Abraham

De Viquipèdia

Abraham (אַבְרָהָם "Pare de multituds", en hebreu estàndard Avraham, en hebreu tiberí ʾAḇrāhām; en àrab ابراهيم Ibrāhīm) és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam. La història de la seva vida és relatada al llibre de Gènesi i a l'Alcorà, però no hi ha cap evidència històrica de la seva existència. Si realment va existir, probablement va viure entre el 2166 i el 1991 a.C.

El judaisme, el cristianisme i l'islam reben el nom de "religions abrahàmiques", ja que aquest personatge té un paper molt important en el desenvolupament de les seves creences:

• En el judaisme, Abraham és considerat el patriarca beneït de Déu, a qui Déu va prometre que del seu fill faria una gran nació, la qual seria Israel. Per virtut del pacte de Déu i Abraham, manifestat en la circumcisió, Abraham és considerat en el judaisme, com el "primer jueu".
• En l'islam, segons l'Alcorà, Abraham és un patriarca i pare d'Ismael, el qual és el pare dels àrabs. És considerat un dels profetes més importants enviats per Déu.
• En el cristianisme, a més de ser l'home per mitjà del qual Déu faria la nació de la qual vindria Jesucrist, és també el model de fe en Déu, i per virtut de la seva fe, el pare dels cristians. La seva disposició a oferir a Isaac en sacrifici obeint a Déu va ser una "ombra" o "exemple" de Déu oferint al seu fill Jesús en sacrifici per la humanitat.

El seu nom original era Abraham (אַבְרָם "Pare exaltat", hebreu estàndard Avram, hebreu tiberí ʾAḇrām); el més important dels patriarques bíblics. Encara que la seva dona era estèril, Déu va prometre que de la seva descendència faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per "Abraham".

[edita] Abraham segons la història del Gènesi

En el Gènesi, Abraham és el patriarca dels hebreus que va signar el pacte amb Déu a través de la circumcisió. Ell mateix tenia noranta-nou anys quan es tallà la pell del prepuci. El seu nom original era Abram però Déu l'hi va canviar per significar que la seva descendència seria incomptable.

Va sortir d'Ur de Caldea amb el seu pare Tèrah, la seva muller i alhora germana Sarai (Gènesi 20:12) i el seu nebot Lot sota la promesa d'una terra per a la seva descendència, que havia de ser Canaan. Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingué problemes amb la seva dona, que era reclamada per la seva bellesa per altra gent.

Creient-se la seva muller estèril, va tenir un fill, Ismael, amb l'esclava Agar, que després repudià quan Déu li féu el regal de poder engendrar un fill a l'avançada edat d'ell, cent anys, i noranta, la seva dona. Aquest fill fou Isaac. Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir del fill anunciat per Déu i els segons per descendir del primogènit d'Abraham.

Un dia Déu li digué que prengués el seu fill i li oferí en sacrifici. Quan estigué a punt de matar-lo li manà que no ho fes, ja que havia vist que l'obeïa i ja no li calia. I en compensació li sacrificà una ovella.

Després de la mort de Sara va agafar Queturà com a segona esposa que li infantà Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah.

Va morir als cent setanta-cinc anys i va ser enterrat pels seus fills Isaac i Ismael a la Cova de Macpelà, terra que ell mateix havia comprat per enterrar-hi Sara.