Lengas per familha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Somari

1 Preambul
2 Lista abreujada
3 Lista
4 Veire tanben
- 4.1 Ligams intèrnes
- 4.2 Ligams extèrnes

[Modificar] Preambul

Vaquí una lista de las lengas naturalas o construchas, viventas o mòrtas, classadas per familhas e per gropes. La nocion de familha genetica de lengas es descricha mai en detalh dins l'article consacrat a la lingüistica comparada.

Las temptativas de certans lingüistas, frequentas dempuèi la segonda mitat del sègle XX, prepausant d'acampar certanas familhas de lengas dins de super familhas de lengas (per exemple considerar que las lengas altaïcas e las lengas oralicas fan partida d'una meteissa familha dicha « oraloaltaïca ») a pas balhat de resultats probants fins ara ; solas las super familhas que lor reconeissença fa l'objècte d'un consensús larg, coma las lengas indoeuropèas (que son estadas mesas en evidéncia dempuèi lo sègle XIX) e las lengas sinotibetanas, son repertoriadas.

[Modificar] Lista abreujada

lengas dravidas
lengas indoeuropèas
- grop tokharian
- lengas anatolianas
- lengas indoiranianas
  - lengas indoarianas
  - lengas iranianas
- grop grèc
- lengas romanicas
- lengas celticas
- lengas germanicas
- lengas baltoeslavas
  - lengas baltas
  - lengas eslavas
lengas afroasiaticas
lengas nilosaharianas
lengas nigèrokordofanianas
- lengas nigèrocongolesas
  - lengas bantos
lengas Coïsan
lengas caucasencas (un grop non genetic):
- lengas caucasencas del Sud o grop Cartielian
- lengas caucasencas del Nòrd-Oèst o grop abcazo-adigian
- lengas caucasencas del Nòrd-Est o grop naco-daguestanian
lengas oralicas
- lengas finoogricas
lengas altaïcas
- lengas turcas
lengas sinotibetanas
lengas kadai
lengas miao-yao
lengas austroasiaticas
lengas austronesianas
- lengas malaiopolinesianas
lengas esquimaud-alèutas
lengas na-dene
lengas artificialas

[Modificar] Lista

Aquesta lista es pas exaustiva

[Modificar] Las lengas dravidas

(Son de lengas de l'Índia)

tamol
telogo
malaialam
kannada
brahui
maltò
kurukh

[Modificar] Las lengas indoeuropèas

Las lengas indoeuropèas son las mai espandidas. Son parladas en Euròpa, en Asia septentrionala (Russia), en Pèrsia, dins la region de l'Índia e dins las Americas.

grop tocarian : (lengas atudadas)
- tocarian A (agneen)
- tocarian B (couchean)
lengas anatolianas : (lengas atudadas)
- ittita, tanben apelat nesita o ittita-nesita.
- palaïta
- lovita
  - milian
    - lician
- lidian
lengas indo-iranianas :
- lengas indo-arianas (de lengas de l'Índia) :
  - vièlh-indian (sanscrit vedic, sanscrit classic)
    - indian mitjan (pracrits, apabraṃśa)
      - pali
        
        neo-indian occidental :
        
        bili
        
        gujarati
        
        singalés
        
        divei o mal
        
        landa
        
        marati
        
        rajastanian
        
        sindi
        
        neo-indian central :
        
        indi, ordo
        
        paari
        
        bangani
        
        nepalés
        
        penjabi
        
        neo-indian oriental :
        
