Sicília
De Viquipèdia
 |
|
| Capital | Palerm |
| President | Salvatore Cuffaro (Casa delle Libertà) |
| Províncies | Agrigent Caltanissetta Catània Enna Messina Palerm Ragusa Siracusa Trapani |
| Municipis | 390 |
| Àrea | 25,710 km² |
| - Proporció | 1º (8,5 %) |
| Població (2001) - Total - Proporció |
5,087,000 4º (8,7 %) 68/km² |
 |
|
| Localització de Sicília a Itàlia. | |
Sicília és l'illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià. La capital és Palerm. És dividida en nou províncies.
La població de Sicília és de prop de 5.100.000 habitants. Molts dels quals són bilingües, parlen l'italià (llengua oficial) i el sicilià (llengua autòctona).
Taula de continguts |
[edita] Origen Etimològic
Del grec, per la forma de triangle se l'anomenà Trinacria (tri= tres i akra= punxa). Tanmateix, el nom actual també prové del grec Sikelia, que era tal l'anomenaven degut a que la tribu nativa eren els Sikels.
[edita] Geografia
L'arxipèlag de Malta geogràficament forma part de Sicília. Malta ha estat unida a Sicília, inclús políticament, fins el 1798, any en que fou ocupada durant casi dos anys per Napoleó
La illa de Sicilia està separada del continent per l'Estret de Messina, d'uns 3 km. Està banyada al nord pel Mar Tirreni i al sud pel Mediterrani.
Tant la illa principal como la resta de l'entorn són d'origen volcánic. Avui en dia segueixen tenint una gran activitat volcànica amb volcans com el Etna, l'Stromboli o el Vulcano.
Predominen les zones muntanyoses: a les quatre serralades principals (Madonie, Nebrodi, Peloritani e Iblei) s'hi sumen altiplans, massissos aïllats i l'esmentat Etna, el cim més alt de la illa (3.323 m).
Els seus rius són nombrosos però de poc cabal, entre ells citarem el Simeto, el Platani i el Salso.
[edita] Història
[edita] Historia antiga
- Vegeu l'article principal: Historia antiga de Sicília
Sicília, gràcies a la seva posició central en el Mar Mediterrani, ha viscut en primera persona alguns dels més importants fets de la Història. Des dels pobles que van precedir l'arribada dels grecs fins al segle XX, la illa ha estat escenari d'invasions i centre cultural d'extrema importància. En el segon mil·lenni abans de Crist, Sicília estava poblada per diferents ètnies: els Sículs (els que van donar nom a la illa), els Sícans i els Elims. Alguns personatges històrics procedents d'allí, foren anomenats indistintament com "sículo" o "de Sicília" (per exemple, l'historiador Diòdor Sículo o de Sicilia).
En el segle VIII aC, Sicília va caure en la marea colonitzadora grega. Els grecs van fundar diverses ciutats d'importància. La principal d'elles va ser Siracusa, una de les parts més importants de la Magna Grècia, fundada per la branca dòria dels grecs, i que es va transformar en el fidel aliat de Esparta en el Mediterrani Occidental, raó per la qual va ser atacada infructuosament per Atenes en l'any 413 aC, en el marc de les Guerres del Peloponès. No obstant això, el pitjor enemic dels grecs a Sicília no van ser els grecs de l'est, sinó els cartaginesos. Enmig de les constants guerres de grecs i cartaginesos pel control de Sicília, els tirans de Siracusa, com per exemple Dionís el Vell, Dionís el Jove o Timoleon, van convertir a Sicília en un petit imperi propi.
No obstant això, enfront de la creixent pressió de Cartago, no van tenir més remei que triar entre el seu domini, o el del naixent Imperi Romà. Durant la Primera Guerra Púnica, els romans van conquistar tota Sicília, excepte Siracusa, que va aconseguir mantenir-se independent (241 aC). No obstant això, durant la Segona Guerra Púnica, Siracusa es va aliar amb Cartago, pel que els romans la van conquistar militarment en 212 aC, malgrat els intents del famós inventor Arquimedes per defensar-la amb l'últim de la tecnologia militar de l'època.
Després de la conquesta, Sicília va ser reduïda a província romana. Va patir així l'expoli que era comú a tot el territori romà, durant la República Romana. Va arribar un moment que Sicília, anomenada el graner de Roma, era incapaç d'alimentar-se a si mateixa. Es va portar a terme fins i tot un sonat procés judicial, per part de Ciceró, contra Verres, governador de la illa, que va ser condemnat a causa de les seves trapalleries. Sicília va ser província romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà, en el segle V. En aquestes dates, els vàndals la van saquejar i sotmetre.
[edita] Edat mitjana
Malgrat això, a mitjan segle VI, hi va desembarcar el general Belisario, comandant de les tropes bizantines, qui la va incorporar a l'Imperi Bizantí, en les mans del qual romandria durant mig mil·lenni. Hi va haver fins i tot moments en la història bizantina, com durant el govern de Maurici, que es va pensar a traslladar la capital bizantina des de Constantinoble a Sicília, a causa de la pressió que l'Imperi Bizantí sofria a les mans dels perses primer, i dels àrabs després, en la seva frontera oriental. Van ser precisament els musulmans sarraïns del nord d'Àfrica qui, a partir del segle VIII, van iniciar atacs cada vegada més forts sobre Sicília.
