Apple Computer

De Viquipèdia

Presentació d'Apple

Apple Computer Inc. és una empresa de productes informàtics que té la seva seu a Cupertino, Califòrnia.

És fonamentalment coneguda per haver inventat el concepte d'ordinador personal (PC) i per la popularitat de la seva marca d'ordinadors Macintosh. Aquests tipus d'ordinadors destaquen per la seva facilitat d'ús i per la seva potència gràfica, estan implantats en tots els àmbits, especialment els creatius i els educatius, també en els de les arts plàstiques

[edita] Història

[edita] Del 1974 al 1980: Primers anys

Steve Jobs i Steven Wozniak es conegueren mentre treballaven a Hewlett-Packard. L'any 1974, Jobs passà a formar part del club de Wozniak, l'anomenat Homebrew Computer Club, una comunitat creada pel hobby als ordinadors. Jobs convencé Wozniak per tal que treballés amb ell en la construcció d'una computadora que havia de superar l'Altair 8800, fabricat per l'empresa nord americana Micro Instrumentation and Telemetry Systems, considerat el primer ordinador personal, i aparegut l'any 1975.

Apple I

Apple fou fundada l'1 d'abril de 1976 pels dos socis ja coneguts juntament amb un altre company seu, en Ronald Wayne. Immediatament, sortia al mercat una espècie de computadora, l'Apple I, basada simplement en una placa mare que integrava la UCP, el mòdul de la memòria RAM i un monitor alfanumèric primitiu, tot fixat en una capsa de fusta, que Wozniak i Jobs havien disenyat al dormitori de l'últim i apariat al seu garatge. El presentaren al Homebrew Computer Club. Costava 666,66$. Se'n fabricaren uns 200.

Apple II

Un any després, exactament el 16 d'abril de 1977, Apple estrenà l'Apple II (també escrit com a Apple ][) a la primera Fira de Computadores de la Costa Oest, la fira local. Aquesta nova microcomputadora era la primera en residir dins una carcassa de plàstic i mostrar gràfics en color. Tenia 4 KB de RAM i processava a 1 MHZ. A més a més, duia una interfície de disquet floppy, el Disk II i, per primera vegada, una tarja de vídeo que permetia la connexió amb un televisor. Pel què fa a programari, destaca el full de càlcul VisiCalc, innovador aleshores. L'ordinador costava 970$. A part d'èxit comercial, Apple obrí un immens camp de possibilitats informàtiques fins aleshores latent, tot creant una màquina assequible i per a l'usuari mitjà, nascuda de la conjunció entre diferents bocins de maquinari (un monitor, un teclat, etcètera) que oferien una versatilitat inexplorada fins aleshores. És, des d'aquest punt de vista, el primer ordinador personal susceptible de cert èxit entre la gent. Aquest model encetà la successió de màquines Apple que donaren a l'empresa el primer impuls econòmic.

L'Apple II fou seguit pels models II+, IIe, IIc, IIGS. El maig del 1980, l'Apple III rellevava el seu progenitor, just quan els IBM PC amb el sistema operatiu MS-DOS de Microsoft, en tant que maquinari "obert" (en el sentit de lliure de ser clonat) començaven a ser un enemic potencial que guanyava cada cop més terreny. No obstant això, Apple va dominar fàcilement el mercat del 1977 al 1983.

[edita] Del 1981 al 1989: Lisa i els Macintosh

Macintosh

El desembre de 1979, Jobs i altres treballadors d'Apple visitaren el Centre de Recerca de Xerox a Palo Alto a canvi d'un paquet d'accions. Xerox treballava en un ordinador, el Xerox Alto que funcionava per primera vegada amb una Interfície Gràfica d'Usuari (GUI o IGU) basada en finestres. A més a més, Xerox, havia inventat el ratolí. Jobs estava convençut que la informàtica del futur es basaria en sistemes gràfics, i començà a desenvolupar l'Apple Lisa. Arribà al mercat abans que el Xerox Star (successor de l'Alto), el 1983, i, per tant, fou el primer ordinador en ser venut amb una GUI. Però tant el Lisa com el Xerox Star foren un fracàs rotund, degut als preus desorbitats (el Lisa cosatava quasi deu mil dòlars). Al final dels vuitanta, Xerox denuncià Apple per haver-li robat la seva interfície gràfica. Però ho va fer massa tard, i la querella no anà enlloc.

