Música barroca
De Viquipèdia
La música barroca és un estil musical europeu.
Musicalment, en una primera etapa (1580-1630) de la música barroca la melodia es feu preponderant, originant l’anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per música, o òpera primitiva, i l’oratori. Posteriorment, es cultivà també la suite , altres modalitats d’òpera com el bel canto i les Passions, la sonata i el concert.
La següent etapa s'anomenà Barroc Mitjà (1630-1680) on hi predominava l'òpera i la cantata. L'última etapa anomenada Tardà, es caracteritzava per la música instrumental sobre la vocal. També era un època del concert i d'obres més llargues quan a dimensió.
Al llarg de tot el període l’expressió prevalgué sobre la forma. Són distintius del barroc la riquesa d’ornamentació, la tendència a les variacions tant en el camp vocal com en l’instrumental, l’aplicació de la tècnica del baix continu als instruments de teclat i l’aparició de noves formes organístiques.
Taula de continguts |
[edita] Interpretació barroca
En la música barroca hi havia dues maneres bàsiques d’enllaçar dues notes:
- Legato (lligat)
- Staccato (colpejat)
Els teòrics i compositors barrocs aconsellen interpretar els valors llargs staccato i els curts legato.
En els manuscrits del s. XVII i primera meitat del s. XVIII les indicacions de matís, fraseig i articulació són escasses. Això és degut a que els intèrprets de l’època eren la majoria d’ells els compositors i coneixien les normes d’interpretació pels tractats i per la transmissió oral. A més, la improvisació era un aspecte important, sobretot en la música de teclat. Cada intèrpret podia variar l’obra original segons el seu gust personal i el seu estat d’ànim.
[edita] Instruments barrocs
En aquella època aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d’arc amb l’innovació de l’arc planer.
També en aquella època, la flauta travessera substituí la flauta de bec.
Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicèmbal i el clavicordi.
[edita] Formes musicals barroques
- Formes instrumentals.
- Preludi, Tocata i Fuga: formes breus per a instruments de tecla.
- Sonata a trio: generalment per a dos violins que porten la part melòdica i un baix de clau).
- Suite: per a instrument solista o agrupació musical.
- Concert grosso: per orquestra i un petit grup de solistes.
- Concert solista: per a orquestra amb un instrument solista.
- Formes vocals
[edita] Músics barrocs
- A Itàlia
- Claudio Monteverdi (òpera)
- Alessandro Scarlatti (òpera: introduí les àries da capo)
- Domenico Scarlatti (instruments de teclat)
- Tomaso Albinoni (òpera)
- Antonio Vivaldi (música instrumental)
- A França
- François Couperin (instruments de teclat)
- Jean-Philippe Rameau (instruments de teclat)
- Jean Baptiste Lully (òpera)
- A Castella
- Francisco Correa de Arauxo (música religiosa i profana).
- Gaspar Sanz (guitarra).
- A Anglaterra
- George Frideric Händel (la seva obra reflexa influencies de la música francesa, italiana, alemanya i anglesa)
- Henry Purcell (teatre, instrumental, religiosa ...)
- A Alemanya
- Georg Philipp Telemann (música religiosa, instrumental ....)
- Johann Pachelbel (instruments de teclat)
- Johann Sebastian Bach (treballà tots els gèneres tret de l’òpera)
- Als Països catalans
- Joan Cererols (música religiosa de Montserrat).
- Joan Baptista Cabanilles (música religiosa i profana).
[edita] Vegeu també
- Barroc
- Música
- Pintura barroca
- Escultura barroca
- Arquitectura barroca
- Literatura barroca
- Història de la música