        assamais
        
        bengali
        
        biari
        
        oriia
    - lengas dardicas
      - dialèctes cafir
      - cashmirian
    - rromani (tsigan) (lengas dificilas de classar, de raprochar siá del grop dardic, siá de l’indi o del rajastanian)
- lengas iranianas :
  - avestic
  - persa ancian
  - persan (farsi, dari), tadjic
  - pashto
  - balotchi
  - ossèta
  - kurd
    - curmandji
    - sorani
    - zazaki
  - talish
  - tat
  - judeo-persan
armenian
grop grèc :
- grop arcado-chipriòta :
  - micenian
  - arcadian, chipriòta, pamfilian
- grop ionian-attic :
  - attic (grèc ancian)
    - koinè (mitjan grèc comun)
      - grèc modèrne
  - ionian (d'Asia, insular, d'Eubèa)
- grop eolian (beocian, lesbian, thessalian)
- grop occidental
  - dorian (laconian, argian, corintian, etc.)
    - tsaconian
  - elean, etolian, locrian, focidian
albanés
- tòsc
- guèg
grop italic
- òsc
- ombrian
- latin (qu'es lo principal ancèstre de las lengas romanicas)
lengas romanicas
- grop ibero-romanic
  - castelhan (espanhòl)
    - andalós
  - asturian
  - leonés
  - aragonés
  - estremadurenc
  - judeo-espanhòl
  - portugués
    - galician
    - mirandés
    - açorian
    - algarvio
    - alentejano
- grop occitano-romanic
  - catalan
  - occitan o lenga d'òc
    - auvernhat
    - lemosin
    - Vivaroaupenc
    - gascon
      - aranés
    - lengadocian
    - provençal
    - niçard
- franco-provençal
- grop gallo-roman
  - francés
    - francés quebequés
    - francés acadian
      - francés cajun
  - autras lengas d'oïl
    - Nòrd
      - valon
      - picard
    - Nòrd-Est
      - champenés
      - lorrenc
    - Nòrd-Oèst
      - gallo
      - normand
        
        jersiés
      - maiannés
      - manceau
      - angevin
      - tourangés
    - centre
      - orleanés
      - berrichon
    - Sud-Oèst
      - poitevin-saintongeais
    - Sud-Est
      - bourguinhon
      - borbonés
      - franc-comtés
- grop reto-romanic
  - romanche
  - ladin
  - friolan
- grop italo-romanic
  - italian (lenga estandard, basada sul toscan e creada par Dante. Lo còrse es un dialècte del toscan amb de particularitats localas marcadas, lo cismontano e l' oltramontano, coma los dos dialèctes del nòrd de la Sardenha.
  - parlars gallo-italics
    - piemontés
    - lombard
    - ligura
    - emilian
    - bolonés o romanhòl (aquestes dos darrièrs son pròchis)
    - venète
    - istrian
  - dialèctes toscans
    - toscan
    - còrse
    - gallurian e sassarian
  - dialèctes centro-meridionals
    - centre : marchigiano, ombrian e roman del Latium (le romanesco es un dialècte del toscan)
    - Sud :
      - abruzzais (dialècte del meridional)
      - apulian (dialècte del meridional o napolitan)
      - campanian o napolitan
      - lucan o lucanian (dialècte del meridional) (doas varietats)
    - extrème-Sud :
  - sicilian
  - calabrés meridional (fòrt pròchi del sicilian, al nòrd de la Calàbria se parla lucan coma dins las Polhas del nòrd)
  - salentin
- sard
  - campidanian
  - logodorian dont lo nuorés
  - gallurian e sassarian que son en fach de dialèctes còrses doncas toscans, mas sovent classats amb lo sard
- grop illiro-romanic (dalmat)
- grop romanés
  - daco-romanés (romanés, moldav)
  - macedo-romanés
  - megleno-romanés
  - istrio-romanés
lengas celticas
- grop britonic
  - galés
  - cornic
  - breton
- grop gaelic
  - irlandés
  - escocés (o erse)
  - mannés (o manxés)
- galés
lengas germanicas :
- brancé orientala
  - gotic
  - burgonde
- branca occidentala
  - anglo-frison
    - anglés
    - frison
    - scots
  - germano-neerlandais
    - bas-alemand
      - neerlandés
      - afrikaans
      - alemand del Nòrd
      - bas-saxon
    - naut-alemand
      - mejan-alemand
        
