Nikita Khruixtxov
De Viquipèdia
Nikita Sergeyevich Khrushchyov, (en rus, Ники́та Серге́евич Хрущёв) cognom habitualment occidentalitzat com Khrushchev, (Kursk-Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Josef Stalin. Va ser el Primer Secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica de 1953 a 1964 i Primer ministre de la Unió Soviètica de 1958 a 1964. Va ser tret del poder pels seus col·legues del partit el 1964 i reemplaçat per Leonid Brezhnev. Va passar els set darrers anys de la seva vida sota l’estreta supervisió del KGB.
És famós per la seva analogia del "nus de guerra" , dirigida cap al President John F. Kennedy durant la Crisi dels míssils de Cuba: "Sr. President, nosaltres i vostè no hauríem d'estirar dels extrems de la corda a la qual vosté ha fet el nus de guerra, perquè quan més fort estirem, el nus més s’apretarà. I arribarà un moment que el nus estarà tan fort que ni tan sols aquell que el va lligar no tindrà força per a deslligar-lo, i llavors serà necessari tallar el nus, i no em faci explicar-li el que significaria això".
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nikita Khrushchev naixia al poble de Kalinovka, Kursk Guberniya, Imperi Rus, ara ocupat per l'actual Kursk Oblast a Rússia. El seu pare era el camperol Sergei Nicaronovich Khrushchev. El 1908, la seva família passava a Yuzovka, què actualment és Donetsk, Ucraïna. Encara que era força intel·ligent, només va rebre dos anys d’escola i probablement només es tornava plenament culte entre els 20 i el 30 anys.
Es va preparar i treballar com a fuster en diverses fàbriques i mines. Durant la Primera Guerra Mundial, Khrushchev es veia implicat en activitats sindicals i, després de la revolució bolxevic del 1917, lluità a l’Exèrcit Roig. Es convertia en un membre del Partit el 1918 i treballà a diversos càrrecs de gestió del Partit en Donbass i Kíev.
El 1931, Khrushchev es traslladva a Moscou i, el 1935, es convertia en el primer Secretari del Comitè de la ciutat de Moscou (Moscou Gorkom) de VKP(b). El 1938, es convertia en el primer Secretari del Comitè Central del Partit Comunista Ucraïnès.
Al començament de 1934, Khrushchev era membre del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, i era membre del Politburó des de 1939.
[edita] II Guerra Mundial
Al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Khrushchev servia com un zampolit (oficial polític) amb l'equivalent al rang militar de Tinent General.
Els mesos posteriors a la invasió alemanya, en 1941, Khrushchev, com a líder del partit local, estava coordinant la defensa d'Ucraïna, però es retirà a Moscou després de perdre Kíev. Més tard, va ser comisari polític a la Batalla de Stalingrad i era l’oficial polític superior al sud de la Unió Soviètica durant la guerra.
[edita] Arribada al poder
Després de la mort de Stalin el març de 1953, hi havia una lluita de poder entre faccions diferents dins del partit. Inicialment Lavrenty Beria tenia un poder fàctic al controlar el Ministeri d'Afers Interns i Seguretat Estatal. Tement que Beria els acabaria eliminant, Georgy Malenkov, Lazar Kaganovich, Vyacheslav Molotov, Nikolai Bulganin i alguns altres es varen unir sota Khrushchev per denunciar Beria i treure'l del poder. Amb Beria empresonat esperant execució que (que sería al desembre), Malenkov era l'hereu aparent. Khrushchev no era gairebé tan poderós com es tornaria després de la seva promoció. Pocs dels membres superiors del Comitè Central veien l'ambició que s’amagava dins seu. Convertint-se en líder del partit el 7 de setembre d'aquell any, i finalment situant-se per sobre dels seus rivals, el lideratge de Khrushchev marcava una transició crucial per a la Unió Soviètica. Va perseguir un conjunt de reformes i va impressionar als delegats al 20è Congrés del Partit el 25 de febrer de 1956 fent famós el seu Discurs Secret denunciant el "culte a la personalitat" que envoltava Stalin, encara que ell mateix no s'havia quedat curt conreant-lo, i acusava a Stalin dels delictes comessos durant les grans purgues. Això realment alineava a Khrushchev com un dels elements més conservadors del Partit, però aconseguia derrotar el que qualificava com el Group Anti-partit després que fallessin en un intent de destituir-lo del lideratge en 1957.
En 1958, Khrushchev reemplaçava Bulganin com a primer ministre i s'establia com el líder indiscutit tant d'estat com del partit. Es convertia en el Primer ministre de la Unió Soviètica el 27 de març de 1958. Khruschev promovia la reforma del sistema soviètic i començava a posar un èmfasi en la producció de béns de consum més que en la indústria pesada.
