Mao Zedong

De Viquipèdia

Nom Noms Tradicional 毛澤東 潤芝¹ Simplificat 毛泽东 润芝 Pinyin Máo Zédōng Wade-Giles Mao Tse-tung Alfabet Fon. Int. /mau̯ː tsɤtʊŋ/ Escoltar Cognom: Mao ¹Originalment 詠芝 (咏芝)

毛泽东 també es pot trobar escrit com Mao Tse Tung, Mao Tse-Tung o Mao Zhe Tung

Mao Zedong (?), estadista i poeta xinès (Shaosan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Beijing, 9 de setembre de 1976) Al 1921 va ser un dels fundadors del Partit Comunista de Xina. Va revoltar els pagesos i intentà un aixecament a Hunan, però fracassà. Progressivament imposà els seus criteris a dins el partit, arribant a cap del moviment comunista al 1935. Al 1949 després d'una llarga guerra civil proclamà la República Popular de Xina.

Va ser President del Politburó del Partit Comunista de Xina des del 1943 i president del Comitè Central del Partit Comunista de Xina des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa Xina com a resultat de la victòria en la guerra civil xinesa i en funda la República Popular de la Xina el 1949.

Mao va desenvolupar una branca sinificada del marxisme-leninisme coneguda com a maoisme, en paral·lel a la ideologia política de l'estalinisme, i mentre estava en el poder va colectivitzar l'agricultura durant l'anomenat Gran Salt Endavant. Va crear, i més tard trencar, l'aliança amb la Unió Soviètica. Més endavant va encetar la Revolució Cultural.

A Mao se li reconeix la creació d'una Xina unificada, en pau i sense dominació estrangera per primer cop des de la Guerra de l'opi; al mateix temps és molt criticat pels episodis de gana de 1958–1961 i per la violència que va acompanyar la Revolució Cultural.

[edita] Culte a Mao

Una de les raons per les quals Mao és més recordat és el culte a Mao, el culte a la personalitat que es va crear al seu voltant. Mao es presentava com un enemic dels terratinents, homes de negocis i de les potències d'Occident, particularment els Estats Units. Per altra banda, declarava ser aliat dels camperols i treballadors. Tot i que el culte a la personalitat topi amb els ideals del marxisme, sembla que Stalin va començar a endegar un culte a la personalitat i, també, Lenin encara que aquest va desitjar obertament que no es construís cap monument abans de la seva mort.

Mao va dir al congrés del partit de Chengdu, manifestant-se favorable als cultes a la personalitat, inclòs en personatges com Stalin:

"Hi ha dos tipus de culte a la personalitat. Un és sa, com és venerar homes com Marx, Engels, Lenin i Stalin. Perquè sostenen la veritat en les seves mans. L'altre és un culte a la personalitat fals, no analitzat i cec."

El 1962, Mao va proposar la creació del Moviment d'Educació Socialista, el qual havia de protegir als camperols de les temptacions del feudalisme i el capitalisme que pensava estaven començant a sorgir en les àrees rurals. Es va publicar una gran quantitat de propaganda en la qual Mao era la figura central. Nombroses tanques i cançons es referien a Mao com El sol vermell en el centre dels nostres cors i el salvador del poble.

El culte a Mao va ser vital pel llançament de la Revolució Cultural. La joventut xinesa havia crescut sota el règim comunista i se'ls havia inculcat l'amor cap a Mao. Aquesta és la raó per la qual en aquesta revolució es van convertir en els seus principals seguidors.

A l'octubre de 1966 es van publicar les Cites del President Mao, llibre recopilat per Lin Biao, amb cites i dites de Mao. Als membres del partit se'ls exigiria dur sempre damunt aquest llibre. Al llarg dels anys la imatge de Mao apareixia a tot arreu, en tots les llars, oficines i comerços. Les seves dites apareixien en publicacions escrites de qualsevol naturalesa.

[edita] Retrat de Mao

Mao no és només un president de la Xina, és la figura que retorna o crea l’orgull nacional al poble xinès. Pacifica i unifica el seu país i s’erigeix com figura pseudodivinitzada del maoisme. La seva imatge es difon sistemàticament des d’enclavaments significatius com places o encapçalaments de locomotores. El seu retrat substitueix divinitats antigues en llocs tan casolans com cuines. Es veneren escultures i es produeix tot tipus d’objecte amb la seva efígie com clauers i s'imposa el seu vestit que influencia la moda d’occident amb el coll mao.

El primer dia d’octubre, se celebra la creació de la República Popular Xina, dia en què es canvia la pintura que penja a la tribuna de la plaça de Tiananmen. Aquestes pintures estan fetes copiant la que va pintar Zhang Zhenshi el 1950, Chairman Mao Zedong, 91 x 69 cm. El 3 de juny del 2006, el quadre Chairman Mao Zedong s’havia de posar a subhasta, però davant l’allau de crítiques que es desfermaren per internet, es va suspendre la subhasta el 28 de maig del 2006. La darrera noticia d’aquest afer és que l’antic propietari dona la pintura al Museu xinès.

El periodista Yu Dongyue que es va manifestar amb dos amics a la revolta de 1989, va ser acusat per tirar pintura al retrat de Mao Zedong de la plaça de Tiananmen, la premsa recull que van ser els mateixos manifestants que els van entregar a la policia. Yu Dongyue va passar 14 anys a la presó. Diferents organitzacions han denunciat tractes vexatoris i tortures durant el seu empresonament.