Siracusa

De Viquipèdia

Siracusa és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa. Té 125.000 habitants i forma part de la regíó de Sicília i de la província de Siracusa (de la que es capital).

[edita] Història

Siracusa (Συρακοῦσαι) fou la ciutat grega mes important de Sicília, a la costa oriental de l'illa entre Catana i el cap Pachynus.

Fou la segona colònia grega establerta a l'illa després de Naxos. Fou una colònia coríntia fundada per Àrquies, fill d'Euàgetes, de la família dels baquíades, que s'havia hagut d'expatriar. La fundació fou l'any 734 aC i es va iniciar a l'illa d'Ortígia (Ortygia). La ciutat fou consagrada a Diana (un dels seus sobrenoms era Ortígia) i va agafar el nom d'una llacuna o maresma que es deia Syraco (nom indígena), a la rodalia.

Aviat va adquirir prosperitat i va fundar colònia: Acres (Acrae) el 664 aC, Casmenes (Casmenae) el 644 aC, i Camarina el 599 aC. Aquesta darrera, la que agafava mes volada, fou destruïda només 46 anys després de la seva fundació.

Tucídides diu que el 648 aC fou expulsat de la ciutat un grup conegut com els milètides (myletidae) que es van exiliar i van fundar Himera. També Aristòtil parla de disputes internes però no es pot establir a quina època pertanyen. Al segle VI aC governava l'oligarquia dirigida pels gamori o geomori, suposats descendents dels colons originals. Van conservar el poder fins el 486 aC quan va esclatar una revolta democràtica i els gamori es van retirar a Casmenes. La revolta va portar després una nova revolta; el tirà de Gela Hipòcrates va derrotar als siracusans en una gran batalla al riu Heloros, i potser va ocupar la ciutat però per intervenció de Corint i de Còrcira es va establir una pau equitativa. Geló de Gela va abraçar el partit dels exiliats i conjuntament amb ells va ocupar Siracusa i va restablir el govern dels gamori, però Geló era l'amo autèntic i aviat fou reconegut com a tirà de Siracusa (485 aC).

No fou però Siracusa la que es va sotmetre a Gela sinó que Geló va establir la seva capital a Siracusa i hi va dedicar les seves energies, descuidant Gela. La meitat dels ciutadans de Gela i tots els de Camarina foren traslladats a Siracusa i van rebre la ciutadania. Després va ocuparla ciutat de Megara Hiblea i la ciutat d'Eubea i va traslladar a tots els ciutadans importants d'aquestes ciutats a Siracusa. Així aquesta va esdevenir la primera ciutat de Sicília, que abans era Gela. La ciutat es va engrandir cap a Acradina (anomenada ciutat exterior) mentre Ortígia era anomenada ciutat interior o l'illa.

Sota Geló I (485-478 aC) i el seu successor Hieró I (478-467 aC) la ciutat no va parar de prosperar. Després d'Hieró el seu germà Trasibul fou enderrocat per una revolta popular (465 aC) que va establir el govern republicà democràtic. Les lluites entre els antics ciutadans i els nous portats per Geló foren a l'ordre del dia fins que els nous ciutadans es van retirar a Messana. En aquesta època republicana Siracusa va assolir la màxima riquesa.

El 415 aC es va produir l'expedició atenenca a l'illa. La tardor del 415 aC els atenencs van atacar Siracusa i van obtenir una victòria al gran port però després Nícies no va reprendre l'avanç i es va retirar a passar el hivern a Catana; la primavera següent (414 aC) els atenencs van desembarcar a Leon, al nord de la ciutat, on van establir la seva base; les forces de terra van avançar i van ocupar Epipoles (Epipolae) i van seguir cap a Labdalum on es va establir una guarnició; van seguir cap a Syce (Συκῆ) i van començar el setge; les muralles defensives establertes pels siracusans foren destruïdes pels atenencs; la flota atenenca es va establir al gran port, però l'esparta Glippos, amb les forces lacedemònies que venien en ajut de la ciutat van poder entrar a Siracusa abans de que els atenencs poguessin completar el setge. Glippos va sorprendre a la flota atenenca a Labdalum i va tallar les comunicacions entre els assetjadors i la flota. Nícies va veure que no podria prendre la ciutat i va demanar reforços; els espartans van recuperar algunes de les fortaleses erigides pels atenencs i van aconseguir que la flota atenenca al gran port no podés ser abastida. La flota del gran port fou atacada i els atenencs haguessin estat rebutjats si no haguessin arribat Demòstenes i Eurímedon amb una flota de reforç. Demòstenes va intentar recuperar posicions clau (a Epipolae) però ja havien estat reforçades per Glippos; l'atac de Demòstenes va aconseguir conquerir el fort de Eurialos però fou rebutjat als altres fronts amb fortes pèrdues. Demòstenes va considerar el fracàs com a definitiu i va decidir abandonar el setge però Nícies va imposar la continuació; finalment quant es va decidir la retirada s'havia perdut molt de temps i els siracusans ja havien passat a l'ofensiva i ara estaven fent moviment per envoltar als atenencs; la flota atenenca al gran port fou atacada i parcialment destruïda; un intent de contraatac atenenc va fracassar i la flota atenenca va ser pràcticament destruïda. Ja només quedava una rapida retirada abandonant totes les posicions. L'exèrcit atenenc es va retirar a la vall de l'Anapos, però quan va arribar al pas de la roca Acrea, es van trobar amb un contingent siracusà ben fortificat allí que els va impedir seguir. Llavors els atenencs es van dirigir cap a l'Heloros i després de forçar el pas pels rius Cacyparis i Erineos, on van tenir moltes baixes, van arribar al Asinaros on van haver de deposar les armes davant els siracusans. Set mil atenencs foren fets presoners. Els siracusans van erigir al riu un trofeu commemorant la victòria, i es va establir un festival anomenat Asinària.