En 1959, durant un viatge de Richard Nixon a la Unió Soviètica, va participar en el que més tard es coneixeria com el "debat de la cuina". Khrushchev corresponia a la visita aquell setembre, passant tretze dies als Estats Units. La seva nova actitud cap a Occident com a rival en comptes de com una entitat dolenta, alienava la Xina de Mao Zedong. La Unió Soviètica i la República Popular de Xina, també, es veurien implicades més tard en una "guerra freda" similar provocada per la ruptura Sinosoviètica en 1960.
El 1961, Khrushchev aprovava els plans proposats per Walter Ulbricht, líder de la República Democràtica Alemanya per construir el Mur de Berlín, reforçant així la divisió per la Guerra freda entre Alemanya i la resta d'Europa.
[edita] La personalitat de Khrushchev
Khrushchev era vist pels seus enemics polítics a la Unió Soviètica com tosc, amb reputació d'interrompre als que parlaven per tal d'insultar-los. El Politburó el va acusar de "mentalitat de llebre", - referint-se a les seves erràtiques polítiques. Regularment humiliava la nomenklatura l'elit governant soviètica, amb les seves ficades de pota. Una vegada titllà Mao, qui estava enfrontat amb Khruschev des de la denúncia de Stalin al Congrés de 1956, de "bota vella". En mandarí, la paraula "bota" s'utilitza regularment per descriure una dona prostituta o immoral. El líder soviètic també és famós per condemnar al seu homòleg Bulgar, fent uns quants comentaris xenòfobs sobre la gent búlgara.
Les espifiades de Khrushchev eren parcialment el resultat de la seva educació formal limitada. Encara que intel·ligent, com els seus enemics polítics també admetien després que els hagués derrotat, i naturalment sagaç, li faltava el coneixement i comprensió del món més enllà de la seva experiència directa i es demostraria sovint fàcil de manipular per a venedors pseudo-científics que sabien com atreure la seva vanitat i prejudicis. Per exemple, era un seguidor de Trofim Lysenko fins i tot després dels anys de Stalin i estava convençut que les crisis agrícoles de la Unió Soviètica es podrien resoldre plantacions de blat de moro en igual escala que als Estats Units, sense adonar-se que les diferències de clima i terra ho feien impossible.
Khrushchev va interrompre repetidament les ponencies de l'Assemblea General de les Nacions Unides a setembre-octubre de 1960 picant amb els punys a l'escriptori i cridant en rus. El 29 de setembre de 1960, Khrushchev interrompia per dues vegades un discurs del primer ministre britànic Harold Macmillan cridant i picant el seu escriptori. És famós el comentari del impertorbable Macmillan fet a Frederick Boland, el President de l'Assemblea (Irlanda), "si el Sr. Khrushchev desitjat continuar, puc traduir-lo".
A les Nacions Unides dues setmanes més tard, en un dels moments més surrealistes en la història de l aguerra freda, el primer ministre agitava la seva sabata i colpejava al seu escriptori. Durant un debat sobre una resolució russa que condemnava el colonialisme, es va enfurismar per una declaració, expressada des de la tribuna de Lorenzo Sumulong. El delegat Filipí havia declarat als soviètics d'emprar una doble moral, assenyalant la seva dominació d'Europa de l'est com a exemple del mateix tipus de colonialisme que la seva resolució criticava. Mr. Khrushchev llavors es va treure la seva sabata dreta, es va posar dret, brandant al delegat filipí a l'altre costat de la sala. Khrushchev enfurismat acusava a Sumulong d'esser "kholuj i stavlennik imperializma", que és va traduir com "imbecil, serf i un sequaç d'imperialisme". La caòtica escena acabà finalment quan el President de l'Assemblea General, Frederick Boland, trencava el seu martell convocant a l'ordre als representants, però no abans de que la imatge de Khrushchev com un bufó impulsiu quedés enregistrada a la memòria col·lectiva d'Amèrica.
[edita] Retirada del suport
Els rivals de Khrushchev en el partit el deposen a la reunió del Comitè Central del PCUS el 14 d'octubre de 1964. La seva destitució va ser en gran part demanada pel seu comportament erràtic i rondinaire, que era vist com a vergonyant a l'escenari internacional. El Partit Comunista acusà posteriorment a Khrushschev de cometre errors polítics, com la mala gestió el 1962 de la crisi dels míssils de Cuba i desorganitzar l'economia Soviètica, especialment en el sector agrícola.
Després que el fessin fora, Khrushchev va ser set anys sota arrest domiciliari. Moria a casa seva a Moscou l'11 de setembre de 1971 i està enterrat en el cementiri Novodevichy a Moscou.
