Lenin

De Viquipèdia

Vladímir Ílitx Uliànov, Lenin

Període de govern:	1917-1924
Predecessor:	Alexander Kerensky
Successor:	Iósif Stalin
Data de naixement:	22 d'abril de 1870
Lloc de naixement:	Simbirsk, Stalingrad
Data de la mort:	21 de gener de 1924
Lloc on va morir:	Moscou, Rússia
Professió:	Polític
Partit polític:	Partit Comunista de la Unió Soviètica

Lenin proclamant el poder soviètic

Lenin (Ленин) (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870 - 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov (Владимир Ильич Ульянов), activista revolucionari i pensador rus. Líder el sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica.

Vladímir Ilitx Uliànov va nàixer en el si d'una família burgesa, a la ciutat de Simbirsk (actualment Uliànovsk), el 22 d'abril de 1870. El seu pare era un funcionari públic amb idees demòcrates. Ben aviat la seva vida va ser condicionada per l'execució del seu germà Aleksandr, a qui Lenin professava un gran afecte, condemnat per la seua participació en un complot contra el tsar Alexandre III.

Al 1887 va ingressar en la Facultat de Dret de la Universitat de Kazan, d'on va ser expulsat per la seva participació en protestes estudiantils. Va haver de continuar els estudis al marge de la Universitat i als 21 anys va obtenir la llicència per a exercir com a advocat.

A causa de les seves activitats de propaganda marxista va ser empresonat i posteriorment desterrarat a Sibèria. Va ingressar en el Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que posteriorment (1903) es va dividir en dues faccions: menxevics i bolxevics, aquesta última encapçalada per Lenin. Un dels motius de la divisió van ser les tesis que havia exposat en el seu llibre Què fer? on defensava un model de partit que fos l'avantguarda del proletariat mitjançant el centralisme democràtic i una fèrria disciplina. Va participar en la fracassada Revolució de 1905

Exiliat a Suïssa, en esclatar la Primera Guerra Mundial va condemnar la guerra per ser un conflicte entre les potències imperialistes en el qual el treballadors del món no tenien res a guanyar. Després de la revolució de febrer de 1917 va tornar a Rússia. Lenin va haver d'utilitzar tota la seva influència per convèncer la majoria de la direcció del seu partit que havia arribat el moment de derrocar el govern per mitjà d'una nova revolució, la revolució d'octubre que va portar al poder als bolxevics. Des de llavors i fins a la seva mort va encapçalar el govern revolucionari (president del Consell de Comissaris del Poble). Després de fer la pau amb Alemanya es va haver d'enfrontar a la guerra civil i contra els anomenats blancs que comptaven amb l'ajuda de les principals potències estrangeres. Va demostrar flexibilitat com a governant aprovant la Nova política econòmica (NEP) l'any 1921, que va suposar un retorn transitori al capitalisme per fer front al desgavell econòmic que havia suposat l'anomenat comunisme de guerra.

Va ser ferit en un atemptat (1918) que li deixà greus seqüeles. Va morir el 21 de gener de 1924 a causa d'un vessament cerebral. El seu cos embalsamat es troba al mausoleu de la Plaça Roja. Després de la seua mort es planteja el problema de la successió en la conducció del govern i el partit. Per a alguns el successor era clarament Trotski, encara que el mateix Lenin en el seu testament considerava que ni Trotski ni Stalin eren aptes, aquest últim fortament criticat per concentrar l'autoritat, i fins suggeria la remoció dels seus càrrecs en el partit.

El text del testament de Lenin, es va mantenir en secret fins a 1956. En el seu honor, entre 1924 i 1991 es va anomenar Leningrad la ciutat de Sant Petersburg.

[edita] Vegeu també

Portal de la URSS

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.