Cursa armamentista

De Viquipèdia

Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament. Cada un prova de superar l'altre pel què fa a capacitat de les armes o el seu nombre. A més, l'augment dels efectius de l'exèrcit així com la seva efectivitat o capacitat de mobilització en són també característiques. Sovint porten associades curses tecnològiques i/o econòmiques.

La idea que guia aquesta cursa és que si un país disposa d'una capacitat militar molt superior a la del seu rival, aquest darrer no gosarà mai atacar-lo perquè això suposaria perdre l'eventual guerra que seguiria.

[edita] Exemples

Abans de la Primera Guerra Mundial cinc grans potències europees s'embarcaren en una cursa armamentista: Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Rus, França i el Regne Unit competien en increment de la capacitat militar, tant en nombre de soldats mobilitzables, com rapidesa per tenir-los a punt, com artilleria com flota naval.

Després de la Segona Guerra Mundial la Guerra Freda conegué una immensa cursa armamentista entre els Estats Units i la Unió Soviètica, màxims representants del bloc capitalista i el comunista respectivament. Havent assolit ambdós països la capacitat nuclear suficient per destruir-se mútuament, els esforços se centraren en la capacitat de ser els primers en llançar l'atac, o de respondre-hi més ràpidament. La seva deriva vers l'espai durant els anys 80 és sovint vist com un dels factors que contribuiren a la caiguda de la Unió Soviètica, en no poder fer front a les despeses que la nova situació comportava.

[edita] Altres accepcions

Malgrat pertànyer inicialment al terreny militar o geo-polític, el terme «cursa armamentista» (amb el seu objectiu relatiu de mantenir-se sempre per davant dels rivals, no pas d'arribar a cap estat determinat) ha saltat a d'altres contexts. Així hom pot parlar de «curses armamentistes evolucionàries» (depredadors evolucionant vers característiques que els facilitin caçar les preses mentre aquestes evolucionen vers mitjans d'escapada més eficaços) o «tecnològiques» (entre informàtics que creen virus i els qui creen antivirus, per exemple).