[edita] Accions polítiques claus
- En el seu Discurs Secret, Khrushchev denunciava Stalin per al seu culte a la personalitat i el seu règim per "la violació de normes Leninistes de legalitat", començant el que es coneix com el "desgel de Khrushchev", període de finals dels anys 1950 en que la repressió i la censura arribà al seu nivell mínim.
- Dissol el Cominform i es reconcilià amb Josip Broz Tito, acabavant amb el trencament de trencamentsoviètic-Iugoslau conegut com Informbiro.
- Estableix el Pacte de Varsòvia el 1955 en resposta a la formació de l'OTAN.
- Ordenà la intervenció militar soviètica de 1956 a Hongria (veure també Revolució Hongaresa de 1956).
- Cedeix Crimea a Ucraina en 1955.
- Proporcionà suport a Egipte contra Occident durant la crisi de Suez de 1956.
- Promou la doctrina de "Coexistència pacífica" en la política exterior, acompanyada per l'eslògan "atrapar i avançar a Occident" en la política interna.
- Provocà la ruptura Sinosoviètica per converses amb els EUA i negant-se a donar suport al programa nuclear xinès.
- Inicià el programa espacial Soviètic que llançava el Sputnik i Yuri Gagarin, entrant de cap a la cursa espacial. Participà en negociacions amb el President dels EUA John F. Kennedy per a un programa conjunt per arribar a la lluna, però l'assassinat de Kennedy el 1963 les va frustar.
- Anul·là una cimera sobre la crisi per l'incident de l'U-2.
- Trobada amb Richard Nixon en Iowa.
- Inicià el desplegament de míssils nuclears a Cuba, que portaria a la crisi dels míssils de Cuba.
- Aprovà la construcció del mur de Berlin al 1961, després que Occident ignorés el seu ultimàtum per a que Berlin occidental fos una "ciutat lliure" neutral i desmilitaritzada.
[edita] Accions econòmiques claus
- Segona onada de reclamació de terres verges i abandonades.
- Introducció de sovnarkhozes, (Consells d'Economia del Poble), organitzacions regionals, en un intent de combatre la centralització i departmentalisme dels ministeris.
- Reorganització d'agricultura, amb preferència per les sovkhozes (granges estatals), i la introducció intensiva de blat de moro (guanyant-se el sobrenom de kukuruznik, "l'entusiasta del blat de moro").
- Atenció a la crisi de la vivenda amb la construcció de milions d'apartaments amb una configuració simple, batejata com khrushchovkas.
- Creà un sou mínim en 1956.
- Reconversió del ruble soviètic de 10:1 en 1961.
[edita] Llegat
En el costat positiu, se l'admirava per a la seva eficiència i per mantenir una economia que, durant els anys 1950 i 1960, tenia taxes de creixement més altes que la majoria dels països Occidentals, contrastats amb l'estancament que començaria amb els seus successors. És també cèlebre per les seves polítiques de liberalització, els resultats de les quals aportarien l'exoneration de sentències polítiques.
Amb el programa d'amnistia de Khrushchev, els anteriors presos polítics i els seus parents podrien ara viure una vida normal.
Les seves polítiques també augmentaven la importància del consumidor, Khrushchev abocà més recursos en la producció de béns de consum i vivenda en detriment de la indústria pesada, precipitant una pujada ràpida del nivell de vida.
Les arts també es beneficien d'aquest ambient de liberalització, on obres com, Un Dia en la Vida d'Ivan Denisovich d'Aleksandr Solzhenitsyn crearen una actitud de dissentir que s'intensificaria durant el període de Kosygin-Brezhnev.
També va permetre a l'Europa de l'Est tenir una major llibertat d'acció en els seus afers domèstics i externs, sense la intervenció de la Unió Soviètica.
La seva de-Stalinització provocà un impacte enorme en els joves comunistes. Khrushchev animava a altres líders comunistes liberals a reemplaçar la línia dura Stalinista per tot el bloc Oriental. Alexander Dubček, que seria el líder de Txecoslovàquia al gener de 1968, accelerà el procés de liberalització al seu propi país amb el seu programa, Primavera de Praga. Mikhail Gorbachev, que es convertiria en el líder de la Unió Soviètica en 1985, estava inspirat d'aquest període i es va fer evident amb les seves polítiques de glasnost i perestroika. Khrushchev es citat a vegades com "l'últim gran reformista" entre els líders soviètics anteriors a Gorbachev. En el costat negatiu, se'l critica per a les seves mesures cruels en la Revolució Hongaresa de 1956, malgrat el fet que ell i Zhukov varen estar en contra de la intervenció fins a la declaració de retirada del Pacte de Varsòvia, i també per animar a les autoritats d'Alemanya Oriental a aixecar el Mur de Berlín l'agost de 1961. També tenia habilitats diplomàtiques molt pobres, donant-li a Occident la reputació de ser un camperol mal educat, salvatge i vist al seu propi país com un pallasso irresponsable. També havia reprès persecucions contra l'Església Ortodoxa Russa, prometent públicament que per 1980 "Us mostraré l'últim sacerdot!".
