Ocean Pacific
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'Ocean Pacific es lo mai grand cos d'aiga del mond, cobrissent la terça part de la superficia terrestra amb una aira de 179.7 milions de km². S'espandis dempuèi la Mar de Bering dins lo nord Artic, fins a las talveras geladas de l'Antartic, (Mar de Ross) al sud; Lo Pacific aténh la seuna amplitud maximala est oèst a 5° de latitud nord a pauc près, ont s'espandis sus qualques 19 800 km, d'Indonesia fins a las costas de Colombia. La limita oèst de l'Ocean Pacific es sovent botada a l'Estret de Malacca.
La fonsor mejana de l'Ocean Pacific es de 4270 m. amb un punt lo mai pregond de la terra, dins la fossa de Marianes a 10 911 m.. Lo Pacific conten qualques 25 000 illas (mai que totes los autres oceans), que la màger partida son situadas al sud de l'equador.
Al larga de las talveras iregularas del Pacific, i a mantun mars, que las mai grandas son: la Mar de las Celebes, Mar del Coral, Mar de China, Mar del Japon, Mar de Sulu, Mar Tasman, e Mar Groç.L'Ocean Pacific es unit a l'Ocean Indian par l'Estret de Malacca a l'oèst; e a l'Ocean Atlantic per l'Estret de Magellan a l'est.
L'explorador portugués Fernao de Magalhaes a batejat aquel ocean coma Pacific; dins son viatge del Estret de Magellan fins a las Filipinas, "Magellan" trapèt l'ocean tranquil. Mas lo Pacific es pas sempre calma, i a força tifons e uracanas dins las seunas illas, e dins las terras a l'entorn, e la presença de nombros volcans e de terratremols frequents. Los Tsunamis, deguts als terratremols submarins an desvastats mantun illas e escobat vilatges entièrs.
