Cas nominatiu
De Viquipèdia
| Casos gramaticals |
|---|
| Llista de casos gramaticals |
| Cas abessiu |
| Cas ablatiu |
| Cas absolutiu |
| Cas adessiu |
| Cas adverbial |
| Cas al·latiu |
| Cas benefactiu |
| Cas causal |
| Cas causal final |
| Cas comitatiu |
| Cas datiu |
| Cas dedatiu |
| Cas delatiu |
| Cas disjuntiu |
| Cas distributiu |
| Cas distributiu temporal |
| Cas elatiu |
| Cas essiu |
| Cas essiu formal |
| Cas essiu modal |
| Cas excessiu |
| Cas final |
| Cas formal |
| Cas genitiu |
| Cas il·latiu |
| Cas inessiu |
| Cas instructiu |
| Cas instrumental |
| Cas latiu |
| Cas locatiu |
| Cas modal |
| Cas multiplicatiu |
| Cas objectiu |
| Cas oblic |
| Cas partitiu |
| Cas possessiu |
| Cas postposicional |
| Cas preposicional |
| Cas prolatiu |
| Cas prosecutiu |
| Cas separatiu |
| Cas sociatiu |
| Cas sublatiu |
| Cas superessiu |
| Cas temporal |
| Cas terminatiu |
| Cas translatiu |
| Cas vial |
| Cas vocatiu |
| Arranjament morfosintàctic |
| Cas absolutiu |
| Cas acusatiu |
| Cas ergatiu |
| Cas instrumental |
| Cas instrumental comitatiu |
| Cas intransitiu |
| Cas nominatiu |
| Declinació |
| Declinació catalana |
| Declinació anglesa |
| Declinació alemanya |
| Declinació llatina |
| Declinació grega |
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms. Alguns escriptors en llengua anglesa usen el terme cas subjectiu en lloc de nominatiu, per a remarcar les diferències entre el nominatiu bàsic i la manera com s'utilitza en anglès.
El nominatiu marca, generalment, el subjecte d'un verb o el seu atribut. El cas nominatiu es troba al llatí i al grec, entre altres llengües. En català, el nominatiu només es reflecteix, com els altres casos llatins, en els pronoms personals (jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles). Quant a la primera i la segona persona del plural, la terminació "-altres" és característica del nominatiu i s'afegí durant l'Edat Mitjana quan feien de subjecte. D'aquí l'oposició nosaltres/nos i vosaltres/vos.
El nominatiu és la forma més comú i natural per a certes parts de la parla, tals com els noms, adjectius, pronoms i menys sovint els numerals i els participis, i a vegades no indiquen cap relació especial amb altres parts del discurs. Per tant, en algunes llengües el cas nominatiu no està marcat, és a dir, és l'arrel de la paraula mateixa.
En llengües nominatives absolutives, el cas nominatiu marca el subjecte d'un verb transitiu o el subjecte voluntari d'un verb intransitiu, però no un subjecte involuntari d'un verb intransitiu (pel qual s'utilitza el cas absolutiu).