Els seus mètodes d'administració, encara que eficaç, també se sabia que eren erràtics des que amenaçà de dissoldre un gran nombre d'agències de l'era estalinista. Va fer una jugada perillosa el 1962 sobre Cuba, que gairebé provoca una Tercera Guerra Mundial. L'agricultura a penes mantenia el creixement demogràfic, al barrejar-se bones i males cuites, culminant amb un hambruna en 1963 provocada per la climatologia. Tot això feia malbé el seu prestigi després de 1962 i era prou per a que el Comitè Central, la base crítica del suport a Khrushchev, prengués l'acció contra ell. Utilitzarien el seu home de confiança Leonid Brezhnev per donar un cop incruent.
A causa dels resultats de les seves polítiques, així com l'actitud cada vegada més regressiva dels seus successors, es tornava més popular després que deixés el poder, que portaria a molts dissidents a veure la seva era amb nostàlgia mentre els seus successors començaven a desacreditar o alentir les seves reformes.
[edita] Altra informació
Com que passava molt temps treballant a Ucraïna, Khrushchev donava la impressió de ser ucraïnès. Donava suport a aquesta imatge per fer servir camises nacionals ucraïneses.
A causa de diverses reformes de l'ortografia russa, la lletra ё es sovint reemplaçada per la е. Per això Khrushchev és la transliteració habitual, tot i que està més correcte Khrushchyov.
El fill més gran de Khrushchev, Leonid, va morir el 1943 al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. El seu fill més jove Sergei emigrat als Estats Units, és ara un ciutadà americà i professor a la Brown University i a l'Institut Watson per a Estudis Internacionals. Sovint parla a les audiències americanes per compartir les seves memòries de l'"altre" costat de la Guerra Freda.
La primera esposa de Khrushchev, Yefrosinya, moria en 1921 de fam i esgotament després de la Guerra Civil Russa; era la mare de Leonid i una filla, Julia. La seva segona esposa era Nina Petrovna Kukharchuk (morta al 1984), amb qui es casava en 1924; a més a més de Sergei, tenien dues filles, Rada i Lena.
[edita] Lectures complementàries
- William Taubman: Khrushchev: L'homa i la seva era - London, Free Press, 2004
- Khrushchev Remembers: The Glasnost Tapes - editat per Jerrold L. Schecter, Boston, Little Brown, 1990
- Khrushchev Remembers - editat per Strobe Talbott, 1970
- Khrushchev, Sergei N.: "Nikita Khrushchev i la creation del superpoder", Penn State Press, 2000.
- El caça-nazis. Els fitxers Wiesenthal per Levy, Alan 1993, 2002 barnes and noble books
Part III, Raoul Wallenberg. Capítol 19. pg 202. La desaparició de Wallenberg.
- "Khrushchev on Khrushchev", del seu fill Khrushchev, Sergie N. Little, Brown and Company, 1990.
- Rettie, John. "How Khrushchev Leaked his Secret Speech to the World", Hist Workshop J. 2006; 62: 187–193.
[edita] En la ficció
- El videojoc Metal Gear Solid 3: Snake Eater mostra a Khrushchev just abans de d'haver estat fet fora per Brezhnev, que demana que els Estats Units demostrin que no tenien res a veure amb una explosió nuclear provocada per l'antagonist principal del joc, Volgin, o ell es veurà forçat a emprendre accions militars contra els Estats Units. Volgin és un membre de la facció de Brezhnev que vol canviar Khrushchev per Brezhnev.
- En el 2001 la pel·lícula Enemic a les Portes, una dramatització de la Batalla de Stalingrad, Khrushchev es interpretat per l'actor britànic Bob Hoskins. El seu cognom apareix com Krushchev en els crèdits de tancament.
- És esmentat a les cançons:
- We Didn't Start the Fire de Billy Joel.
- Killer Queen de Queen.
- Russians de Sting.
- El títol de la canço When Shrimps Learn to Whistle de Leo Kottke, està inspirat en unes declaracions de Krushchev.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- The Case of Khrushchev's Shoe, by Nina Khrushcheva (Nikita's granddaughter), New Statesman, Oct. 2, 2000.
- Modern History Sourcebook: Nikita S. Khrushchev: The Secret Speech - On the Cult of Personality, 1956
- A "Stalinist" rebuttal of Khrushchev's "Secret Speech" from the CPUSA, 1956
- [1], Film chronicles the plot to expel Nikita Khrushchev from his post as KPSS Secretary General.
- "Tumultuous, prolonged applause ending in ovation. All rise." Khrushchev's "Secret Report" and Poland