Pocs anys després van aparèixer els cartaginesos que venien en ajut de Segesta atacada per Selinunt. Selinunt i Himera foren destruïdes (410 aC) i en una segona expedició ho fou Agrigent (406 aC). Els cartaginesos esperaven ara fer-se els amos de tota l'illa. Un jove de Siracusa, Dionisi o Dionís, després anomenat el vell, va aprofitar l'alarma i es va fer amb la tirania (405 aC). Dionís va governar 38 anys (405-367 aC). Sota Dionís, l'illa Ortígia es va convertir en una gran fortalesa, dins la qual hi havia una acròpoli al interior de la zona coneguda per Pentàpila, on va establir la seva residencia. A la guerra del 397 aC contra els cartaginesos el tirà siracusà va arribar fins a la part oest de l'illa però després es va haver de retirar darrera les muralles de la seva ciutat. El general Himilcó es va apoderar del port i dels suburbis i va assolar les rodalies de la ciutat. Els cartaginesos es van haver de retirar de Siracusa a causa d'una epidèmia de pesta i van tenir moltes baixes i tot seguit Dionisi va atacar als assetjants, va destruir bona part de la seva flota i van obligar a Himilcó a la retirada amb un tractat secret que li permetia la retirada en seguretat però havia de deixar abandonats als mercenaris i als aliats.

A Dionisi el vell el va seguir el seu fill Dionisi el jove (367-357 aC). Quant els siracusans es van revoltar i van obrir les portes a Dion, Dionisi va romandre en poder de Ortígia. Dion va haver de bloquejar la fortalesa (357-356 aC). Apol•lòcrates, fill de Dionisi, es va haver de rendir al cap d'un any per manca de menjar.

Contra el que s'esperava Dion no va restablir la democràcia. Dion fou apartat del poder pel seu oficial Calippos (354-352 aC) i el van seguir Hipparinos i Areteos (352-350 aC) i Niseos (350-346 aC), tots establerts a Ortígia. El 347 aC la ciutat va acollir a Dionisi el jove però llavors a la ciutat es va fer amb el poder Hicetes I amb el suport de la flota cartaginesa, que va assetjar Ortígia. El 344 aC la ciutat va acollir a l'exiliat Timoleon que amb poc mes d'un miler d'exiliats havia començat una revolució democràtica. Dionisi li va entregar Ortígia, però va deixar a la ciutadella a Neon com a governador i aquest en una sortida inesperada es va fer amo de part de la ciutat. Timoleon va passar al contraatac i va recuperar la ciutat i després la fortalesa, que va demolir i al seu lloc va construir el palau de justícia.

Timoleon va portar nous colons de Corint i altres llocs, va restaurar la democràcia i la forma republicana, va restablir les lleis de Diodes (establertes després del 413 aC) i es va establir una magistratura anyal honorifica sota el nom d'"Amfipolos del Jove olímpic" (que donava nom a l'any com els arconts d'Atenes)

Després del restabliment de la llibertat la prosperitat va tornar a la ciutat. El 317 aC es va fer amb el poder el dèspota Agàtocles que va governar fins el 289 aC. Agàtocles va fer nombroses obres i va construir edificis a Siracusa. Durant la seva absència quan va anar a lluitar a l'Àfrica (310-307 aC) el cartaginès Amilcar va atacar la ciutat però no va aconseguir res i finalment fou fet presoner en un atac nocturn i executat.

A la mort del tirà es va restablir la república però aviat va caure en mans d'Hicetes II i després de caps militars: Toinon (280 aC), Sosístratos (280-277 aC) i Pirros d'Epir (277-275 aC). A la sortida del darrer de l'illa, el poder fou confiar a Hieró II fill d'Hieròcles, primer com a general i autocrator i mes tard com a rei (270 aC). Va governar fins el 215 aC en bona part amb el seu fill Geló II com associat al govern. Fou un govern moderat i poc repressiu, i en general pacífic. Era `primer aliat a Cartago, però després de les primeres derrotes el 263 aC va fer aliança amb Roma i va romandre fidel a aquesta aliança. Roma el va reconèixer com a rei de Siracusa amb les dependencies d'Acrae, Helorus, Netum, Megara Hiblaea, Leontini i l'exclau de Tauromenium. La pau del seu regnat va retornar la prosperitat. La seva legislació (Lex Hieronica) es va estendre més tard a tota Sicília i va ser reconeguda pels romans.

