Willy Brandt
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 30è Canceller d'Alemanya (4rt de la República Federal) |
|---|---|
| Periode: | 21 d'octubre de 1969 - 6 de maig de 1974 |
| Precedit per: | Kurt Georg Kiesinger (CDU) |
| Succeït per: | Helmut Schmidt (SPD) |
| Naixament: | Lübeck (Lübeck, Alemanya), 18 de desembre de 1913 |
| Mort: | Bonn (Bonn, Alemanya), 8 d'octubre de 1992 |
| Partit polític: | Partit Socialdemòcrata Alemany |
 |
|---|
| Premi Nobel |
Willy Brandt (18 de desembre de 1913 - 8 d'octubre de 1992) fou un polític alemany que ocupà el càrrec de canceller de 1969 fins el 1974. Una de les característiques de la seva política, anomenada "Ostpolitik", fou la de millorar les relacions amb la República Democràtica Alemanya, Polònia i la Unió Soviètica, cosa que li féu merèixer el Premi Nobel de la Pau el 1971.
Taula de continguts |
[edita] Anys de guerres
Willy Brandt va néixer amb el nom de Herbert Ernst Karl Frahm a Lübeck, Alemanya, fill de mare soltera. Va començar a treballar com a aprenent a la consigna de vaixells F.H.Bertling. Als setze anys s'uneix a les Joventuts Socialistes, i un any després al Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD); però aviat el va deixar pel més esquerrà Sozialistischen Arbeiterpartei Deutschlands, que estava aliat amb el POUM a Espanya i amb el ILP (Independent Labour Party) a Gran Bretanya.
El 1933 i amb el profit d'allò que havia après a la consigna portuària, s'escapa de l'Alemanya nazi cap a Noruega. És en aquesta etapa on utilitza per primera vegada el pseudònim de Willy Brandt. El 1934 prengué part en la fundació de la Oficina Internacional d'Organitzacions Revolucionàries Juvenils, i en fou escollit secretari.
El 1936 Brandt visita Alemanya disfressat d'estudiant noruec, sota el nom de Gunnar Gaasland. El 1937 treballa de periodista a l'Espanya immersa en guerra civil. Un any després el govern alemany revocaria la seva ciutadania alemanya, de forma que sol·licità la noruega. L'any 1940 fou arrestat a Noruega per les forces ocupants nazis, i abans de ser reconegut (perquè duia uniforme noruec), fuig cap a la neutral Suècia. Aquell mateix any obtindria la ciutadania noruega, a la ciutat d'Estocolm, on viuria fins el final de la guerra.
[edita] Càrrecs polítics
A finals de 1946 Willy Brandt torna a Berlín com a treballador del govern noruec.
El 1948 s'afilia al SPD, i recupera la seva ciutadania alemanya, tot i que sota el nom de Willy Brandt.
Aquell mateix any 1948 es divorcià d'Anna Carlotta Thorkildsen, amb qui tingué una filla (Ninja, 1940), i es casà amb Rut Hansen, amb qui tingué tres fills: Peter (n. 1948), Lars (n. 1951) i Matthias (n. 1961). Molts anys després, el 1983, es tornaria a casar amb una tercera dona (Brigitte Seebacher).
En un principi va ser encasellat a l'ala més dretana del partit per no tenir pèls a la llengua a l'hora de criticar la posició soviètica a la revolució hongaresa de 1956, o per la negativa a la proposta d'en Khrushchev d'atorgar a Berlín l'estatus de "ciutat lliure" l'any 1958.
Entre 1957 i 1966, Brandt fou alcalde del Berlín (Oest), en plena construcció del mur de Berlín.
Anys més tard, el 1964 esdevé president del SPD alemany fins el 1987.
El 1961 Willy Brandt es presenta a les eleccions per a Canceller, però les perd davant el CDU del conservador Konrad Adenauer. El 1965 ho provà de nou, i de nou perdé les eleccions, aquest cop davant Ludwig Erhard. Tot i així, el 1966 es forma una coalició entre el SPD i el CDU, i Brand esdevé ministre d'afers exteriors i sotscanceller.
Les següents eleccions, les de 1969, sí que les guanya l'SPD, i a canvi de formar coalició amb el petit partit liberal FDP, Brandt va poder esdevenir Canceller.
[edita] Política exterior
Com a Canceller, Brandt guanyà més poder per a desenvolupar la seva anomenada Ostpolitik, que era una voluntat d'apropament amb la germana República Democràtica Alemanya, i una millora substancial de les relacions amb la Unió Soviètica, Polònia i altres països del Bloc Oriental.
Un dels moments més emotius fou el que tingué lloc el desembre de 1970, quan s'agenollà espontàniament davant del monument a les víctimes de la sublevació del ghetto de Varsòvia, a la qual van ser assassinats molts ciutadans polonesos en aixecar-se contra les tropes ocupants nazis.
La popularitat de Brandt esdevé patent amb la portada de la revista TIME, la qual el féu home de l'any 1970. I culmina amb el Premi Nobel de la Pau de l'any següent, el 1971, pels seus esforços per millorar les relacions amb la República Democràtica Alemanya, Polònia i la Unió Soviètica.