        mejan-alemand occidental
        
        francic moselan
        
        francic renan
        
        francic luxemborgés, luxemborgés
        
        hessés
        
        francic ripuaire
        
        mejan alemand oriental
        
        turingian
        
        naut-saxon
      - alemand superior
        
        alemand
        
        alemand pennsilvanian
        
        francic oriental
        
        francic meridional
        
        bavarés
        
        alemanic
        
        alsacian
        
        soabe
        
        soís alemanic
      - iiddish
- branca nòrdica, septentrionala o escandinava
  - jos-grop occidental
    - vièlh norrés
    - islandés
    - norvegian ninorsk (landsmål)
    - feroés
  - jos-grop oriental
    - danés
    - norvegian bokmål (riksmål)
    - suedés
lengas balto-eslavas
- lengas baltas
  - lengas baltas occidentalas
    - galindan
    - nadruvian
    - sudovian
    - vièlh prussian
  - lengas baltas orientalas
    - curonian
    - leton
    - lituan
    - samogician
    - semigalian
    - selonian
    - skalvian
- lengas eslavas
  - lengas eslavas occidentalas
    - cachobe
    - polonés
    - polab
    - eslovac
    - sorab
    - [chèc]]
  - lengas eslavas meridionalas
    - vièlh eslav
    - bulgar, macedonian
    - serbo-croat (croat, sèrbi)
    - eslovèn
  - lengas eslavas orientalas
    - rus
    - ucraïnian
    - bielorus

[Modificar] Las lengas afroasiaticas

Las lengas afroasiaticas (ancianament nomenadas camitosemiticas) son parladas en Africa septentrionala e saariana e mai en Orient-Pròche e en Orient-Mitjan.

lengas berbèras (tamazight)
- chaoui (tachawit)
- chenoui
- chleuh (tachelhit)
- kabile (taqbaylit)
- mozabit (tumzabt)
- rifain (tarifit)
- toarèg (tamasheq)
lengas chadicas
- haoussa
- masa
lengas omoticas
lengas chamiticas
- egipcian classic
  - còpt
lengas cochiticas
- Afar
- somali
- galla (tanben apelat oromo)
lengas semiticas
- Nòrd-Est (lengas atudadas)
  - acadian
  - assirian
  - babilonian
  - eblaïte
- Nòrd-Oèst
  - ogaritica
  - aramean
    - aramean samaritan
  - ebrèu
  - fenician, punic
  - siriac
- Sud
  - arab pròpriament dich o nòrd-arabic:
    - arab literal
    - dialèctes arabics
    - dialèctes magrebins
    - dialèctes proche-orientals
    - maltés
  - sud-arabic: a l'origina de las lengas semiticas de la Banada de l'Africa
    - sièis lengas del Iemèn menaçadas de disparicion
  - lengas semiticas d'Etiòpia e d'Eritrèa
    - tigrinia
    - amaric
    - tigre
    - arari
    - guèze (lenga classica uèi limitada al domeni liturgic)
    - gurag

[Modificar] Las lengas nilosaharianas

Son parladas en Africa sub-saariana : al Tchad, al Sodan, al Niger, dins lo Nòrd del Cameron, en Republica Centrafricana, al Gana, al Quenia, en Etiópia e en Tansania.

lengas nubianas
- songaï
lengas niloticas (dinca, nuer, shiluc, turcana...)
massaï
ik

[Modificar] Las lengas nigèrocongolesas

lengas bantoues
- bemba
- comorian
  - shingzidja
  - shimwali
  - shindzuani
  - shimaore
- duala
- lingala
- nrebele
- shona
- sepedi (sotho del nòrd)
- sesotho (sotho del sud)
- swahili
- tswana
- grop nguni
  - sindebele
  - xhosa
  - zoulou
grop mande
- mandingue
  - bambara
- soninke
edo
nafaanra
ioruba
wolof

