Eclesiastès
De Viquipèdia
L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com "Llibre del Predicador", és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanaj, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis popular que van sevir de guia als jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix als Proverbis i precedeix al Cantar dels Cantars, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Cantar dels Cantars, i després el dels Proverbis.
Està escrit en primera persona, el narrador diu que és un dels reis d'Israel i la identitat és encara avui dia dubtosa: podria tractar-se del rei Salomó o d'un escriba de David. És un dels llibres més citats de les escriptures.
[edita] Nom del llibre
Eclesiastès no es un nom propi, sinó un títol que s'atribueix l'autor. Com ja s'ha dit, el nom del llibre en hebreu és Kohélet, derivat de kahal (קַהַל, "públic, congregació"); es a dir, "el que parla a l'assamblea de fidels" (llatí, ecclesia) o "predicador". Nosaltres coneixem aquesta funció religiosa pel seu nom llatí: Ecclesiastes o Eclesiastés.xa
