Magne Màxim

De Viquipèdia

Magne Màxim (Magnus Clementius Maximus, vers 335–388, fou emperador romà d'occident del 383 al 388.

Era originari d'Hispània i fou proclamat emperador pels soldats de Britània, davant el descontentament contra Gracià. Màxim va iniciar el seu govern dictant severes mesures contra els partidaris de l'heretgia priscilianista, condemnada en un concili a Cesaraugusta (380) i que afectava a les províncies de Galícia i Lusitània.

Va passar a les Gàl·lies i va entrar a París d'eon va fugir Gracià, que es va refugiar a Lió, pero el governador Andragat el va assassinar el 25 d'agost del 383 i va reconèixer a Màxim. Sembla que va establir a uns cent mil britons, que van arribar amb ell, a l'Armòrica (anys després es van traslladar a ella més britons fugint de les invasions, i es va convertir en Bretanya). Reconegut per Valentinià II i Teodosi el Gran, se li va exigir a canvi que respectés els dominis del primer. Però aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove Emperador (a instàncies de la seva mare) va envair Itàlia, d'eon va fer fugir a Valentinià II que es va refugiar al orient amb Teodosi I el Gran. Màxim va establir la seva capital a Trèveris.

Gala, germana de Valentinià i dona de Teodosi, va incitar al seu marit a restaurar al sobirà deposat, i amb un fort exèrcit l'Emperador d'Orient va envair els dominis de Màxim l'estiu del 388, i el va derrotar a la riba del Save, prop d'Emona. Màxim es va retirar a Aquileia. Andragat, el seu magister equitum, fou derrotat també prop de Siscia, i el seu germà Marcel·li a Potovio. Màxim es va rendir a Aqueleia i va demanar el perdó pero fou executat per ordre de Teodosi el 28 d'agost del 388; la seva dona i filles foren respectades. El seu fill Flavi Víctor fou derrotat pel general Arbogast (magister peditum de Valentinià II) i executat (finals del 383).

Se'l suposa pare de Sevira, que a l'inscripció de la pedra o pilà d'Eliseg a Gàles, figura com la dona de Vortingen, rei dels britons; també seria el pare de la muller de Enodi (Ennodius) procònsol d'Àfrica (395). El seu net Petroni Màxim fou emperador per 77 dies al 455. Anici Olibri, emperador el 472, també era descedent seu. Altres descendents inclouen bisbes (el mes destacat Sant Magne Fèlix Enodi, bisbe de Pavia el 514-521), cònsols i altres càrrecs.

El recull de llegendes de Geoffrey de Monmouth el fa rei dels britons.