[Modificar] Las lengas khoisan

Son parladas en Africa australa.

adza
coadi
sandaoe
las lengas dels Bochimans e dels Còïcoï

[Modificar] Las familhas geneticas de las lengas caucasencas

Las lengas caucasencas del Sud o grop kartvelian

georgian
laze
mingrelian
svane

Las lengas caucasencas del Nòrd-Oèst o grop abkhazo-adigian

abaza
abkhaze
adigueen
kabarde
oubikh
tcherkesse

[Modificar] Las lengas caucasencas del Nòrd-Est o grop nakho-daghestanian

sous-grop nakh
- ingouche
- tchetchène
sous-grop daghestanian
- avar
- darguine
- lack
- andi
- archi
- tabassaran
- lezghian

[Modificar] Las lengas oralicas

Son parladas essencialament en Euròpa e en Asia.

lengas finoogricas
- lengas fennicas
  - carelian
  - estonian
  - finnés
  - ingrian
  - live
  - vepse
  - vote
- same (lapon)
- lengas mordves
  - erza
  - mokcha
- mari (tcheremisse)
- lengas permianas
  - komi (ziriène)
  - oudmourte (votiak)
- lengas ougrianas
  - ongrés
  - lengas ob-ougrianas
    - mansi (vogoul)
    - khanti (ostiak)
lengas samoièdas
- nenets
  - nenets de la tondra
  - nenets dels bòsques
- enets
- nganassan
- selkoup

[Modificar] Las lengas altaïcas

Son essencialament parladas en Asia de l'Oèst, centrala e orientala.

lengas turquesas
- azeri
- bachcir
- gagaoze
- caracalpac
- casac
- quirguis
- oïgor
- osbec
- tatar
- tatar de Crimèa
- turc (osmanli)
- turcmène
- iakot
lengas mongolas
- mongòl
- boriat
- calmoc
lengas tongosas
- mandcho
- tongose
  - nanai

[Modificar] Las lengas sinotibetanas

Son essencialament parladas en Asia de l'Èst e del Sud-Èst.

grop chinés
- chinés arcaïc
  - chinés medieval e chinés classic
    - cantonés
    - mandarin
    - gan
    - hakka
    - min
      - minnan
        
        teochew
        
        hainan
        
        taïwanés
    - wu
    - xiang
lengas tibetobirmanas
- grop bodic
  - tamang-gurung-thakali
  - tibetain
    - amdo
    - rDzong-kha
    - ladakhi
    - sherpa
  - tshangla
  - bumthang
- lengas sal
  - jinghpo
  - bodo
- kiranti
- grop lolo-birman
  - birman
  - nosu
  - akha
  - hani
- meitei
- naxi
- neware
- qianguic
  - rGialrong
  - muia
  - qiang
  - tangoute
- trong
- tujia
kiranti
- limbou
- haiu
gongdouk
manchad
trong
bai
karen
dhimal-toto
hruso
sulung
abor-miri-dafla
taraon-digaru
ao naga
angami-pochuri naga
zeme naga
tangkhul naga
mikir
mizo-kuki-chin

[Modificar] Las lengas tai-kadai

Son parladas essencialament en Asia del Sud-Èst.

lao (laossian)
thaï (thaïlandais)
zhuang
kam-tai
- kam-sui
  - ai-cham
  - biao
  - cao-miao
  - dong
  - mak
  - mulam
  - maonan
  - sui
  - t'en
- lakkja
  - lakkia

[Modificar] Las lengas hmong-mian

Tanben apeladas miao-yao, son parladas esencialament en Asia del Sud-Est. Se distinguis tres gropes :

hmong, lo mai important
- hmong daw
- hmong njua
mian
ho-nte, que l'apartenença es incertana

[Modificar] Las lengas austroasiaticas

Son parladas essencialament en Asia del Sud-Èst

lengas mounda
- santali
lengas môn-khmer
- khmer (cambodgian)
- lengas viet-muong
  - vietnamian
lengas asli

