Valentinià I
De Viquipèdia
Valentinià I (Flavius Valentinianus, 321-375) fou emperador romà del 364 al 375. Va nèixer a Cibalis, a Panònia, i era fill del general Gracià el vell.
Fou oficial de la guardia pretoriana sota Julià l'Apòstata i Jovià. A la mort del darrer fou elegit emperador per els generals a Nicea (Bitínia), quant tenia 43 anys, el 26 de febrer del 364. Va nomenar cèsar a son germà Valent. Els dos germans es van repartir l'imperi a Naissus a la Mèsia Superior i Valentinià es va quedar amb la part occidental i va deixar a Valent la part oriental.
Casi inmediatament es va revoltar Procopi, parent de Julià l'Apòstata, que fou derrotat per Valent a Thyatria (Lídia) el 366 i fou executat.
Va establir la seva residència a Milà. El 365 va estar a París i Reims dirigint les operacions contra els alamans al que va fer retirar al altra costat del Rin i va establir una serie de fortaleses a la zona. A finals del 367 va creuar el riu i va atacar Moguntiacum (Magúncia) que va incendiar, seguint després cap a Solicinium (Sulz am Neckar) i va derrotar als alamans però va patir moltes baixes i va renunciar a continuar.
Britània fou atacada pels pictes i escots que van passar el mur d'Antoní i van arribar fins a Kent. El 368 Valentinià va enviar contra ells al comes Flavi Teodosi que va tenir èxit, i va establir una nova província al nord de Britània que es va dir Valèntia. Després Teodosi fou enviat contra Firm, que s'havia rebel·lat a l'Àfrica. Firm fou derrotat i es va suïcidar per no caure presoner.
Va passar tres anys a Tréveris organitzant la defensa de la frontera.
El 374 els quades, un poble germànic que vivia a Moràvia i Eslovàquia, amenaçats pels romans i enfadats per la mort a traició del seu rei Gabí (Gabinius), van creuar el Rin i van devastar Panònia. El mateix 374 Valentinià I va ajustar la pau amb el rei dels alamans, Macrià (Macrianus) que des llavors fou aliat romà, i va enviar contra els quades a Teodosi.
L'abril del 375 Valentinià va anar a Il·líria amb un exèrcit per combatre als quades, i va rebre una ambaixada d'aquestos a Brigetium, al Danubi (prop de la actual Komáron a Hongria) però sobtadament va patir una feridura de la que va morir el 17 de novembre del 375.
Valentiniano, cristià confés, no sembla haver beneficiat com Emperador a cap religió especialment. Va restablir la tolerància de la religió pagana sense tractar d'introduir-la de nou, i es va mantenir per damunt de les controvèrsies teològiques.
Va crear la figura del defensor civitatis encarregat de defensar als humils contra els abusos dels poderosos, va fundar escoles i va proveir atenció meèdica pels pobres de Roma designant un metge per cadascun dels 14 districtes de la ciutat.
L'exèrcit va proclamar successors als seus fills Gracià (de 16 anys) i Valentinià II (només 4 anys).