Feia anys que, des que l'enginyer d'Apple Jef Raskin havia ideat el concepte el 1979, Apple havia de crear un ordinador vertaderament assequible pel consumidor mig. El fracàs de l'Apple Lisa impulsà el disseny d'una nova sèrie d'ordinadors bastant més desenvolupats. El primer fou anomenat Macintosh, i sortí al mercat el 1984 avantguardat per una campanya publicitària dirigida per en Ridley Scott que parodiava l'IBM PC, com si fós el Gran Germà de la famosa sàtira política de George Orwell, 1984, i feia del Macintosh el redemptor. El Macintosh tenia 128 KB de memòria (expandible), un processador de Motorola i duia la primera versió del sistema operatiu gràfic Mac OS, radicalment nou aleshores. Apple també llançà la LaserWriter, la primera impressora làser amb un preu raonable i un paquet d'utilitats gràfiques, el PageMaker. Començava l'època de la publicació gràfica d'escriptori.

Un any després, el 1985, Microsoft Corporation llançava la primera versió de Microsoft Windows. Però no va ser fins al 1990, 5 anys després, que Microsoft aconseguí una versió del Windows equiparable amb el Mac OS original, el Windows 3.0. Amb el llançament el 1987 del Windows 2.03, que mostrava finestres lliscants, Apple es querellà contra Microsoft al·legant robatori de la propietat intel·lectual. El 1985, Steve Jobs deixà l'empresa per desavinences amb el nou president, John Sculley, per crear la seva pròpia empresa d'informàtica, NeXT Inc., amb projectes molt innovadors però sense gaire èxit.

La sèrie d'ordinadors Macintosh que seguiren el Macintosh 128K anaren millorant poc a poc en capacitat de processament així que els xips de Motorola esdevenien més ràpids (doblant els 8 MHz inicials). Alguns d'ells deixaven de banda el concepte compacte d'ordinador que caracteritzava els Mac's, com ara el Macintosh II (1987), d'estructura modular com els PC's d'IBM, esdevenint el primer Mac expandible i portant una nova versió del Mac OS que ja mostrava gràfics en color a 8bit.

[edita] Del 1990 al 1996: Creixement i caiguda

Les millores que incorporava el Windows 3.0 (1990) constituïren un seriós repte per a la continuïtat del Mac OS com a entorn gràfic per excel·lència. Apple respongué amb el llançament d'una nova edició del Macintosh original, el Macintosh Classic (ara amb molta més memòria i considerable rebaixa de preu, a part de l'estrena del System 7, el primer Mac OS de 32bit, que esdevindria la base de desenvolupament de la resta de versions del Mac OS fins el 2001. Més tard, millorà l'oferta de portàtils (en relació a l'aparatós Macintosh Portable que ofertà el 1989), creant els PowerBook, un gran èxit, únicament amb l'agravant de certa falta de programari.

L'aixamplament de la línia de productes dels noranta evidencià una nova filosofia en la producció, basada en el manteniment d'un estil tecnològic discriminatiu i d'alta qualitat. D'altra banda, les noves versions del Windows començaven a manllevar el mercat a Apple, i les picabaralles judicials entre els enginyers de les dos companyes no portaren enlloc. L'agosarada innovació de Microsoft en el Windows acabà destruïnt la reputació d'invulnerabilitat d'Apple. La política de Microsoft impulsà certs projectes "secrets" en el sí d'Apple, com ara l'anomenat projecte Star Trek, que creà ja aleshores una versió del Mac OS compatible amb l'arquitectura x86 d'Intel. Aquesta iniciativa s'acabà forçadament. Curiosament, catorze anys després, Apple estrenarà una versió del Mac OS X compatible amb processadors Intel.

El 1994, Apple aconseguí que IBM fes les paus amb el competidor Motorola, en l'aliança AIM (Apple-IBM-Motorola). En nasqueren els nous processadors PowerPC, d'arquitectura RISC. Les noves màquines, anomenades Power Macintosh, fixaren un estàndard de qualitat i potència gràfica que basà la produció dels següents anys, a part de mantenir una compatibilitat total (per emulació) amb el programari dels antics Mac's. El 1995, Microsoft llançava el Windows 95, que suposava un avenç fort en les capacitats i funcionament dels PC, rematant finalment les expectatives de creixement del Mac OS. Per fer front a la caiguda, Apple permeté la creació de clons de Mac a algunes empreses, creient que en resultaria un benefici econòmic. El juliol del 1997, es destituí el president Gil Amelio, maniobra justificada per la previsió econòmica nefasta que s'albirà pels següents anys.