Arma nuclear
De Viquipèdia
Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear. Aquest tipus d'armes tenen una gran capacitat destructiva, i són les més potents que s'han utilitzat mai. Actualment, només un grup relativament reduït de països reconeix que disposa d'armes nuclears.
Es divideixen en dos tipus segons el seu mecanisme d'actuació:
- Les anomenades bombes atòmiques o bombes A són les que utilitzen una reacció nuclear de fissió.
- Les anomenades bombes d'hidrogen o bombes H utilitzen una reacció nuclear de fusió i són molt més potents que les anteriors.
Les armes nuclears adopten molts formats i poden ser llançades des d'avions o mitjançant coets i míssils des de submarins, portaavions, bases militars, etc. Les armes nuclears s'utilitzen com una estratègia de demostració de superioritat i com una amenaça.
En temps de guerra només han estat usades en dues ocasions: a Hiroshima el 6 d'agost de 1945 i a Nagasaki tres dies després. Els tipus de bomba utilitzats van ser respectivament una bomba d'urani i una de plutoni (les dues eren bombes A). 120.000 persones van morir immediatament i el doble degut als efectes a mitjà i llarg termini d'aquestes armes.
Des d'aleshores han explotat unes 2.000 bombes nuclears, moltes com a proves, per part de set estats: Els Estats Units, La Unió Soviètica, França, El Regne Unit, la Xina, l'Índia i el Pakistan. Es sospita que altres països tenen capacitat nuclear, mantenint-ho en secret.
Taula de continguts |
[edita] Tipus d'armes nuclears
Les armes nuclears es poden classificar segons el tipus de reacció nuclear que allibera l'energia de l'explosió i/o segons el seu disseny intern. Tot i això, TOTES les armes nuclears construides fins a l'actualitat depenen d'una reacció de fissió per iniciar l'alliberament d'energia. Generalment, les armes nuclears es classifiquen en els següents tipus:
[edita] Bombes de fissió
Les bombes de fissió obtenen la seva energia enterament a partir del procés de fissió d'àtoms pesants, generalment urani o plutoni. Aquests àtoms tenen isòtops radioactius i alguns d'aquests, com l'U-235 i el Pu-239, es poden utilitzar per fabricar bombes atòmiques.
El material radioactiu es manté separat en dos nuclis, cadascun amb una massa inferior a la massa crítica. En el moment de l'explosió, les dues masses subcrítiques s'uneixen formant una massa supercrítica per medi d'un explosiu convencional.
Aquest tipus d'arma nuclear és la més senzilla de fabricar i és el que és va utilitzar per la primera prova d'una bomba atòmica (prova Trinity, projecte Manhattan) i en les bombes llançaces sobre Hiroshima i Nagasaki al final de la Segona Guerra Mundial.
L'energia alliberada per aquest tipus de bombes sol ser d'unes quantes desenes de kilotons. Aquesta, ve limitada per la quantitat de material radioactiu que es pot acumular en les masses subcrítiques sense que s'assoleixi la massa crítica. La major bomba de fissió mai llançada tenia una potència de 500kt.
[edita] Alguns detalls tècnics
L'urani natural es composa principalment de l'isòtop 238, que no pot iniciar per ell mateix una reacció nuclear en cadena (però pot absorbir un neutró i desintegrar-se en plutoni 239) per emissió i absorció de neutrons, i una petita part (voltant el 0,7 %) d'urani 235, molt radioactiu. Aquests dos isòtops tenen un pes diferent voltant l'1 per cent, la qual cosa permet, amb un procés d'enriquiment de l'urani molt llarg i costós, la concentració de l'isòtop 235. A una massa crítica de UAE (urani altament enriquit), per terme mitjà, un dels dos o tres neutrons alliberats per la fissió d'un nucli d'urani 235 acaba provocant una nova fissió, la majoria dels neutrons escapa per la superfície, i no hi ha explosió. Per a que una bomba com la de Hiroshima esclati es necessita un mecanisme que uneixi de forma ràpida dues masses subcrítiques, simplement llançant una massa contra l'altra. En el cas d'Hiroshima l'energia de la bomba es va alliberar en una milionèsima part de segon. En un tipus de bomba com la de Nagasaki bastava amb menys d'una massa crítica, degut a que la explosió fou produïda per implosió, en aquest cas la massa es fa supercrítica per la explosió de càrregues explosives externes, per la qual cosa es redueixen els espais per allà on poden fugir els neutrons sense generar fissions. Per poder fabricar una arma nuclear es necessita urani enriquit amb més del 20 per cent de l'isòtop 235; per davall del 20 per cent la massa crítica és massa grossa per poder fer un aparell efectiu, en canvi una massa crítica d'urani enriquit al 93 per cent, envoltat per un deflector de neutrons de beril·li de cinc centímetres de gruix seria de 22 quilograms. Per arribar a la massa crítica amb urani enriquit al 20 per cent fan falta 400 quilograms aproximadament.
[edita] Bombes de fissió augmentades
En aquest tipus de bombes es col·loca una mica de deuteri i de triti junt amb el material fissionable, al nucli de la bomba. Les elevades temperatures produïdes per la fissió inicien la fusió d'aquests dos isòtops de l'hidrogen. La reacció de fusió produeix molts neutrons d'alta energia que acceleren el procés de fissió. D'aquesta manera una proporció més gran de nuclis pesats es poden fissionar abans la força de l'explosió no separi el material radioactiu.
Aquest mètode pot arribar a doblar la potència d'una bomba de fissió (per exemple, una bomba de 20kt pot passar a ser de 40kt). Tot i això, la contribució de la reacció de fusió a aquesta potència és molt petita (un 1%). Les bombes de fissió augmentades són el primer pas cap a aconseguir una veritable bomba de fusió atòmica.
