Margaret Thatcher

De Viquipèdia

Margaret Hilda Thatcher, coneguda com a Margaret Thatcher, i de nom de naixement Margaret Hilda Roberts (Anglaterra, 1925) Política anglesa, primera ministra britànica de 1979 a 1990.

Margaret Thatcher va nèixer el 13 d'octubre de 1925 a Grantham. Va estudiar ciències químiques en la Universitat d'Oxford, on hi va treballar quatre anys com investigadora. En 1951 va casar amb Dennis Thatcher, un alt executiu de la indústria petrolífera, qui la va introduir en la política.

En 1953 va començar a estudiar dret tributari. Va ingressar en el Partit Conservador, del que el seu marit ja era membre, i en 1959 va guanyar un escó en la Càmera dels Comuns. Dos anys més tard va ser nomenada secretària d'Estat per a Assumptes Socials, i després ministra d'Educació i Ciència, durant el mandat del conservador Edward Heath.

Va abolir la normativa que ordenava la distribució gratuïta de llet en les escoles, la qual cosa va provocar una onada de protestes. Considerada la líder més enèrgica de l'ala dreta del Partit Conservador, va aconseguir desplaçar a Heath del lideratge del partit, que va ocupar des de 1975.

Va elaborar un programa rigorós contra la crisi de l'economia britànica mitjançant la reducció de la intervenció estatal. Els seus postulats principals van ser, doncs, el liberalisme i el monetarisme estrictes. També va tendir a retallar els serveis socials.

Va estudiar la renegociació per a la participació del Regne Unit en la CEE i l'abolició del poder sindical. El seu programa va rebre el suport de l'opinió popular, i en 1979 va aconseguir que els conservadors accedissin al poder per ampli marge: es va convertir així en la primera dona britànica que ocupava el càrrec de primera ministra.

Durant el seu govern va aconseguir reduir la inflació i millorar la cotització de la lliura esterlina. No obstant això, va disminuir la producció industrial, amb el consegüent increment de l'atur, triplicat des de la seva pujada al poder. Van proliferar, a més, les fallides d'empreses i bancs.

En 1982, Thatcher va intervenir enèrgicament en el conflicte de les Malvines. La seva actitud va ser bé vista per l'opinió pública britànica i aquest mateix any va tornar a obtenir la victòria electoral, aquesta vegada amb la majoria més folgada assolida per un candidat des de 1935.

En 1984 es va enfrontar a greus conflictes socials, especialment la vaga dels miners, que va reprimir amb duresa.

A l'octubre d'aquest mateix any, durant un congrés del seu partit que se celebrava en l'hotel Brighton, va esclatar una bomba col·locada per un grup de republicans extremistes irlandesos –Thatcher donava suport la retenció de l'Ulster pel regne Unit–, atemptat del que va sortir il·lesa.

Com a cap de govern va continuar la seva política neoliberal, la privatització d'empreses estatals, de l'educació i els mitjans d'ajuda social, la lluita contra l'atur i la limitació de les vagues.

Respecte al conflicte de l'Ulster, va propiciar l'obertura de converses amb la República de Irlanda i va reforçar la legislació antiterrorista.

En 1987 va guanyar de nou les eleccions, però en aquesta ocasió per un marge molt més reduït. La seva negativa a la unió social i política del Regne Unit amb Europa i la imposició de l'impost regressiu, la poll tax, va provocar una polèmica generalitzada que la va enfrontar al seu propi partit. No li va quedar altra alternativa que dimitir i li va succeir John Major.

Va anar la primera dona europea que va ocupar el càrrec de primer ministre. El seu estil per dirigir els assumptes d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seva forta política monetarista li van valer el sobrenom de la Dama de Ferro.