[Modificar] Las lengas austronesianas

Son parladas dins l'ocean Indian, en Asia del Sud-Èst, dins l'ocean Pacific, e an gaireben disparegut de Taiwan ont son parladas per las populacions autoctònas.

lengas formosanas (de lengas vernacularas de Taiwan non aparentadas al chinés, que l'arribada sus l'illa es tardiva)
lengas malaio-polinesianas
- lengas malaio-polinesianas occidentalas
  - indonesian
  - javanés
  - malés
  - malgach
  - tagalog
    - filipino
  - chamorro
  - palauan
- lengas malaio-polinesianas centralas e orientalas
  - lengas malaio-polinesianas orientalas
    - lengas de Halmahera-Sud e de Nòva-Guinèa occidentala
    - lengas oceanianas (ancianament subdevesidas en lengas melanesianas, micronesianas e polinesianas)
      - lengas oceanianas de Nòva-Guinèa del Nòrd e de l'Oèst e lengas meso-melanesianas
      - lengas oceanianas orientalas (regions mai a l'Èst que la Nòva-Guinèa e las Illas Salomon), que comprenon totas las lengas de Vanuatu, de Nòva-Caledonia, de Rotuma, de Fidji, de Micronesia e de Polinesia
        
        drehu
        
        fidjian
        
        tobi
        
        pohnpei
        
        gilbertin
        
        maori, rarotongian
        
        tahician
        
        tokelauan

[Modificar] Las lengas esquimaudas-alèutas

inuit (eskimò)
- inuktitut
- inupiaq
- kalaallisut
iupik
aleota

[Modificar] Las lengas na-dene

tlingit
eiak
lengas athapascanes
- lengas athapascanes septentrionales
  - ahtna
  - babine
  - beaver
  - carrier
  - chilcotin
  - chipewian
  - dogrib
  - gwich'in
  - han
  - kolchan
  - sarsi
  - sekani
  - slavei
  - tanana
  - tutchone
- lengas athapascanes de la côte pacifica
  - coquille
  - hupa
  - mattole
  - tolowa
- lengas athapascanes meridionales (lengas apaches)
  - apache
  - chiricahua
  - kiowa
  - navajo

[Modificar] Las lengas utoaztècas

lengas utò-aztècas

nahuatl
comanche
hopi , luiseno
cuahuila
cupeno
papago
ute
mono
paiute
pima
papil

[Modificar] Las lengas algicas

wiiot
iurok

lengas algonquines:
- abenaquis oriental
- abenaquis oèst
- arapaho
- blackfoot
- cheianne
- cri (naskapi, innu, atikamekw)
- delaware (lenape)
- etchemin
- fox
- loup a
- loup b
- mahican (mohican)
- malecite
- massachusett
- menominee
- micmac
- miami-illinois
- mohegan-pequot (mohican)
- nanticoke
- narragansett
- ojibwa (chippewa, ottawa, algonquin)
- pamlico
- potawatomi
- powhatan
- quiripi-naugatuck-unquachog
- shawnee
- shinnecock

(ritwain = wiiot + iurok)

[Modificar] Las lengas caddoanas

arikara
caddo
kitsai
pawnee
wichita

[Modificar] Las lengas siox (-catawba)

lengas siox:

assiniboine
biloxi
chiwere (iowa, missouri, oto)
crow
dhegiha
- kansa-osage
- omaha-ponca
- quapaw
hidatsa
mandan
moniton
occaneechi
ofo
saponi
sioux (lakota, santee-sisseton, iankton-ianktonai)
stonei
tutelo
winnebago

lengas catawba:

catawba
woccon

[Modificar] Las lengas iroquesas

caiuga
cherokee
huron-wiandot
laurencianas
mohawk
nottowai
oneida
onondaga
seneca
susquehannock
tuscarora