[edita] Bombes de fissió-fusió
Les bombes de fissió-fusió obtenen la seva energia a partir de la fusió d'isòtops pesants de l' Hidrogen, com el Deuteri i el Triti, continguts en forma de tritiur, o deuteriur de Liti. Aquests isòtops són inestables, i a més el triti també és radioactiu, per això s'usen combinats amb el liti, que, quan absorbeix neutrons, producte de les reaccions nuclears, esdevé també radioactiu, i acaba contribuint a l'explosió de la bomba.
La reacció de fusió és engegada per una reacció de fissió que al seu torn és iniciada per un explosiu convencional. Per això s'anomenen bombes de fissió-fusió, perquè no és possible assolir les temperatures necesssàries per engegar la reacció de fusió sense una reacció de fissió prèvia.
Una bomba com aquesta, que obté la major part de la seva energia d'una reacció de fusió, s'anomena una «bomba neta», perquè deixa relativament pocs residus radioactius.
[edita] Bombes de fissió-fusió-fissió
En aquest cas, els neutrons produïts per les dues primeres reaccions produeixen la fissió d'una capa externa d'elements pesants.
Aquest tipus de bomba, on gran part de l'energia alliberada prové d'una reacció de fissió, s'ha anomenat «bomba grossa bruta», per la gran quantitat de residus radioactius que deixa. No s'ha de confondre aquesta «bomba grossa bruta» amb la que s'esmenta més avall.
Actualment es parla de les «bombes brutes», que no responen al concepte de bomba nuclear. Són bombes convencionals que contenen material radioactiu, que queda dispers després de l'explosió. Es pot dir que mentre les bombes nuclears són armes de destrucció massiva, car destrueixen tant les vides humanes com les estructures com edificis, màquines, instal·lacions, etc.; les bombes brutes són armes de desestructuració massiva, perquè poden produir pocs danys al principi, però poden fer inhabitable un lloc per molt de temps.
[edita] Bombes de neutrons
Les bombes de neutrons deixen escapar gran quantitat de neutrons produïts per una reacció de fusió. L'enorme poder de penetració dels neutrons destrueix qualsevol forma de vida, tot i produir relativament pocs danys a les estructures.
[edita] Efectes
L'energia alliberada en una explosió nuclear és de quatre tipus,
- Explosió (ona expansiva i ona tèrmica), cap a 40-60% de l'energia total.
- Radiació tèrmica, cap a 30-50% de l'energia total.
- Radiació ionitzant, cap a 5% de l'energia total.
- Radiació residual, cap a 5-10% de l'energia total.
Els efectes de l'explosió i de la radiació tèrmica són inmediats i devastadors, i s'espera que causin el major nombre de victimes (85% dels morts atribuits a la bomba d'Hiroshima). Però els efectes de la radiació també són molt importants, i poden manifestar-se durant un període de temps molt més llarg i afectar fins i tot a la descendència de les persones exposades a aquestes.
[edita] Potències nuclears
Son potències nuclears declarades els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la República Popular Xina, Índia, i Pakistan. Es creu que Israel també té armes nuclears, si bé no s'ha provat, i refusa publicar si en posseeix o no. Aquesta creença inclou, a més, a la República Sudafricana, amb la qual Israel hauria desenvolupat conjuntament la boma atòmica.
Recentment, la República Democràtica Popular de Corea (vulgarment coneguda com a Corea del Nord) s'ha declarat nou membre del Club Nuclear, tot i que no hi ha evidències fiables sobre aquest extrem. També està al punt de mira el programa nuclear de l'Iran, ja que les grans potències són escèptiques sobre les promeses d'ús civil d'aquesta font d'energia, davant el fet de que l'Iran poseeix una de les majors reserves petrolíferes del món.
[edita] Història
Al final de la II Guerra Mundial, el president dels EUA, Harry Truman, va prendre la decisió de llançar dues bombes atòmiques sobre el Japó, que era l'últim país que quedava per rendir-se.
El 6 d'agost de 1945 la ciutat d'Hiroshima va quedar destruïda en el que va ser el primer bombardeig atòmic de la història. El 9 d'agost de 1945 es llançà la segona bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki. El Japó capitulà sense condicions. La signatura de l'armistici es va realitzar el 2 de setembre de 1945 a bord del cuirassat Missouri.
A part del llançament d'aquestes dues bombes atòmiques durant la II Guerra Mundial, s'han realitzat, des de l'any 1945 més de 2000 proves nuclears en més de 30 emplaçaments. La primera explosió nuclear de prova de la història, la van portar a terme els EUA a les 17:30h (hora local) del 16 de juliol de 1945 al desert d'Alamogordo a l'Estat de Nou Mèxic (EUA). El projecte per a la fabricació de la bomba atòmica, havia estat aprovat el 18 de juny de 1942 pel president nord-americà Franklin Delano Roosevelt amb el nom de Projecte Manhattan.
Durant la guerra freda el perill d'un enfrontament nuclear entre Estats Units i la Unió Soviètica condicionava les relacions internacionals. Quan les relacions diplomàtiques van anar millorant es van signar entre les dues superpotències diversos acord de limitació de la força nuclear.
Amb la fi del règim soviètic la tensió va agafar altres escenaris com Corea del Nord, Índia i Pakistan o l'Orient Mitjà.
[edita] Referències
OMS - Efectos de la guerra nuclear sobre la salud y los servicios de salud. Ginebra 1981
[edita] Enllaç extern
| Principals països implicats: |
Esdeveniments:
|
Articles relacionats:
|
Protagonistes:
|
