Valentinià II
De Viquipèdia
Valentinià II (Flavius Valentinianus, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Era fill de Valentinià I i quant aquest va morir l'exèrcit el va proclamar august juntament amb son germà Gracià, tot i que només tenia 4 anys d'edat. Gracià i Valentinià eren fills de diferent mare. La mare de Valentinià II, Justina, va exercir la regència. Gracià va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'Hispània, Britània i les Gàl·lies i va reservar les províncies de les diòcesis d'Itàlia, Il·liria (o les Panònies) i Àfrica, a Valentinià II, sota regència de la seva mare. La seva residència fou Milà, on Gracià va exercir bona part del poder degut a que Justina era arriana i s'oposava al bisbe Sant Ambròs de Milà, que era qui mes poder de fet tenia.
Revoltat Magne Màxim a Britània, va derrotar a Gracià a París (Gracià va morir a Lió el 383) i es va apoderar de la seva part del Imperi. Valentinià II i Teodosi el Gran el van reconèixer com august, però li van exigir a canvi que respectés els dominis del primer. Però aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove Emperador (a instàncies de la seva mare), Magne Màxim va envair Itàlia el 387, creuant els Alps i avançant per la vall del Po i va arribar a Milà, d'eon va fer fugir a Valentinià II i a Justina que es van refugiar al orient amb Teodosi I el Gran.
Gala, germana de Valentinià i dona de Teodosi, va incitar al seu marit a restaurar al sobirà deposat, i amb un fort exèrcit l'Emperador d'Orient va envair els dominis de Màxim l'estiu del 388, i el va derrotar a la riba del Save, prop d'Emona. Màxim es va retirar a Aquileia on va rendir i va demanar el perdó pero fou executat per ordre de Teodosi el 28 d'agost del 388. Valentinià II fou formalment restablert, i fou deixat sota la custòdia del franc Arbogast (que va substituir com a regent a la mare, Justina). Argobast va portar el títol de magister militum i va ser el ministre principal de Valentinià II. Aquest atorgava els càrrecs als magnats romans mentre Arbogast, que tenia el suport de l'exèrcit, afavoria als bàrbars sovint pagans com ell.
Arbogast va recolzar una petició per el restabliment dels antics cultes pagans i Valentinia II la va rebutjar i va destituir al seu ministre principal. Arbogast va rebutjar al seu torn la destitució, al·legant que no havia rebut la seva investidura, dignitat i honors de Valentinià, i poc després es suposa que va ordenar matar a l'Emperador (15 de maig del [392]), i va fer circular el rumor que s'havia suïcidat (fou trobat penjat a la seva residència a Viena del Delfinat), portant al tron al retòric Eugeni. Teodosi, malgrat les peticions de Gala, va haver d'assumir de moment els fets consumats. Sant Ambròs, durant els funerals del emperador, va fer una velada acusació contra Arbogast, però essent part interesada cal afagar amb cura el seu testimoni.