L'any 1061, un accident del destí va atreure allí als normands de Roger I que va ser coronat a Palerm Rei de Sicília. Un grapat d'aquests passava per Palerm amb rumb a Terra Santa, i van rebre una petició de socors per part de la ciutat, llavors assetjada pels sarraïns. Els normands, demostrant la seva llegendària fama en combat, van alliberar a la ciutat del lloc sarraí, però a continuació, van descobrir la riquesa de la illa, i el fàcil que era ésser conquerida. Durant la resta del segle XI, una vegada darrera l'altra els normands es van llançar sobre la illa. Van tenir particular èxit els membres de la família Altavilla (anomenats així per venir de la localitat de Hauteville, en Normandia). El seu líder era Robert, fill de Tancredo de Hauteville, que tenia per sobrenom Guiscard (l'Atrevit). Robert Guiscard va treure sense contemplacions als bizantins del sud d'Itàlia, mentre que el seu germà Roger I de Sicília va completar la conquesta de Sicília, rebent de part del Papa, el títol de Comte de Sicília. Roger I va morir en 1101. Després del brevíssim regnat del seu fill Simó, va prendre el poder Roger II. Aquest va continuar la política expansionista del seu pare, reunificant els dominis continentals i insulars normands fins a construir un regne que dominava tant Sicília com el sud d'Itàlia, que serà la base del que després es coneixerà com el Regne de les Dues Sicilias. Va ser un excel·lent administrador, assegurant la tolerància religiosa a musulmans i cristians ortodoxes, malgrat que ell mateix, a causa de el seu conveni amb el Papat, introduïa per primera vegada el catolicisme en aquestes terres. En política internacional va aconseguir que se li nomenés Rei de Sicília l'any 1130, títol que el Papa Innocenci II va ratificar en 1139, després d'un confús període de guerres.
Després de la mort de Roger II, sota els governs de Guillerm I el Dolent i Guillerm II el Bo, Sicília segueix sent poderosa, però entra en un cert declivi. Malgrat això, Guillerm el Bo va portar a la posteritat la Catedral de Monreale, una de les joies de l'art romànic. A la seva mort, els drets hereditaris recauen sobre Enric VI d'Alemanya, Emperador del Sacro Imperi Romà Germànic, però els nobles sicilians es van rebel·lar i van cridar a un fill bastard de Roger II, Tancredo de Lecce, perquè els governés fins que va morir poc després. El tron va recaure així en Federic II Hohenstaufen, que va governar com Rei de Sicília i Emperador del Sacro Imperi Romà Germànic. La sort de Sicília va continuar així lligada a la de les Dues Sicilies.
Més endavant, la població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d'Anjou, que va durar de 1282 a 1287. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei català, Pere el Gran entrà a aquesta l'illa i les de Malta i Gozzo.
En els segles successius, Sicília es va transformar en camp de batalla del joc polític entre l'Església i l'Imperi.
[edita] Edat moderna
Sicília es va anar transformant en un territori de latifundistes i terratinents, el que en el segle XVIII va originar un nova aportació siciliana a la història, la Màfia, nascuda com una organització de camperols en peus de rebel·lió armada clandestina i permanent en contra dels latifundistes.
L'any 1815 Fernando de Borbó es va condecorar amb el títol de Rei de la Dues Sicilies, el seu vast regne comprenia a més de les illes, Nàpols i Itàlia Meridional. En el segle XIX, Sicília va passar a formar part d'Itàlia, quan les Dues Sicilias van ser conquistades militarment per Giuseppe Garibaldi. Des de llavors, la història siciliana ha estat vinculada estretament a la d'Itàlia. Tant és així, que durant la Segona Guerra Mundial va ser triada pels Aliats per a atacar Europa, en l'operació coneguda generalment com Desembarcament de Sicília, l'any 1943.
Durant els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, fou molt actiu l'independnetisme sicilià, patrocinat pel Moviment Independentista Sicilià (MIS), dirigit per Lucio Tasca, Antonino Varvaro i Andrea Finocchiaro-Aprile, que fins i tot tenia el braç armat l'EVIS d'Antonio Canepa i Salvatore Giuliano. Les implicacions de la màfia i dels EUA provocaren la mort de Giuliano i la desfeta tant de l'EVIS com del MIS, que des d'aleshores serà una força política marginal.
[edita] Llocs d'interès per províncies
[edita] Província de Palerm
[edita] Província de Trapani
[edita] Província d'Enna
[edita] Província de Catània
- Catania
- Acireale
- Aci Castello
- Etna
[edita] Província de Messina
- Messina
- Taormina
[edita] Província d'Agrigent
[edita] Província de Ragusa
[edita] Província de Siracusa
[edita] Província de Caltanissetta
- Caltanissetta
[edita] Enllaços externs
| Regions d'Itàlia |  |
|---|---|
 Abruços |  Basilicata |  Calàbria |  Campània |  Emília-Romanya |  Laci |  Ligúria |  Llombardia |  Marques |  Molise |  Piemont |  Pulla |  Toscana |  Úmbria |  Vèneto |
|
amb règim d'autonomia:  Friül-Venècia Júlia |  Sardenya |  Sicília | Trentino-Tirol del Sud |  Vall d'Aosta |
|