[Modificar] Las lengas tupí-guaraní

lengas tupi-guarani

tupi
guarani
ariqueme
kawahib
oiampi

[Modificar] Las pidgins e creòlas

a base lexicale française
- des Antilles e d'America del Sud
  - creòl aícian
  - creòl guadelopean
  - creòl guianés
  - creòl martiniqués
- de l'Ocean indian
  - creòl maurician
  - creòl reünionés
  - creòl seicheléis
a basa lexicala anglesae
- de las Antilhas e d'America del Sud
  - creòl surinamian (sranan, taki taki)
- de la zòna Asia del Sud-Èst, Oceania, Pacific
  - bichelamar
  - creòl hawaiian
  - tok pisin
a basa lexicala portuguesa
- creòl angolés
- creòl bissau guinèan
- creòl cap-verdian
- creòl mozambiqués
a basa lexicala espanhòla
a basa lexicala alemanda
- unserdeutsch
autras
- de la zòna Asia del Sud-Èst, Oceania, Pacific
  - hiri motu
- papiamento

[Modificar] Las lengas dels signes

Son de lengas pròprias als sords e malentendents, que l'estructura iconica e espaciala las distinguís de las lengas oralas sul plan gramatical.

lenga dels signes francesa
lenga dels signes quebequesa (LSQ)
lenga dels signes americana
lenga dels signes espanhòla

[Modificar] Las lengas construchas (o artificialas)

esperanto
- ido
volapük
latino sine flexione
interlingua
lojban
kotava

[Modificar] Autras lengas e familhas de lengas non classadas

basc
- souletin
elamite
aida
hatti
orite
sumerian
etrusc
ibèr
meroïtic
pict
corean
aïnu
japonés e lengas aparentadas
- japonés
- grop riukiu
  - jos-grop amami-oquinaoés
    - Nòrd
      - amami-oshima
      - kikai
      - toku-no-shima
    - Sud
      - oki-no-erabu
      - okinawais
      - kunigami
      - ioron
  - jos-grop sakishima
    - miiako
    - iaeiama
    - ionaguni
las lengas papoesas e las lengas australianas
- taiap
las lengas de las Americas
- lengas araucans 2 (huilliche e mapuche)
- lengas arawak, arawak 74 (arawak del Nòrd, arawak del Sud, chapacuran, arauan, chamicura, gahiban, garifuna, mahipuran, purus)
- lengas aimaras, aimara 3 (aimara central, aimara del Sud e jaqaru)
- lengas chibcha 130 (isthmian, abura, talamanca, barbacoa, paezan, coconucoan, popaianen, rama)
- lengas macro-jê 32 (chiquitano, kaingáng, kaiapó, xavánte)
- lengas mataco-gaicuru
- lengas maias 69 (tzozil, chol, tzeltal, lacandon, iucateco, itza, jacalteco, iocatan, ixil)
- lengas natchez 4 (atakapa, chitimacha, natchez, tunica)
- lengas otomangue 173 (otomi, mazahua, choco, oaxaca, mangue)
- lengas panoanes 29 (amahuaca, nukuini, poianáwa, tuxináwa, xipináwa, iora)
- lengas quechuas, quechua 47 (chiquian, corongo, huailas, huallaga, panao, huailla, jauja, chachapoias)
- haida
- pirahã
- tarascan
- ticuna
birale
burushaski
jalaa
ket
iukaghir
laal
mekejir
nahali

[Modificar] Veire tanben

[Modificar] Ligams intèrnes

Lengas amerindianas
lingüistica
- diccionari de las lengas
lenga originala

[Modificar] Ligams extèrnes

de cartas de las familhas de lenga (tèxtes en anglés)
http://www.ciep.fr/reform/genetique/

Recuperat(ada) de "http://oc.wikipedia.org../../../l/e/n/Lengas_per_familha.html"

Categorias de la pagina: Familha de lengas • Diccionari de las lengas