Ordinador personal
De Viquipèdia
El nom ordinador personal (en anglès Personal Computer o PC) té tres significats:
- La gamma d'ordinadors personals d'IBM que van originar l'us del terme.
- Terme genèric per referir-se a microordinadors que són compatibles amb les especificacions d'IMB (que són les que discutim aquí)
- Terme genèric a vegades usat per referir-se a tots els microordinadors (mencionats aquí)
Un ordinador personal és un microordinador barat, dissenyat per ser usat per una sola persona a la vegada, i que és compatible amb el PC d'IMB (tot i que en el llenguatge corrent es pot referir a equips incompatibles). Un ordinador personal és generalment de mida mitjana i és, en general, usat per un sol usuari (tot i que hi ha sistemes operatius que permeten varis usuaris a simultanis, el que es coneix com a multiusuari).
Un ordinador personal sol estar equipat per cumplir amb les tasques comunes de l'informàtica moderna, és a dir, permet navegar per Internet, escriure texts i realitzar altres treballs d'oficina a més d'escoltar música, veure videos, jugar...
En quant a la seva movilitat podem distingir entre:
- Ordinador de sobretaula
- Ordinador portàtil: dins del conjunt d'ordinador portàtils hi ha els anomenats ordinador portàtils de sobretaula.
Taula de continguts |
[edita] Història
La primera generació de microordinadors també es coneixien com a ordinadors domèstics.
L'ús més antic que es coneix del terme "ordinador personal" va aparèixer a la revista New Scientist el 1964, en una sèrie d'articles anomenats "El món del 1984". En un article titula The Banishment of Paper Work, Arthur L. Samuel, del Centre d'Investigació Watson d'IBM va esciure "Fins que no sigui viable obtenir una educació a casa, a traves del nostre ordinador personal, la naturalesa humana no haurà canviat".
La primera generació de microordinadors es qeu va començar a fabricar-se als anys setanta eren molt menys polifacèticcs i potents que els ordinadors de les empreses d'aleshores, i en general eren usats pels entusiastes de l'informàtica o per jugar. Va ser ell llançament de la fulla de càlcul VisiCal, en principi per Apple II i després per l'IBM PC, la veritable aplicació triomfadora que va convertir el microordinador en una eina de feina. El baix cost dels ordinadors personals els va fer adquirir una gran popularitat tan per les famílies com pels treballadors dels anys vuitanta.
Els anys noranta el poder dels ordinadors personals va augmentar molt, borrant la frontera desfassada que hi havia entre els ordinadors personals i els ordinadors de varis usuaris com els ordinadors central. Avui en dia els ordinadors de gama alta es distingeixen dels ordinadors personals per la seva major fiabilitat o la seva major habilitat per realitzar multitasques i no per la potència de la CPU.
[edita] Ordinadors personals incompatibles amb IBM
La majoria dels ordinadors personals usen una arquitectura de suport físic compatible amb el PC d'IBM, usant processadors compatibles amb x86 realitzats per Intel, AMD o Cyrix.
Tot i l'enorme popularitat de l'ordinador personal, varis microordinadors incompatibles amb IBM (també anomenats de manera general ordinadors personals) són avui en dia populars per usos específics. La principal alternativa és l'ordinador amb processador PowerPC amb un sistema operatiu Mac OS X d'Apple Computer que s'usa sobretot per disseny gràfic i usos relacionats, però serveix perfectament per l'usuari comú.
Actualment Apple està substituint els PowerPC per processadors Intel.