A Alemanya, l'Ostpolitik fou controvertida i dividí part de la població en base a dues posicions. Per una banda, aquells que es veien expulsats de territori alemany i que clamaven la política d'il·legal i d'alta traïció. I per una altra banda, aquells que ho aplaudien pel desig de canviar cap a l'apropament (Wandel durch Annäherung). La política de Brandt ajudà a accentuar les contradiccions del socialisme-comunisme quotidià i a fer-lo caure.
[edita] Política interior
Hom argumenta que la victòria del SPD dels anys 1960 va estar afavorida per la voluntat dels joves de trencar amb la Wirtschaftswunder (miracle econòmic) de l'Alemanya de la postguerra. La joventut estava disconforme amb una societat profundament conservadora, burgesa i incapaç d'afrontar el passat nazi recent. El predecessor de Brandt fou Kurt Georg Kiesenger, antic membre del partit nazi, i Brandt fou víctima del terror nazi.
La societat li reclamava reformes socials, legals i polítiques, i ells (i l'SPD) els hi van intentar donar, tal com va dir amb el seu famós Wir wollen mehr Demokratie wagen (o Atrevim-nos amb més democràcia). Tot això sens perjudici de la seva dura legislació per tal de barrar l'accés a la funció pública als "radicals" (Radikalenerlass).
Però les reformes van quedar trencades amb la crisi del petroli del 1973, ja que foren culpades de la fallida econòmica del país. A més a més, la diferència de membres respecte de l'oposició al Bundestag no era notable, i de fet van intentar aprovar una moció de censura el 1972. Davant l'amenaça de la victòria conservadora, la campanya electoral de 1972 rebé el suport de molts intel·lectuals, i obtingué els millors resultats fins llavors.
[edita] L'escàndol
L'any 1973 les organitzacions de seguretat germanes reben la informació que un dels assistents personals de Willy Brandt, Günter Guillaume, era un espia de la Stasi (servei d'espionatge de la República Democràtica). El 24 d'abril de 1974 Guillaume és arrestat. I Brandt és acusat de tenir un espia en el seu partit. Alhora es publiquen informacions de la seva vida privada en què queden de manifest les relacions de Brandt amb prostitutes. Willy Brandt arribà a escriure una nota del seu imminent suicidi, però es retractà, assumí responsabilitats, i dimití del càrrec el 7 de maig de 1974.
[edita] Darrers anys
Tot i deixar el càrrec de Canceller, va romandre al seu escó al Bundestag com a cap del seu partit (SPD), fins el 1987. Del 1976 fins el 1992 fou cap de la Internacional Socialista. I de 1979 fins el 1983 fou membre del Parlament Europeu.
El 1983 hom va creure que Portugal esdevindria comunista; Brandt aparegué en escena i donà suport al partit socialista i democràtic de Màrio Soares, que guanyà les eleccions.
A Espanya ho feu amb el partit socialista tot just legalitzat de Felipe González, després de la mort de Franco.
A finals del 1989, Brandt fou un dels primers esquerrans de l'Alemanya Federal en clamar la reunificació alemanya.
Una de les darreres aparicions de Willy Brandt fou a Bagdad, en ser alliberats uns hostatges occidentals a l'Iraq de Saddam Hussein poc després de la invasió de Kuwait de 1990.
| Precedit per: Kurt Georg Kiesinger |
Canceller d'Alemanya 1969–1974 |
Succeït per: Helmut Schmidt |
[edita] Obra (selecció)
- 1960 Mein Weg nach Berlin (autobiogràfica).
- 1966 Draußen. Schriften während der Emigration.
- 1968 Friedenspolitik in Europa.
- 1976 Begegnungen und Einsichten 1960-1975.
- 1982 Links und frei. Mein Weg 1930-1950.
- 1986 Der organisierte Wahnsinn.
- 1989 Erinnerungen (Memòries) ISBN 3-549-07353-4.
[edita] Enllaços externs
- Lectura Nobel (alemany)(anglès)
- Biografia de W.Brandt (anglès)
| Cancellers d'Alemanya |
|---|
| Otto von Bismarck | Leo von Caprivi | Chlodwig zu Hohenlohe-Schillingsfürst | Bernhard von Bülow | Theobald von Bethmann-Hollweg | Georg Michaelis | Georg von Hertling | Maximilian of Baden | Friedrich Ebert | Philipp Scheidemann | Gustav Bauer | Hermann Müller | Konstantin Fehrenbach | Karl Joseph Wirth | Wilhelm Cuno | Gustav Stresemann | Wilhelm Marx | Hans Luther | Wilhelm Marx | Hermann Müller | Heinrich Brüning | Franz von Papen | Kurt von Schleicher | Adolf Hitler | Joseph Goebbels | Lutz Schwerin von Krosigk | Konrad Adenauer | Ludwig Erhard | Kurt Georg Kiesinger | Willy Brandt | Helmut Schmidt | Helmut Kohl | Gerhard Schröder | Angela Merkel |
| Principals països implicats: |
Esdeveniments:
|
Articles relacionats:
|
Protagonistes:
|