A la seva mort el 215 aC, com que el seu fill Gelò II havia mort una mica abans, el va succeir el seu net Hierònimos que es va declarar favorables a Cartago. Hierònimos fou assassinat el 214 aC però els seus successors, els generals Adranòdoros (214-212 aC), Hipòcrates (213-212 aC) i Epícides (213-212 aC) continuaven essent partidaris de Cartago.

El 214 aC Marcel es va presentar davant la ciutat amb l'exèrcit romà, i se li van tancar les portes. Marcel va iniciar el setge. La flota romana garantia a Marcel el domini del mar, però els atacs per terra no tenien massa èxit. Arquímedes, un inventor de la ciutat, va provar nombrosos aparells de defensa, com el foc grec, que van destruir part de la flota romana, i van rebutjar els atacs per terra. Marcel va haver d'abandonar el setge i establir el bloqueig. El 213 aC els cartaginesos van poder trencar el bloqueig de la ciutat per mar i portar subministraments. A la primavera del 212 aC un accident fortuït va permetre als romans escalar les muralles de nit al lloc anomenat Portus Trogiliorum i va poder dominar una zona de la rodalia incloent els barris de Tycha i Neàpolis, però el fort de Eurilaos encara defensava be la ciutat fins que finalment el comandant de la guarnició, Filòdemos, es va rendir. Així el bloqueig es va fer mes dur. Els cartaginesos van fer un esforç per aixecar el setge i un exercit dirigit per Himilcó i Hipòcrates va atacar als romans, mentre una flota dirigida per Bomilcar ocupava el gran port mentre Epícides feia una sortida contra les línees de Marcel. Però els atacs foren finalment rebutjats arreu. Hipòcrates i Himilcó van morir a causa d'una epidèmia de pesta i també bona part de les tropes cartagineses i siracusanes. Bomilcar va deixar el port oficialment per anar a buscar reforços a Cartago, i no va tornar. Epícides es va retirar a Agrigent i va deixar la ciutat sota el comandament del cap dels mercenaris, Mericus, un hispà que ràpidament es va rendir a Marcel. Ja només resistia Ortígia. Els romans van ocupar la ciutat i Marcel la va donar al saqueig dels seus homes excepte les riqueses que interessaven als romans. Arquímedes va morir accidentalment. Ortígia es va rendir.

Siracusa fou incorporada a la província romana de Sicília i va quedar com a municipi ordinari. Fou la residencia habituals dels pretors de Sicília i d'un dels dos questors. Ciceró l'esmenta com "la mes gran de les ciutats gregues i la mes bella de totes les ciutats". Les exaccions de Verres (73-70 aC) i les de Sext Pompeu (39-36 aC) van portar un cop a la seva prosperitat i August hi va enviar una colònia (21 aC).

A la caiguda de l'imperi va passar aviat als ostrogots amb la resta de l'illa fins que Belisari la va recuperar el 535, i va romandre en mans bizantines fins el segle IX quan va passar a mans dels àrabs. Excepte Tauromenium, Siracusa fou la darrera ciutat en ser ocupada pels àrabs, que hi van entrar el 878 després d'un setge de 9 mesos. Els habitants foren assassinats, les fortificacions destruïdes i la ciutat incendiada.

El 1038 els bizantins la van reconquerir però la van perdre el 1043, i el 1060 Robert Guiscard el normand va començar la conquesta de Sicília pel seu compte i la va ocupar el 1085.

El reste de la seva historia la ciutat va seguir els destins de Sicília.

[edita] Tirans de Siracusa

• Geló I 491-478 aC
• Hieró I 478-466 aC
• Trasibul de Siracusa 466-465 aC
• República 465-405 aC
• Dionís el vell (Dionís I)405-367 aC
• Dionís el jove (Dionís II) 367-356 aC
• Apol·lòcrates 356 aC
• Dion de Siracusa 356-355 aC
• Calippos 355-352 aC
• Hipparinos 352-350 aC
• Areteos 352-350 aC
• Niseos 350-346 aC
• Dionís II el jove (segona vegada) 347-344 aC
• Hicetes I 346-344 aC
• Neon 344 aC
• Timoleon 344-337 aC
• República 340-317 aC
• Agàtocles 317-289 aC
• República 289 aC
• Hicetes II 289-280 aC
• Toinon 280 aC
• Sosistratos 280-277 aC
• Intervenció de Pirros d'Epir 277-275 aC
• Hieró II 275-215 aC (270 aC rei)
• Geló II 240-216 aC (junt amb Hieró I)
• Hierònimos de Siracusa 215-214 aC
• Adranòdoros de Siracusa 214-212 aC
• Hipòcrates de Siracusa 213-212 aC
• Epicides 213-212 aC
• Mericus 212 aC
• A Roma 212 aC

Aquest article sobre Itàlia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.