Alexandre Dumas (pare)
De Viquipèdia
Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802 - 5 de desembre de 1870) fou un novel·lista i dramaturg francès, nascut a Villers-Cotterêts, departament d'Aisne, i mort a Puys. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill del general francès Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas contava tres anys. Donada la minsa pensió que disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educació escolar. Amb uns estudis deficients va començar a treballar com a passant d'un notari i, amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, escriu les seves primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser altres tants fracassos.
En 1823 s'instal·la a París i entra al servei del Duc d'Orleans com a escrivent, gràcies a la seva perfecta cal·ligrafia i a la recomanació del General Foy. Continua escrivint i completant la seva formació de manera autodidacta.
Amb la representació, per la Comédie française en 1829, d'Enric III i la seva cort, aconsegueix gran notorietat i, en 1831, amb Anthony arriba el seu primer èxit. Èxit que continuarà al llarg de la seva carrera literària amb el gènere de la seva predilecció: el drama i la novel·la històrica. És un autor prolífic (tragèdies, drames, melodramas, aventures...) encara que, per a atendre a la creixent demanda del públic, va haver de recórrer a l'ajuda, notòria, de "col·laboradors" entre els quals va destacar Auguste Maquet (1839-1851) que va intervenir en diverses de les seves novel·les, entre elles Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844).
Gran admirador de Walter Scott, les seves novel·les històriques plenes de vivacitat, van gaudir del beneplàcit del públic propiciat per la seva publicació, per lliuraments, en els periòdics.
Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brussel·les en 1851. Va regressar a París en 1853 i es va embarcar en diverses empreses, a quina més ruïnosa. En 1847 va fundar el Théâtre Historique que, quatre anys més tard, va fer fallida. Va ser també fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins 1860, any en el qual, igualment, va fer fallida.
Va realitzar diversos viatges: Gran Bretanya, Rússia, Itàlia, Alemanya. En Itàlia va conèixer a Giuseppe Garibaldi amb el qual va col·laborar en la seva revolució, a Sicília, en 1860.
Gairebé arruïnat es va refugiar a casa del seu fill, també escriptor, i allí va morir.
Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, en 1873.
[edita] Reconeixement pòstum
En 2002 el seu cos va ser transferit al Panteó de París, enmig de celebracions per tota França. En vida, Dumas havia manifestat, no obstant això, la seva voluntat de romandre enterrat a Villers-Cotterêts.
[edita] Obra escollida
Teatre
Novel·les
- Els Tres Mosqueters (1844)
- El comte de Montecrist (1845)
- Vint anys després (1845)
- La reina Margot (1845)
- El vescomte de Bragelonne (1848)
- La tulipera negra (1850)
Novel·les d'horror
- Els mil-i-un fantasmes
- La dona del collar de vellut (1850)
- El testament de M. de Chauvelin
Novel·la històrica
- El caballer de Harmental (1843)
- La Dama de Monsoreau (1846)
- Joseph Balsamo (1846) Inspirada en la vida de Giuseppe Balsamo
- Georges
- El collar de la reina (1849)
- Els companys de Jéhu (1857)
- Els blancs i els blaus (1867)
- El caballer de Sainte-Hermine (1869) ha estat exhumat dels fons de la Biblioteca nacional de França i publicat per primera vegada el 2005
