Barroc
De Viquipèdia
| Història universal | |
|---|---|
| Prehistòria | |
| Edat Antiga |
|
| Edat Mitjana |
|
| Edat Moderna |
|
| Edat Contemporània |
El barroc és un moviment cultural i artístic que va tenir lloc a Europa aproximadament des del 1600 fins el 1750.
L'art barroc va sorgir després del Concili de Trent (1545-63), que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sino al poble illetrat. Així, en pintura i arquitectura, el barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.
 Façana barroca de la catedral de Santiago de Compostela |
 La rendició de Breda de Velázquez |
Taula de continguts |
[edita] El terme barroc
El termo barroco prové de la parla portuguesa homónima, com o significadot de pérola imperfeita, ou por extensao do significado, jóia falsa. Benvenuto Cellini l'aplicà per primera vegada com a sinònim d'extravagant. La literatura francesa i la italiana del Segle XVIII l'empren per a qualificar el que és enfarfegat, afectat, ridícul. Amb el temps, però, s'anà imposant una significació més àmplia del terme, desproveïda de l'estigma pejoratiu, tot designant un període concret de la cultura europea.
[edita] Època barroca
Històricament, el Barroc té l'origen a la segona meitat del Segle XVI, en un moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació:
- En l'àmbit de l'Església Catòlica, es produí la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63).
- El triomf de la ‘‘ciència nova’’ (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) significà l'esfondrament complet de la filosofia i de la ciència aristotèliques.
- En el pla internacional, la concòrdia superficial de la Pau de Vervins (1598) i l'edicte de Nantes (1598), fou seguida per la Guerra dels Trenta Anys (1618).
Acabat el conflicte, el mapa de l'Europa occidental prengué trets força semblants als actuals. Durant el Segle XVI la supremacia de Portugal i Castella a ultramar fou indiscutida, però des de l'inici del Segle XVII Holanda, Anglaterra i França aparegueren com a grans potències colonials. Per contra, l'absolutisme triomfà a França, que proporcionà un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experimentà l'atracció de París i dels salons burgesos.
[edita] Art Barroc
Les característiques bàsiques de l'art barroc són les següents:
- Us de la Línia corba.
- Gran decoració.
- Grandiositat de les construccions.
- Gest exaltat i gran moviment.
- Predomini del color sobre el dibuix.
- Línies en diagonal.
- L'obra continua més enllà del quadre.
- Importància de la llum
- En pintura, aparició de nous temes.
Artísticament, el barroc constituí una reacció contra la serenitat i l'equilibri dels cànons del Renaixement, els quals ja havien estat superats per l'expressivitat del manierisme. Fou un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant, per bé que no tingué uniformitat, atès que al Segle XVII hi havia diversos sectors enfrontats en el que es refereix a la producció artística: la cúria romana, la cort reial de Versalles, l'Holanda calvinista i burgesa....
Hom assenyala dues mentalitats contraposades: Una basada en el lliurecanvisme, representada per la societat burgesa, comerciant i pròspera que promogué un art basat en temes seculars, en la pintura de costums, en el retrat i que tingué com a seus principals Nàpols, Gènova, València, Sevilla, Amsterdam i Londres. I una altra basada en el mercantilisme, es caracteritzà per un fort ideal absolutista que maldava per la centralització i que generà un art de jardins geomètrics, urbanisme rígid de grans avingudes i places subordinades sempre a un punt de concentració i que tenia com a centre dos nuclis diferenciats, Roma, on la renovació de la iconografia religiosa i el gust per les composicions triomfalistes responien als ideals de l'Església Catòlica de la Contrareforma i Versalles, on l'orgull d'esplendor Cesarista era palès en la magnificència de les decoracions.
A França, potència política i cultural dominant a Europa, es dictaren durant aquesta època els cànons d'un nou corrent estètic, el classicisme francès, antiindividualista i regit pels principis de la monarquia absolutista de Lluís XIV. A Flandes es produí un art més espontani que el francès i més alegre que el romà. Mentrestant, als països alemanys, la societat protestant es refugià sobretot en la música com a mitjà ideal d'expressió.
L'antecedent més immediat del barroc és la portada, bastida per G. della Porta (1575), de l'església renaixentista del Gesù, a Roma. A través de Carlo Maderno s'arriba a la generació de Bernini, Borromini i Pietro da Cortona que féu triomfar l'art barroc a Roma. A Torí assolí gran originalitat l'obra de Guarino Guarini. L'escola pictòrica flamenca excel·lí en Rubens i l'holandesa en Rembrandt, Franz Hals i Veermer.
El barroc s'estengué per l'àrea catòlica més addicta a Roma (Baviera, Àustria, Bohèmia, Flandes, els Països Catalans, Castella, Portugal, etc) i, a través dels països ibèrics, a Amèrica i a Àsia on es conjugà amb l'art autòcton i donà lloc a variants específiques. Arribà també a Alemanya, on marcà el trànsit vers el rococó. D'altra banda, l'ascetisme de la Contrareforma promogué un realisme que, en pintura, fou difós pel tenebrisme de Caravaggio. Durant el barroc és constant, però, la interrelació de diversos estils, de la qual són bons exemples els Carracci, el barroc austríac i figures com Velázquez, Valdés Leal o Murillo.
[edita] El barroc als Països Catalans
Als Països Catalans l'època barroca fou un període d'irregular desenvolupament cultural, sota el signe, sobretot, de la influència castellana. És el temps de la Guerra dels Segadors (1640) al Principat (fet que convertí València en el gran port de la corona catalano-aragonesa). L'expulsió dels moriscs (1609) a València, la proliferació del bandolerisme arreu i les accions de la monarquia per reduir l'autonomia dels territoris de la corona catalano-aragonesa marquen aquesta època.
L'art barroc als Països Catalans prengué les característiques dels nuclis mediterranis de domini burgès. Es manifesta en arquitectura als cambrils de la Mare de Déu dels Desemparats, de València (1652) i de la capella de la Cinta, a Tortosa, a les esglésies de Sant Nicolau (1673) de València i a la de Betlem (1680-1730) de Barcelona, a les façanes de Sant Francesc i de la Seu de Palma de Mallorca, a les catedrals de Girona i Tortosa i a la Seu de València entre altres obres. Pel que fa a l'escultura, excel·liren Agustí Pujol, Lluís Bonifaç, els Tramulles i Josep Simó Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serví per a denominar el barroc castellà (xoriguerisme). Dins el tenebrisme (pintura) destacà sobretot Josep Ribera, un dels pintors més importants del Segle XVI europeu, però la pintura catalana barroca conreà, sobretot, l'idealisme eclèctic.
La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans comportà també una considerable influència en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comediògraf Francesc Vicenç Garcia, d'obra molt desigual, i Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'interès de les seves dues peces teatrals.
Als Països Catalans, el barroc musical té un caire exclusivament religiós, destacant l'abadia de Montserrat com a centre de formació musical.
[edita] Vegeu també
- Pintura barroca
- Escultura barroca
- Arquitectura barroca
- Literatura barroca
- Música barroca
