si bé la e és un poc més oberta. No obstant, hi ha una diferenciació entre vocals curtes i llargues. També pot considerar-se l'existència d'una vocal neutra, ja que l'anomenada a "mòbil" o "flotant" se sol pronunciar de forma molt breu i quasi com a vocal neutra.
[edita] Gramàtica
En el diasistema serbocroat hi ha set casos gramaticals: Nominatiu, Genitiu, Datiu, Acusatiu, Vocatiu, Instrumental i Locatiu. Com en la resta d'idiomes eslaus amb sistema de casos, els adjectius es declinen de forma lleugerament diferent dels substantius.
Es distingeixen tres gèneres gramaticals: masculí, femení i neutre. Dins del gènere masculí, s'estableix una distinció entre animat i no animat.
Hi ha dos números gramaticals: singular i plural.
[edita] Història
Des que els idiomes eslaus van començar a separar-se i a divergir entre si, la llengua dels serbis va passar per diversos estats, que a grosso modo poden representar-se com:
- Període d'escriptura glagolítica
- Introducció de l'escriptura ciríl·lica
- Període palege-eslau de redacció sèrbia (final del segle XII)
- Període d'influència russa (primera meitat del segle XVIII)
Es considera que el pare de la llengua serbocroata moderna va ser el lingüista autodidacta Vuk Stefanovic Karadžic (1787-1864). Impulsat per l'eslovè Jernej Kopitar, destacat eslavista, i amb la seua ajuda professional, Vuk Karadžic va començar a recopilar obres artístiques populars i a treballar en el primer manual de gramàtica sèrbia, que va publicar a Viena en 1814 baix el títol de "Gramàtica de l'idioma serbi", i posteriorment va escriure el primer diccionari serbi amb gramàtica, que va publicar en 1818.
Les reformes introduïdes per Vuk Karadžic van trobar una forta oposició en cercles conservadors, ja que elevava la llengua popular a la categoria de llengua literària, alhora que introduïa noves lletres en l'alfabet cirílico i eliminava les que havien quedat obsoletes. Vuk Karadžic va introduir el famós principi: "escriu com parles, parla tal com s'escriu".
Aquestes reformes van tenir el seu ressò a Croàcia amb reformes semblants introduïdes per lingüistes com Ljudevit Gaj, qui també va afavorir al mateix dialecte triat per Vuk Karadžic per a la seua reforma: el dialecte neo-štokavski, de variant ijekavski, originari d'Hercegovina oriental. Ljudevit Gaj, igual que Vuk Karadžic i Jernej Kopitar, va ser un dels impulsors de l'anomenat moviment il·liri, més tard iugoslau (sudeslau), amb el que es pretenien defensar les identitats culturals i lingüístiques dels eslaus del sud en oposició als grans imperis, entre els quals es trobaven dividits els seus territoris: el Imperi austrohongarès i el Imperi Otomà.
L'Acord Literari de Viena de 1850 entre filòlegs i literats serbis i croats va consolidar aquestes idees sobre la incorporació de l'idioma popular al llenguatge literari, al mateix temps que va unificar criteris sobre el llenguatge literari d'ambdues nacions, que passava a tenir una forma comuna.
En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques
[edita] Vocabulari
- Serbi: српски, srpski
- Hola: здраво, zdravo
- Arreveure: до виђења, do viđenja
- Gràcies: хвала, hvala
- Sisplau: молим, molim
- Com estàs?: Како си?, Kako si?
- Com està (vostè)?: Како сте?, Kako ste?
- Bé: добро, dobro
- Sí: да, da
- No: не, ne
- Comprenc: разумем, razumem
- No comprenc: не разумем, ne razumem
[edita] L'estàndard Serbi (Llengua sèrbia)
L'estàndard serbi forma part del diasistema, parlat per uns 10 milions de persones. La forma estandarditzada sèrbia del serbocroat es parla en la República de Sèrbia (incloent les regions autònomes de Voivodina i Kosovo). Variants intermèdies entre ambdues formes es parlen en Bòsnia-Hercegovina i Montenegro (en els últims temps es treballa en l'elaboració d'una forma estandarditzada bosniana, i alguns també reclamen una forma estandarditzada montenegrina).
Aquesta estardització està basada en el dialecte Štokavski igual que el croat.
[edita] L'estàndard croat (Llengua Croata)
L'estàndard croat (hrvatski), es diferencia del serbi en el sistema d'escriptura, ja que el croat només utilitza l'alfabet llatí en comptes d'ambos alfabets, ciríl·lic i llatí, utilitzat en el serbi. Aquest estàndard està basat en el dialecte Štokavski amb algunes influències del Čakavski i el Kajkavski.
El sitema croat és l'idiona oficial de la Repúbilca de Croàcia i, juntament amb el Bosnià i el Serbi, és una de les tres oficials de Bòsnia-Hercegovina.
No hi ha una definició oficial de l'idioma croat de per se, però hi ha l'Institut de la llengua i lingüística croata.
